dijous, 19 de febrer de 2015

Ens han castigat Ciutadella?


Qualcú em podrà titlar d’exercir un “ciutadellenquisme exacerbat”, però no crec que ho sigui. És una mirada incrèdula a la realitat que vivim a aquesta localitat de Ponent, després d’anar repassant tot allò que ens ocorre i després de notar, amb més o manco grau, com Ciutadella resta paralitzada de tantes actuacions i inversions. Com si qualcú maldàs de fer el possible per evitar el normal progrés de la primera població de Menorca. I tot i que pugui semblar una mania, em permetreu d’exposar-vos la meua visió, el fets i les dades.

Ciutadella es queda endarrerida. I, suposadament, hi deuen intervenir molts factors de caràcter político-administratiu que frenen tantes iniciatives inacabades. Hi deu haver part de resposabilitat dels governs locals de torn, però no tota. També cal alçar la vista cap el Consell i Govern balear. I, per què no, també cap als representants a Madrid.

A Ciutadella tot queda empantanegat, aturat fins a nova data. I és que cada projecte sempre ha de menester Déu i ajuda per prosperar adequadament. Uns per manca de diligència política, d’altres perquè ja li està bé que no tiri endavant. I no rallam d’un fet puntual. Un arriba a pensar si existeix la intenció de no deixar créixer Ponent. D’aquí el rapàs i preguntes a tantes iniciatives i inversions paralitzades.




Instal·lacions, centres i serveis: Estació Marítima; buida, sens ús. Estació d'autobusos; empantanegada, un caos que va i ve i que dura anys.
Can Saura Miret; tancat. Sense novetats i perjudicant la Cultura, el comerç i els col·lectius. Teatre des Born: embussat (qui l'embussa?), perjudicant entitats i el dret de la població a una plaça cultural digna. PIME; l'han buidat. Acabarà de museu? Tràmits administratius; no hi ha ni oficina de Seguretat Social. Ja ho diu tot. La que hi havia va desaparèixer. No basta una finestreta de “rellotger” per deixar-hi sobres o paperassa. Oficina d’Informació Turística; sap el Consell que el municipi té el 45% de les places turístiques de Menorca?
En Salut, també és per llogar-hi cadires: Ridícules inversions. Un Canal Salat insuficient per atendre el municipi més gran de Menorca i amb més pressió humana. La cosa se solventa amb “matxembrats” adosats, que a la llarga no resolen res. Especialistes mèdics amb comptagotes, el darrer episodi, la manca de pediatres. Residència Geriàtrica de Santa Rita; problemes d'atenció assistencial que no resolen; queixes dels familiars. Centre de Dia d’Alzheimer i altres trastorns cognitius de Ciutadella: anul·lat, quan tenia local, conveni i pressupost firmats pel Govern balear. L’actual Consell se’l va carregar. (si consultau aquí veureu ben clar que a qualcú no li interessava:
Centre de Dia: de moment comparteix espai a la Residència Geriàtrica Assisitda de l’Hospital.

Infraestructures necessàries: Moll de Son Blanc, amb mancances des del seu naixement. Tampoc el deixaran créixer? O no interessa? El trànsit de passatgers els mesos d’estiu s’ha incrementat un 70% els dos primers anys d’entrar en funcionament; i en mercaderies, hi ha hagut també un augment molt important, que va ser del 215% l’any 2012, respecte el 2010.
Comunicacions i transport: la inversió amb carreteres secundàries més pobre per habitant, amb la major població i més moviment turístic. Depuradora; es podreix amb un cost elevadíssim perquè tregui rovell.

Bé, i moltes més coses que que podríem incloure i que una rere l’altra fan que aquesta població de Ponent quedi empobrida, endarrerida i mancada del que li correspondria. I no hem parlat de Cultura, ni de centres educatius. I ja veurem com queda el PGOU i com acabarà la Festa de Sant Joan.

Potser qualcú pensi que aquest articlet té quelcom de mania infravalorativa o comparativa, però vos assegur que no és una reflexió puntual, en calent, si no fruit d’anar analitzant el com i el perquè de cada cosa. I em costa creure que tants despropòsits a un lloc com Ciutadella siguin casualitat; que tantes actuacions siguin frenades, paralitzades i arraconades. I m’he de demanar, què passa amb Ciutadella? Vos ho demanau vosaltres?

Als despropòsits i temes pendents, caldria tenir en compte altres realitats per considerar el desequilibri inversor: és el municipi més gran de Menorca; el que té més costa; la primera població insular en empadronament (29.629 hab.); el terme municipal amb més capacitat d’allotjament (34% de tota l’illa); el que té més places turístiques, gairebé la meitat de Menorca (45,3%); el que té més places residencials (30%). És el municipi amb major pressió humana de mitjana i amb diferència clara els mesos punta d’estiu. També és el que té més empleats al camp, a la indústria i al sector turístic i comercial. En total, poc més del 30% de treballadors afiliats a la Seguretat Social de tota Menorca (2013). I ni tan sols tenim una oficina de la Seguretat Social! No m’invent res, les dades són de l’OBSAM.

No vull que llevin res a ningú, ni voldria que aquesta reflexió fos mala entesa, només, consider que Ciutadella està castigada i que hauria de tornar ser dinàmica i pròspera com ho va ser. Així idò, a qui correspongui.


Bep Joan Casasnovas

El Iris – 20 de febrer 2015


dijous, 5 de febrer de 2015

La irrupció de Podem descol·loca els partits



No hi ha dubte que la reacció de la ciutadania a les retallades socials i a l’austeritat desproporcionada que ha aplicat la dreta governant ha ocasionat un terrabastall que ha sorprès tant al poder regent com als partits i formacions opositores. Aquelles indignacions, de ja fa uns anys, han anat evolucionant en moviments de resposta que clamen per un canvi i per la recuperació de la dignitat. Els governs del Partit Popular intuïen que aquests serien moviments efervescents que es diluirien en poques setmanes. Però no ha estat així. I a més de solidificar-se, s’han canalitzat amb força a través d’una nova formació que aspira a liderar i a unir tota la ràbia social continguda. Es tracta de Podem/Podemos de Pablo Iglesias.

Els sondejos, les manifestacions i la popularitat d’aquesta cúpula de joves professors ja ha preocupat, en gran manera, al PP i, per tant, als poders econòmics de l’Estat. Però també ha inquietat (i no poc) al PSOE (l’històric partit que fundà l’altre Pablo Iglesias el 1879). Un PSOE actual que ha perdut bona part de la seua vigoria i que constata que ja no és l’única alternativa al PP, com sempre s’havia autoconvençut. Podem/Podemos s’ha convertit en un seriós aspirant a desbancar el govern de dretes, com també a furtar l’alternativa eterna de la qual ha pressumit sempre el Partit Socialista. Podem/Podemos és adversari polític dels dos.




No obstant açò, la nova força transformadora que encapçala el jove Iglesias també ha descol·locat a les “altres” esquerres. En primer lloc, i en l’àmbit estatal, a Izquiera Unida. La formació de Cayo Lara i el jove Alberto Garzón ha vist com Podem/Podemos li ha près el discurs i l’espai que tenia l’antiga coalició. No només açò, sinó que la irrupció de Podemos a nivell estatal ha provocat, fins i tot, debilitar l’engrenatge intern d’Izquiera Unida. Els programes o projectes politics d’uns i altres són gairebé bessons, però Podemos ha utilitzat un llenguatge comunicacional diferent, directe i clar que ha batut a IU per golejada i ha malferit el PSOE.

Poc després de les eleccions europees de l’any passat, Izquierda Plural (les famílies pròximes a Izquiera Unida) s’alçaren com a tercera força política espanyola amb el 9’9% (més d’1.500.000 vots i 6 escons), triplicant resultats anteriors i superant Podemos amb més de 300.000 vots (7’7%). Llavors, IU va estendre la mà a Podemos per caminar junts, però aquest li negà l’abraçada. No pensaven els primers que la nova formació d’Iglesias li furtaria tants vots a dia d’avui. El fet està enfonsant IU i reforça Podemos. Així, sembla evindent que Podemos puja amb estimació de vot (23-27%, molt a prop de PP i superant el PSOE; ambdós baixen considerablement) mentre Izquierda Unida minva significativament (4’8%; perd més de la meitat dels vots 8 mesos després de les europees).

Tanmateix, els moviments de previsió electoral de Podem/Podemos no són tan fermes a les nacionalitats i regions històriques d’aquesta banda del Mediterrani. A Catalunya, és ERC la que es postula com a primera força; al País Valencià, tot i seguir davant PP i PSOE, Podemos ocupa el tercer lloc molt equiparat a Compromís, qui duplica vots i supera Esquerra Unida. A les Illes, a més també de l’aparició notable de Podem, que apunta a una notable presència, caldrà veure l’empenta que tindrà la nova plataforma MÉS i si Esquerra Unida de les Illes recuperarà cadira al Parlament. La formació soberanista de MÉS tendeix a augmentar, encara que no se li defineix clarament l’increment; tot el contrari que EU que va reduint les opcions d’entrar a les institucions.

Aquesta preocupació ha duit a Esquerra Unida a cercar companyies en el trajecte cap a la cita del mes de maig. Ara demana unitat d’acció entre les forces d’esquerres, però excloent el PSOE. Tanmateix, quan l’agrupació MÉS va obrir un procés unitari de forces progressistes, Esquerra de Menorca s’hi mostrà reticent i no s’hi apuntà. A la candidatura unitària d’Ara Maó, ha optat per quedar fora i presentar-se en solitari a aquest municipi. Només a la agrupació d’electors de Junts per Lo (on també hi ha el PSOE) s’hi ha adherit i també sembla que a Sant Lluís. Els projectes unitaris, emperò, ja funcionen des de fa anys a Es Mercadal i Ferreries, amb el nom d’Entesa de l’Esquerra, on han desaparegut les sigles de partit.

Ningú dubta de la presència de Podem a Menorca, però genera encara dubtes sobre el seu “projecte menorquí” (desconegut), més encara quan suren friccions internes per causa d’un feble procés constituent en el sí dels Cercles que ha duit a desautoritzacions mútues. Tot i així, la mateixa esquerra menorquina recela del que farà Podem a Menorca. També el veuen com un llop que els pot mossegar. O sigui que la carrera electoral està esgavelleda per tot arreu. El col·lectiu MÉS és, a dia d’avui, el que més estable es mostra dins el bullit de l’esquerra, digam-li, “minoritària”.

La força amb la que puguin entrar a les institucions Podem, Esquerra de Menorca o MÉS, dependrà del grau de declivi que obtenguin PP i PSOE (que el tindran) però també del missatge clar, ferme i convincent que donin a la ciutadania totes aquestes forces que pretenen canalitzar la desafecció que viu la gent des de fa massa temps.

La campanya electoral d’enguany serà de les més llargues i interessants. Sens dubte.



Bep Joan Casasnovas
Article publicat a El Iris
6 de febrer de 2015