dijous, 16 de gener del 2014

Teatre des Born i el seny per la cultura

  Eppur si muove en el Teatre des Born. I ja era hora! Però hi caldrà posar seny, pensar i repensar bé les coses, no fer-les de qualsevol manera i saber encomanar bé tots els ingredients per satisfer una societat que reclama una plaça digna per a la cultura. I el Teatre des Born ho és, i ho ha de ser durant un llarg temps. Perquè del contrari, si no es pensa amb seny, consens i futur, després surt més car la salsa que el peix. I com que a Dalt la Sala, ara, totes aquestes coses de consum es miren molt prim, no sigui que es vulgui comprar anfós a preu de gató, o pagar el roquer a preu de llagosta. 


  

   Després de temps i esforços destacables, l’edifici cultural més emblemàtic de Ciutadella vol ser una realitat, però hi resta vestir-lo com es mereix; o sigui, l’han d’equipar. Tanamteix, la precària situació económica a Dalt la Sala no és per tirar coets, ni tampoc per encendre massa faroles, com podem comprovar cada dia quan el sol es pon. Des de l’equip de Govern ja s’han manifestat que, actualment, no és possible la gestió pública del reformat edifici. No hi ha dobbers ni per fer cantar una òliba, manco encara per a fer-hi cantar un artista de renom, o que hi desplegui les arts escèniques qualsevol companyia de teatre més o manco digna. I per tant, ara cal trobar la fórmula per fer funcionar aquest petitó coliseu ciutadellenc. I és aquí on ha de sortir el seny. Un seny de consens, futur i sentit comú que ha de deixar les medalles per als esforçats esportistes o militars retirats.
  

 L’Ajuntament de Ciutadella ha rebut l’interès d’empreses i particulars per equipar i gestionar el teatre. Però també és sabut que hi ha presentat un projecte per a l’equipació i gestió, alhora. Una proposta presentada conjuntament per l’empresa menorquina MiB Produccions (amb més de 20 anys de trajectòria professional a Menorca) i la productora de teatre més important de l’Estat espanyol: FOCUS. És, a hores d’ara, una oferta molt interessant, que a més d’equipar i gestionar l’immoble, cedeix tot el control de la programació a l’Area de Cultura de l’Ajuntament. 

   Tanmateix, des dels grups polítics del consistori, hauran d’analitzar amb detall i amb tota la informació necessària aquest i qualsevol altre projecte o proposta. Els grups municipals que ja s’han manifestat sobre el tema diuen que els manca més informació sobre totes les opcions viables. Des del PSM entenen que l’equipament hauria d’anar a càrrec de l’adminstració pública (cercant ajuts en altres institucions) i veurien bé una concessió privada de gestió en un temps raonable que no hipotequi el futur d’un edifici de titularitat pública. També reclamen que es demani parer a interlocutors i entitats culturals a fi d’obtenir un raonable consens social. Des d’UPCM, diuen que necessiten més informació per a definir-se sobre el futur del Teatre des Born, però avancen que econòmicament la proposta de MiB Produccions-FOCUS, no té comparació amb altres viabilitats exposades. És, sens discusió, la millor opció, diuen. El PSOE trob que encara no s’ha manifestat públicament sobre la qüestió.










 Per tant, arriba l’hora del seny per posar un futur estable en la projecció cultural del Teatre des Born. I una fórmula mixta com el projecte presentat per MiB-FOCUS ha de ser una opció a considerar per poder veure obert un espai cultural de primer nivell entremig de la pitjor crisi econòmica del consistori ciutadellenc. L’Ajuntament no pot assumir el funcionament com a gestió pública; l’ajut d’altres administracions en l’equipament o gestió, ara mateix, no és garantia ni de quantitats ni de terminis a complir (tots sabem dels retards) i la privatització exclusiva de tot ja ha estat descartada per no desitjable. Per tant, restaria aquesta iniciativa mixta perquè poguem veure funcionar el teatre que ens mereixem. Però, i les garanties de funcionament? I les exigències de rendibilitat social? I les tarifes d’us i els preus? Sí, cert. Tot pot anar través del consens polític i social i plasmat a les bases del concurs i al contracte de concessió. I voluntat, bona voluntat per que s’aixequi el teló, d’una vegada.


Article d'opinió publicat al Setmanari El Iris 
16 gener 2014