tag:blogger.com,1999:blog-88607784568455673492024-03-14T12:24:09.425+01:00Entre la fullacaPerquè les hores siguin paraules; els dies, les pàgines; i la vida, tot un llibreBep Joan Casasnovas Mascaróhttp://www.blogger.com/profile/01447066617760580871noreply@blogger.comBlogger99125tag:blogger.com,1999:blog-8860778456845567349.post-41519750398649632992024-02-26T10:55:00.005+01:002024-02-26T10:57:10.289+01:00El fals bilingüisme salomònic<p><span face="Verdana, sans-serif" style="text-align: justify;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA" style="font-family: verdana;">El savi rei Salomó va sentenciar a qui pertanyia el fillet nounat de les dues dones que en reclamaven la maternitat. Una dona havia perdut el seu i va voler fer-se amb el nen d’una altra mare. Ambdues asseguraven que el fillet era seu. El rei va demanar una espasa per esmitjar el nadó i donar-ne una meitat a cadascuna. La mare perversa hi estigué d’acord; la mare biològica, l’autèntica, si va negar en rodó i abans de veure el seu fill mort optà perquè se’l quedàs l’altra mare. Llavors el rei Salomó ho tingué clar i atorgà el fillet a la mare autèntica.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA" style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA" style="font-family: verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAhRNxIqqWb-rbjVQqAnSZ3QrodxJi4ZR_Qa5re0g_PbQUOxPpMjLYB3GZlbdqn__G4BNAPAuyQkdqnFmfG9_0UJDb3M6mRhdTFiZ-fQophq8Bkzfwyg5vyy4kQX6aWysNBReupjon8sWK4rZiPBTHPKsgy50LYh5_iun4st81SZfttjppSxUVU5Nq0hU/s630/Espasa%20de%20Da%CC%80mocles.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="309" data-original-width="630" height="314" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAhRNxIqqWb-rbjVQqAnSZ3QrodxJi4ZR_Qa5re0g_PbQUOxPpMjLYB3GZlbdqn__G4BNAPAuyQkdqnFmfG9_0UJDb3M6mRhdTFiZ-fQophq8Bkzfwyg5vyy4kQX6aWysNBReupjon8sWK4rZiPBTHPKsgy50LYh5_iun4st81SZfttjppSxUVU5Nq0hU/w640-h314/Espasa%20de%20Da%CC%80mocles.jpg" width="640" /></a></div><br /><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA" style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">La imposició del bilingüisme per part dels inquilins del Consolat de Mar (PP-Vox) és un antic episodi de persecució històrica contra la llengua catalana. Els titulars del Govern balear diuen que no és res extraordinari, sols un fet d’igualtat i llibertat. Tanmateix, el seu “conciliador” bilingüisme s’esforça per establir-se només on el català té una notable presència (educació, IB Salut, administració pública...) però mai no promouen accions d’igualtat i llibertat lingüístiques on el castellà és notablement dominant (Administració de l’Estat, policial estatal, jutjats...). Coneixem el llop! L’objectiu d’aquesta ideologia jacobina també és històrica: arraconar el català fins al lingüicidi.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><i><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA" style="color: #050505; font-family: verdana;"> </span></i></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA" style="color: #050505;">La metàfora bíblica del rei Salomó s’hi escau. Per una banda perquè a la <i>mare política perversa </i>ja li va bé que el català sigui compartit (esmitjat), sabedors de la seua mort. Per una altra, perquè el <i>bilingüisme polític </i>és una subtil ofensiva contra les llengües no castellanes (el nadó és meu o el matam!). Competir amb la llengua dominant de l’Estat (que ha de protegir les altres llengües oficials i no ho fa) és un desavantatge normatiu que desempara la llengua pròpia. Però hi hauria una tercera raó que ens correspon saber als catalanoparlants: acceptar que amb el <i>bilingüisme polític </i>mantindrem (encara) viva la llengua materna (millor així que morta?) forma part d’una ingenuïtat. Deixar el català en mans del <i>bilingüisme polític </i>és deixar la nostra llengua en mans de la<i> mare política perversa. </i></span><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA">La lingüista <b>Carme Junynet</b> ja ens va fer obrir els ulls: “</span><i><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA" style="color: #050505;">Les llengües que han desaparegut, han desaparegut en mans del bilingüisme". </span></i><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA" style="color: #050505;">Acatar perdre el <i>fill </i>abans de veure’l mort és un acte lloable, però dolorós. El rei-Estat no és un rei just ni savi, com Salomó, i no atorgarà el <i>fill</i> a la mare autèntica. Ho sabem. Aquest <i>bilingüisme polític</i> és l’<i>espasa de Dàmocles. </i>I cal fer-ho entendre, de l’amenaça que representa.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA" style="color: #050505; font-family: verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA" style="color: #050505; font-family: verdana;">Davant la represa castellanitzant contra la llengua pròpia cal tenir en compte el que significa històricament l’idioma matern, més enllà de l’oficialitat jurídica: el català ha de ser preeminent i vehicular perquè és la llengua històrica de l’illa (mai no ho ha estat el castellà); perquè és parlada pels seus habitants d’ençà set segles; perquè és el pilar cultural en què s’ha bastit el poble insular; perquè és en la llengua materna que hem fixat la toponímia; en la que hem rebut els valors d’identitat i pertinença; en la que s’ha edificat el llegat del patrimoni de la saviesa i costumari populars; del cançoner tradicional, del refranyer menorquí, de la pregària i l’exabrupte... Però també l’única llengua oficial de les institucions insulars i municipals (arxius de les Universitats menorquines) fins entrat el segle XIX, des que la política impositiva pretén la substitució lingüística. Fa temps que ho intenten! Sí.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA" style="color: #050505; font-family: verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA" style="color: #050505; font-family: verdana;">Pensem, idò, que l’<i>espasa de Dàmocles </i>penja fermada d’un crin de cavall.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA" style="color: #050505; font-family: verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA" style="color: #050505; font-family: verdana;">....<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><b><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA" style="color: #050505; font-family: verdana;"> </span></b></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><b><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA" style="color: #050505; font-family: verdana;">Bep Joan Casasnovas<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><i><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA" style="font-family: verdana;"><b><span style="color: #cc0000;">Acció Cultural de Menorca</span></b><span style="color: #050505;"><o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><i><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA"><b><span style="color: #cc0000; font-family: verdana;"><br /></span></b></span></i></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><i><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA" style="font-family: verdana;"><b>...</b></span></i></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><i><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA" style="font-family: verdana;"><b><br /></b></span></i></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><i><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA"><span style="color: #2b00fe; font-family: verdana;">Article publicat al Diari Menorca dia 21 de febrer de 2024</span></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><i><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA"><br /></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><i><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA"><br /></span></i></p>Bep Joan Casasnovas Mascaróhttp://www.blogger.com/profile/01447066617760580871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8860778456845567349.post-7435356833611227062024-02-25T22:02:00.011+01:002024-02-26T10:48:23.960+01:00El joc de l’escut i les lladrioles<p><i style="font-family: Cambria, serif; text-align: justify;"><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA"> </span></i></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><i><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 22px;">Carota</span></i><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 22px;"> ve de cara. És un augmentatiu, com <i>carassa</i>, <i>carot... </i>i els seus diminutius són<i> careta, careua, carona... </i>Però el DCVB també diu que és una cara grossa, lletja o feréstega. Així, també podríem dir que és un rostre caricaturitzat. Amb tot, anem a la causa que ens ocupa envers la terminologia de les festes de Sant Joan. El DCVB també diu, en la seua 4a. accepció d’aquesta entrada, i que tots els menorquins ja sabem, que <i>Carota</i> és una <i>“peça de fusta ovalada que a una cara té pintada una caricatura i a l’altra té una ansa, i l’empren en la festa de Sant Joan a manera d’escut que ha d’esser romput a cops de puny”. </i>I hi afegirem: entre dos cavallers que corren en paral·lel al galop estès. També direm que es pot rompre amb el puny, amb una pedra o també amb una lladriola.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY5ouHFdKOdZOQ1ztEEZcSM-PWIeqhGpstcE9MvbHEQuo3a96kuTUOoMyF0KdF8_DXSWMd-VrRxT05T5rUiaBnm9PY1WTJo80fVVCp0O4o83i9icf84u2-UkmF2Vip1NmsreyzRTNoQGhv_4yH7MVZfbqxpQ2RYKgQlvclMWxZaap3sw_OvrtLuxdKy18/s1614/Carotes%20color.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: verdana;"><img border="0" data-original-height="923" data-original-width="1614" height="366" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY5ouHFdKOdZOQ1ztEEZcSM-PWIeqhGpstcE9MvbHEQuo3a96kuTUOoMyF0KdF8_DXSWMd-VrRxT05T5rUiaBnm9PY1WTJo80fVVCp0O4o83i9icf84u2-UkmF2Vip1NmsreyzRTNoQGhv_4yH7MVZfbqxpQ2RYKgQlvclMWxZaap3sw_OvrtLuxdKy18/w640-h366/Carotes%20color.jpg" width="640" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;"><span style="font-family: verdana;"><span style="color: #999999; font-size: x-small;"><i>Foto que il·lustra la portada del llibre <b>Ses carotes de Sant Joan</b></i></span></span></td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><span style="font-size: 11pt; text-align: justify;"><div style="text-align: left;"><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Les carotes de Sant Joan són avui en dia un element protagonista dels jocs medievals que s’han mantinguts a través dels segles en el Pla dels Horts. Però no tots els jocs s’han mantingut. El <i><b>‘córrer ses carotes’</b></i> és un terme evolucionat perquè va mutar el joc de com se celebrava en l’antigor. La carota d’ara representava un escut en què els cavallers es defensaven tant en la guerra com en les justes i tornejos medievals. Les cròniques antigues parlen de <i>adarga, parma o escudo, </i>que eren els noms donats a aquests utensilis defensius en funció de les seues característiques o mides. Tanmateix, aquest joc santjoaner no duia, llavors, el nom de <i>carotes</i>. L’origen del ‘córrer ses carotes’ prové de formes diferents en com era designat aquest joc en cada època. <o:p></o:p></span></p></div></span></div></div></div></div></div></div></div></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Hi ha datada en 1643, a Ciutadella, una magna celebració de justes i tornejos (1) en honor al Governador Lans Grave de Hesse (no era per Sant Joan). I cal recordar que del segle XIV fins al XVIII aquest tipus de provatures festives eren molt freqüents a moltes nacions. Per Sant Joan es feien diferents jocs, alguns dels quals s’han perdut, com el joc de l’estaferm. Així, podem llegir en notes de 1690: <i>“Y se fan en lo Pla de la font moltes gales en honor de dit Sant et signater de <b>corre Sortilla</b> que de temps inmemorial sempre se es acostumat fer y <b>córrer tots los obrers a la llanse </b>i demes coses tocant a llur obreria </i>(Origen religiós... Pons Lluch, 1982)<i>. </i>El joc de la sortilla (o ensortilla) i el del ‘córrer abraçats’, són els més invariables al llarg del Jocs des Pla. No obstant açò, en el document conegut com <i>Scriptura Pública,</i> de 1703, (segurament el primer reglament o protocol escrit sobre com executar els actes tradicionals de les festes) trobam que <i>“... y despues se divertexen tirantse lladrioles, corrent la sortilla i passant algunas carreras y<b> </b>altras invencions que millor los apareix per entreteniment de la festa </i>(Origen... Pons Lluch). Per tant es dedueix per <b><i>altres invencions</i></b> que moltes vegades hi havia altres tipus de jocs per donar esplendor a la diversió. El joc de ‘tirar-se lladrioles’ és el que ha evolucionat fins l’actual de ‘córrer ses carotes’. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Aquest joc de lladrioles, documentat com <i>tirar ledrillas (1722), tirar lladrioles </i>(1756), o dites també <i>rodioles </i>(2)<i>, </i>i en castellà conegudes per <i>alcancías, vasijas de barro, granadas de mano...) </i>eren els elements pels qual es coneixia aquesta diversió, o sigui l’element protagonista del joc. Un cavaller proveït de vàries lladrioles corria a certa distància i les llençava a l’altre cavaller que amb l’escut aturava aquestes bolles buides fetes de terrissa<i>.<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">En canvi, hi havia altres jocs, com el <i><b>‘córrer llances’</b></i> (1690) que podria ser el de l’<b>estaferm</b>, i també el de <i><b>‘tirar o córrer canyes</b></i>’ (1756) on l’escut (carota) hi prenia part, que consistia en dos cavallers al galop; un, amb l’escut, havia de defensar-se de les canyes que li llençava l’altre cavaller a certa distància. Aquests són ara jocs desapareguts de les justes celebrades al Pla de la Font el capvespre de Sant Joan.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">L’ensortilla (sortilla, <i>sortija</i>) és l’exhibició que més arrelada ha estat a la història dels Jocs des Pla (i és i ha estat molt popular també a molts altres països); mentre que el ‘tirar-se lladrioles’ ha esdevingut el ‘córrer ses carotes’ actual. Amb tot, els jocs de lladrioles van tenir lleugeres variants. Segons <b>Rafel Oleo i Quadrado</b> (Reseña de la Fiesta de San Juan Bautista, de 1868), les lladrioles s’elaboraven sense coure per no fer mal i en temps anteriors (a la data d’aquesta obreta) diu que s’omplien de cendres o de flors “... <i>y servian <b>para el juego que tomaba su nombre de alcancías</b>...”. </i>També apunta que les parelles de cavallers que corrien es tiraven les lladrioles mútuament, pel que cada cavaller portaría un escut. Alhora, afirma que <i>“Arréglanse cuatro, seis o más parejas...”</i>pel que es pot deduir que no hi havia un nombre determinat de carotes, com ara que se’n corren només sis. Segons Oleo la finalitat era rompre, el llançador de lladrioles, la carota/escut de l’altre. Si tirades totes les lladrioles no havia romput l’escut de l’adversari, ho podia fer amb el puny si era capaç d’assolir-lo, <i>“lo que es mayor suerte todavía, por tener la habilidad de juntarse”. </i>Aquesta interessant <i>Reseña </i>ens aporta detalls ben curiosos i també diu que <i>“en otros tiempos”</i> -que podria ser a finals del segle XVIII o a principis del XIX- si al final de la carrera no s’havia pogut rompre la carota, ambdós cavallers podien intentar-ho de nou en la tornada. O sigui, sabem que, en funció de com anàs el joc, es corria en doble sentit. I açò devia ser un greu perill, com també certifica el cronista del que va ocórrer l’any 1818. Aquest any dos cavalls que corrien a galop estès en sentit oposat es van envestir de cara <i>“quedando muertos en el acto y los ginetes muy estropeados”. </i>El xoc fortuït va fer que un dels cavallers morís poc després per les greus ferides. Segon afirma Oleo i Quadrado, des d’aquell any només es corre en un sol sentit. El cavalls eren sementals de Son Sintes i de Son Sivineta. Aquest accident mortal as Pla va obrir un procés judicial. És així com podem notar que el joc de l’escut i les lladrioles té episodis històrics ben interessants.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQl8RR-CUgAvSYuIyn-GIJGBOwZbGd-y6CILOeYMPHtWmx1Yclqxv14Vb97ryeVyiOfehmuDzPzPqJU3zC_wQ54D1F0ia4jgiCPwsPSwOFKDkExrFsYPSgG0xNWgq6LBnB2XIESTI-RiyzRKlRqrYkCGxq6i3y6kCvXtAbInxDR3cf2osIPAqRUbPOOg8/s1869/Caro0tes%20antigues.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: verdana;"><img border="0" data-original-height="616" data-original-width="1869" height="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQl8RR-CUgAvSYuIyn-GIJGBOwZbGd-y6CILOeYMPHtWmx1Yclqxv14Vb97ryeVyiOfehmuDzPzPqJU3zC_wQ54D1F0ia4jgiCPwsPSwOFKDkExrFsYPSgG0xNWgq6LBnB2XIESTI-RiyzRKlRqrYkCGxq6i3y6kCvXtAbInxDR3cf2osIPAqRUbPOOg8/w640-h210/Caro0tes%20antigues.jpg" width="640" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;"><span style="color: #999999; font-family: verdana;"><span style="font-size: x-small;"><i>Fotos que es troben al llibre</i></span></span></td></tr></tbody></table><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">I tornant al nom del joc, ja hem vist que s’anomenava <i>‘tirar-se lladrioles’</i> en temps més antics, però Oleo i Quadrado l’anomena <i>Juego del escudo o de la parma, </i>però afegeix <i>“conocido aquí como “carota” por estar pintado en él una figura rara, ya imitando un árabe (...), ya algunes persones ridículas...”. </i>Si bé en el llenguatge informatiu en castellà es parlava de <i>“escudo, parma o adarga”, </i>també ens informa, alhora, que el poble ja les anomenava <i>carotes</i>. Joan Benejam a Foc i Fum (Acte II, esc. XII - 1885) deixa constància del nom del joc de forma inqüestionable: <i>“Ara corren ses carotes / que és sa festa de tothom // Hala petit! i no el planguis, / que dus un <b>malès</b> ben fort”. </i>La paraula<i> malès, </i>a Ciutadella, <i></i>segons Francesc de B. Moll<i>, </i>és una pedra grossa.<i> (de l’edició i pròleg de Joan F. López, IME 2019). </i>Per tant, es fa palès també que les carotes, a més de rompre’s amb una lladriola o amb el puny, també es podien trencar amb una pedra.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Potser els historiadors més avesats als arxius ens podrien aportar més llum sobre des de quan els escuts van ser pintats amb cares rares i ridícules i la gent del poble les va anomenar <i>carotes</i>. És evident que el nom de <i>‘córrer ses carotes’</i> té ja història, si més no, segons Oleo, des de fa 160 anys, com a mínim, que probablement siguin molts més.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Segles de festes de Sant Joan i els jocs des Pla segueixen sent tot un espectacle ple de plasticitat, i amb el Joc de córrer ses Carotes com el més vistós, pel que representa d’una funció a galop entre dos cavallers. A la vegada que és el més atractiu també és el més perillós i el que porta més complicacions per a la seguretat. Els incidents as Pla no han estat pocs, amb ferits de diversa consideració, però també amb víctimes mortals. De fet la prohibició de celebrar corregudes as Pla ha tingut els seus episodis històrics. I en ocasions molt apunt de desaparèixer per la manca de de garanties. Ens podem remuntar a 1793 per saber que el Tribunal de l’Audiència de Mallorca va decretar la supressió de corregudes eqüestres en les festes populars (Sis anys sense Caixer Senyor, Pons Lluch, 1989). Tanmateix, la insistència i els recursos del Consell Ordinari de la Universitat, a través del Comandant de l’illa, fent valer la tradició immemorial dels jocs i assegurant ser diferents a altres celebracions per la presència al cós de la colàrsega del Batle General i els Jurats, l’indret anava ben vigilat per la guarnició de soldats, que assegurava l’ordre públic i totes les garanties per al normal desenvolupament dels Jocs. Aquesta insistència del Jurats va fer que les corregudes des Pla poguessin continuar, però no així les que se celebraven en les festes tradicionales de Maó o a les de Sant Llorenç a Alaior, que van restar prohibides llavors.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7v5r8-4VtLPfXU2EVbXfEAL3B3Vn8yVONWbWvBwTimD1TPj9NnF4JAuS2zjzSdPWDIpRX8dujgzvVcsfRsre6JaHTKRB6ubsXv7majwHyCeFucuwUMK-VWTyaQXpqepuq0RcTrcHKAMCmkgnhJUFuaFAEdpa_NJOzyn0Gyx6YmyvJuHyPvMV5LRGJf6E/s1080/1818.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: verdana;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="795" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7v5r8-4VtLPfXU2EVbXfEAL3B3Vn8yVONWbWvBwTimD1TPj9NnF4JAuS2zjzSdPWDIpRX8dujgzvVcsfRsre6JaHTKRB6ubsXv7majwHyCeFucuwUMK-VWTyaQXpqepuq0RcTrcHKAMCmkgnhJUFuaFAEdpa_NJOzyn0Gyx6YmyvJuHyPvMV5LRGJf6E/w295-h400/1818.jpg" width="295" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><span style="color: #999999;"><span style="font-size: x-small;"><i>Carota de 1818. La més antiga guardada.</i></span><br /></span><span face="Verdana, sans-serif" style="font-size: 11pt; text-align: justify;"><br /></span></span></td></tr></tbody></table><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span face="Verdana, sans-serif" style="font-size: 11pt;">Avui dia, i des de fa anys, als Jocs des Pla no hi ha vigilància policial en l’espai de les corregudes (és impossible!) i el nombre d’assistents està massificat en excés de tal manera que mai no s’ho hagueren imaginat els Magnífics Jurats de l’antiga Universitat, i manco sense soldats que protegissin aquests espectacles de risc. </span><span face="Verdana, sans-serif" style="font-size: 11pt;"> </span><span face="Verdana, sans-serif" style="font-size: 11pt;">Una massificació que ja ha duit a les primeres mesures restrictives d’accés a l’indret. Hem de ser conscient que, en la manera que s’hi aglutina tanta gent, els Jocs estan en perill de suspendre’s. De fet, els darrers temps, part de les corregudes s’han anul·lat per accidents importants o per inseguretat. Fa pocs biennis les carotes no es van córrer per aquesta raó. Per tant es viu ara una situació delicada i la continuïtat dels Jocs i Corregudes des Pla podria dependre de la Justícia (encara que ens consti creure-ho) si no es fan les coses bé. Però també depèn de la consciència de ciutadellencs i menorquins per saber preservar aquesta bella història secular. El seny i l’amor dels santjoaners per la festa i el seu passat ha de ser la via i l’exemple per evitar que es decreti la supressió dels Jocs.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Les incerteses no ens ha de treure, emperò, la il·lusió, l’entusiasme i l’emoció de voler seguir gaudint d’una celebració cavalleresca que duim marcada al cor. Aquest preciós llibre que teniu a les mans tracta un fet monogràfic dels Joc des Pla: les Carotes. Per tant, “Corregudes de seny i memòria”, perquè la nostra Tradició no es trenqui. La força i consens de tot el Poble pot fer possible que les seguim veient molts anys més. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">“Ara corren ses carotes<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">que és sa festa de tothom”<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Guardem sempre memòria, com ens demana Joan Benejam a Foc i Fum. Som-hi!<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></i></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.4px; margin: 0cm;"><b><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 16.866667px;">Bep Joan Casasnovas Mascaró<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: verdana;"> </span></i></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 9.5pt; line-height: 19px;">....<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 9.5pt; line-height: 19px;">(1) Segons les despeses aprovades per la General Universitat la festa seria espectacular, ja que es van fer fabricar 70 llances i 1.000 lladrioles, a més de restaurar i pintar l’estaferm, construir un cadafal per a les autoritats i un clos tancat amb palissades per a fer-hi combats. Tot sobre més de deu tones d’arena escampada.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 9.5pt; line-height: 19px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm;"><span style="font-family: verdana;"><span lang="CA" style="font-size: 9.5pt; line-height: 19px;"><span>(2)</span><span> </span></span><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 9.5pt; line-height: 19px;">Segons el DCVB, és una variant de <i>guardiola</i>, l’etimologia d’aquesta prové del verb <i>guardar</i> i com a diminutiu de <i>guàrdia</i>. A Ciutadella li deim <i>rodiola</i>, que és una derivació. També ho és la paraula <i>lladriola</i> (encara que en l’argot santjoaner és l’objecte que s’empra per a rompre les carotes) que el DCVB atribueix a una <i>“guardiola’ amb contaminació de ‘lladre”</i>. En aquest sentit, el DCVB apunta que <i>“la forma menorquina ‘rodiola’ deu haver estat determinada per la influència de ‘roda’ o ‘rodó’ per la forma arrodonida que solen tenir les guardioles de terrissa”.<br /></i>Altrament, les variants es troben documentades arreu dels països de parla catalana des del segle XV, o abans, i poden ser influenciades, segons el Diccionari CVB per altres radicals substantius: lladriola/lledriola (1467), vidriola(Alaior)/vadriola/vedriola –de vidre- (1529), rodiola (Ciutadella) jodriola i gidriola (Esporles, Binissalem).<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 9.5pt; line-height: 19px;">D’aquí que en documents històrics de la Festa de Sant Joan puguem trobar ‘lladriola’ i ‘rodiola’ com a sinònims de la peça de fang cuit que es pot utilitzar per a trencar les carotes.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 9.5pt; line-height: 19px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 9.5pt; line-height: 19px;">...</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm;"><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 9.5pt; line-height: 19px;"><span style="color: #2b00fe; font-family: verdana;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm;"><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA" style="line-height: 19px;"><span style="color: #2b00fe; font-family: verdana;"><i>Article publicat com a introducció al llibre <b>Șes Carotes de Șanț Joan</b> - Edicions Jamma. Maig 2023</i></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria, serif; line-height: 24px; margin: 0cm;"><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 9.5pt; line-height: 19px;"><br /></span></p>Bep Joan Casasnovas Mascaróhttp://www.blogger.com/profile/01447066617760580871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8860778456845567349.post-62541250375397212082023-12-03T14:15:00.009+01:002023-12-04T10:37:57.291+01:00Cançons de Xerxa, de Cris Juanico<p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana;">L’illa camina amb la pausa normalitzada i deixa anar les aromes més genuïnes de sa terra. És un temps de calma, un temps més nostrat, amb colors hivernals que ens agombolen. L’illa camina cap al final d’any i a pesar de la grisor fredolega que ens du una quietud, a vegades, entristida, tenim vivències enriquidores i lluminoses.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana;">Hi ha llums que ens captiven. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgP-2y8ApDDf5KRG0LBQAqVNBtflOKbe91SP-h21uhUdis6sy18zBlOwt6b3_OH4IOG0KCwWuB2acNLVNJs2BMSWI7QfELkenQUQI2vO5b9N5md1DyKsruf_jGfDPVuYnJ56FOBFMy7Z6hI1EyRj9FQ1M-TWVvPwFvSUN0f0-F0gc5hXbANge_aQyf1FNM" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: verdana;"><img alt="" data-original-height="480" data-original-width="848" height="362" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgP-2y8ApDDf5KRG0LBQAqVNBtflOKbe91SP-h21uhUdis6sy18zBlOwt6b3_OH4IOG0KCwWuB2acNLVNJs2BMSWI7QfELkenQUQI2vO5b9N5md1DyKsruf_jGfDPVuYnJ56FOBFMy7Z6hI1EyRj9FQ1M-TWVvPwFvSUN0f0-F0gc5hXbANge_aQyf1FNM=w640-h362" width="640" /></span></a></div><span style="font-family: verdana;"><br /><br /></span><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><b><i><span lang="CA">Cançons de Xerxa</span></i></b><span lang="CA"> és una d’aquestes llums. És un treball discogràfic en format de llibre de <b>Cris Juanico</b>, però, alhora, és una producció especial. És una dedicació d’homenatge i estima a un poeta d’arrel, a una persona compromesa amb la cultura, la justícia, la llibertat i la identitat. I tots aquests valors i lluites les va escriure amb una magnificència poètica inqüestionable. El cantant de Ciutadella recull una part dels seus versos i els ha musicat. Una feina feta a consciència i amb gran professionalitat que el poeta i lingüista <b>Joan F. López Casasnovas </b>(Pere Xerxa) es mereix amb escreix. Un disc acurat, ben seleccionat i detalladament treballat que culmina amb un producte poètico-musical de gran volada: sensible, entranyable, sentit, amorós, ajustat a la lletra del Mestre; emotiu, vivificant, enyoradís... Omple un buit que fa justícia al reconeixement del nostre amic i mentor Joan López. I aquest disc em satisfà moltíssim perquè amalgama el sentiment i l’estima a l’homenatjat, però, a més, destil·la una música que brilla. Cris Juanico s’ha fet acompanyar del prestigi artístic d’altres instruments i veus, la qual cosa amplifica la dimensió del propòsit i objectiu. Les veus de <b>Sergi Cleofé, Dolors Boatella, Francesc Pons</b> (<i>Pèl de Gall</i>), <b>Rita Barber, Maria Riudavets</b> i el cor de les <b>Llunes Brunes </b>fan molt més universal el missatge i el contingut. Les deu cançons, totes de poemes d’en Joan, compten amb la base instrumental de la percussió de <b>Moi Pelegrí,</b> el baix de <b>Lluís Gener</b> i la guitarra acústica del cantant principal. A més, hi intervenen també la flauta de <b>Borja Moll</b>, el clarinet de <b>Joan Mesquida</b> i el violí de <b>Blanca Coll </b>que posen prou brillantina i llustre perquè tot lluesqui a la perfecció.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span lang="CA"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span lang="CA"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: right;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiylH9z_1VFZsswcpIqvNfxYY0yO1-zLl4ZV938cbYkrfTjILzGOin96CAlvfMQ6dphSFJNcWpSRaE3xsdNkQchChvdnGiGZN0h-isdTmroDbKO1xR1l-ljjnFBQzkoBrFUzMT37TeulqWKzit3hXVtmIp0bvbb9_qvugcfY7aR0Yc5DO7U0CJVVR6CaZM" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiylH9z_1VFZsswcpIqvNfxYY0yO1-zLl4ZV938cbYkrfTjILzGOin96CAlvfMQ6dphSFJNcWpSRaE3xsdNkQchChvdnGiGZN0h-isdTmroDbKO1xR1l-ljjnFBQzkoBrFUzMT37TeulqWKzit3hXVtmIp0bvbb9_qvugcfY7aR0Yc5DO7U0CJVVR6CaZM" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjr5hiSex-VX_vVqH_zA0d-BfBbojbbmLtjXIdsIdCHDsh_IdA6LlG-CfrO-GGbJ93s50As6tnJ64APiwvvZ8ahjkGv-L0GzPLSwN3b8w6eTzeDxe2AIQLv-cc_VQ5uS_PDjoVncwEgj6wT1GUtVJSG88qvP31b6LbIFtKLVC9RHGjsrJ4QSCA7-kdHHtY" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="2048" data-original-width="1445" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjr5hiSex-VX_vVqH_zA0d-BfBbojbbmLtjXIdsIdCHDsh_IdA6LlG-CfrO-GGbJ93s50As6tnJ64APiwvvZ8ahjkGv-L0GzPLSwN3b8w6eTzeDxe2AIQLv-cc_VQ5uS_PDjoVncwEgj6wT1GUtVJSG88qvP31b6LbIFtKLVC9RHGjsrJ4QSCA7-kdHHtY=w226-h320" width="226" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiylH9z_1VFZsswcpIqvNfxYY0yO1-zLl4ZV938cbYkrfTjILzGOin96CAlvfMQ6dphSFJNcWpSRaE3xsdNkQchChvdnGiGZN0h-isdTmroDbKO1xR1l-ljjnFBQzkoBrFUzMT37TeulqWKzit3hXVtmIp0bvbb9_qvugcfY7aR0Yc5DO7U0CJVVR6CaZM" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: right;"><img alt="" data-original-height="400" data-original-width="400" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiylH9z_1VFZsswcpIqvNfxYY0yO1-zLl4ZV938cbYkrfTjILzGOin96CAlvfMQ6dphSFJNcWpSRaE3xsdNkQchChvdnGiGZN0h-isdTmroDbKO1xR1l-ljjnFBQzkoBrFUzMT37TeulqWKzit3hXVtmIp0bvbb9_qvugcfY7aR0Yc5DO7U0CJVVR6CaZM=w320-h320" width="320" /></a></div></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana;">Divendres, primer de desembre, es va presentar aquest disc-llibre a la llibreria VaDllibres. He d’agrair a Cris i Dolors que m’hi convidassin a parlar de la poesia de Joan López Casasnovas, juntament amb <b>Pere Gomila</b> i <b>Xec Florit Nin</b>; alhora que l’autor explicà com es va gestar aquesta preciosa producció musical. Parlar del Mestre és sempre, per a mi, un enorme plaer. Personalment, no tindré prou vida per agrair a Joan López tot el que m’ha aportat i tot el que m’ha mostrat. L’enyoraré sempre. És un deure vitalici. Converses, consultes, aprenentatges... Són tants moments!. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana;">L’endemà, dissabte, al Casino Nou, les <b><i>Cançons de Xerxa </i></b>van pujat a l’escenari per fer-se vida i ser compartides per tothom. Va ser un vespre inoblidable, ple d’alegria i enyor, però també amb el gust del gaudir de tant talent artístic. Les lletres del nostre poeta van volar amb tanta sensibilitat vocal i musical que esdevingueren una bombolla iridescent que va encendre la nit hivernal de desembre. Una llum s’alçà resplendent com una conjuminació de goig i melangia; de gaubança i record.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: right;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhFu_kHej9ZGidnWE93pMUzbeWJ-PT9ESPQN1z8i2PrHzMP4ATsjYFb21g2BAAXtqrlMC3Ui6gp31m6raKxcYFq_uH3kmM-f_oB4BkWvyMthBl3E4fyS5qotH-dC3WmzgvjK5_rBx3RUPPhQ_-Y8axwmkdqvF5lyZ8w0aLeJqGazIFKRbOAeIL76Gqv-Rc" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: verdana;"><img alt="" data-original-height="1170" data-original-width="2048" height="366" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhFu_kHej9ZGidnWE93pMUzbeWJ-PT9ESPQN1z8i2PrHzMP4ATsjYFb21g2BAAXtqrlMC3Ui6gp31m6raKxcYFq_uH3kmM-f_oB4BkWvyMthBl3E4fyS5qotH-dC3WmzgvjK5_rBx3RUPPhQ_-Y8axwmkdqvF5lyZ8w0aLeJqGazIFKRbOAeIL76Gqv-Rc=w640-h366" width="640" /></span></a></div><span style="font-family: verdana;"><br /><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">És aquest un treball edificat amb molta estimació i qualitat; construït per a la memòria de qui fou mestre i amic. I aquest fet em corprèn. Ben segur que en escoltar-lo veureu una llum que brilla amb força. És la bellesa del so i la paraula que han unit cantant i poeta: <b><i>“...balla la llum al cossiol, uns ulls es miren com balla...”</i></b>, talment va escriure, ja fa anys, el nostre Pere Xerxa.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;">Avui, tot és plenitud i agraïment. Gràcies Cris Juanico per retre-li memòria i produir aquest bell record fet de música sentida. Guardar i difondre el seu llegat és un deure per als qui li vam tenir tot l’esguard del món.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;"><i><b><br /></b></i></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana;"><i><b>Bep Joan Casasnovas Mascaró</b></i></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana;"><i><b><br /></b></i></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana;"><i>3 de desembre 2023</i></span></p>Bep Joan Casasnovas Mascaróhttp://www.blogger.com/profile/01447066617760580871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8860778456845567349.post-86707012393484753662023-06-05T22:40:00.009+02:002024-02-21T15:12:08.544+01:00El cavaller poeta<p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA" style="line-height: 22px;"><span style="color: #2b00fe; font-family: verdana;">Pròleg i presentació(*) del poemari <b><i>Regalims</i></b>, de Toni Moll</span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;">No fa falta dir que la festa de Sant Joan a Ciutadella conté totes les dimensions humanes. La frase pot semblar grandiloqüent. Sí, pot ser. Però és el que té, perquè al seu voltant s’hi expressen tot tipus de manifestacions vitals. Necessitam la festa per expressar-nos, per reivindicar-nos, per retrobar-nos en els escenaris de la vida, del gaudi, dels sentiments, de les emocions... Tots els pobles o comunitats tenen llur festa de referència que els identifica i els reafirma.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEijiMsUMgGaVoh6XD8mkrKxTRWh6xSNEpYFfnLlZuY2HfBQwKFK4ZT3G8dhjdfcuUdFdU-clXM4-XFeFX7q49LFG9yjjV2s3m_JIZXB17HPT9DlykEeu_n3fAL6jW56yzdxEX6SsRQ05ucDMKcdjwVE-MmUfPjyO4rEhe_Os0Kr-JpQmTtJLZBsodmC" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: verdana;"><img alt="" data-original-height="720" data-original-width="1080" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEijiMsUMgGaVoh6XD8mkrKxTRWh6xSNEpYFfnLlZuY2HfBQwKFK4ZT3G8dhjdfcuUdFdU-clXM4-XFeFX7q49LFG9yjjV2s3m_JIZXB17HPT9DlykEeu_n3fAL6jW56yzdxEX6SsRQ05ucDMKcdjwVE-MmUfPjyO4rEhe_Os0Kr-JpQmTtJLZBsodmC=w640-h426" width="640" /></span></a></div><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;">A Ciutadella, si més no, la festa té aquestes connotacions i representa tota una revolta social perquè és el temps i l’espai de dir-nos. I l’aportació individual malda de trobar el revogi adient per assumir una mateixa direcció col·lectiva, un destí compartit en la pertinença. Però també du la sacsejada intrínseca, la més personal, la més íntima; aquella reservada a l’ànima pròpia, la que la fa tremolar; la que guarda totes les vivències, els aprenentatges i l’estima. És com la festa de l’amor, la reivindicació, la solidaritat i la memòria. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;">I dins aquesta experiència íntima hi coven les creacions, les sensacions que volem dedicar a tot allò que sentim i que batega al nostre interior. La festa nostrada ha fet córrer pàgines i pàgines de literatura santjoanera, però, i no debades, la poesia esdevé el llenguatge del cor, l’expressió escrita que ens porta a pouar en el més profund del nostre ésser. Així de clar ho expressa Sam Abrams:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;"> </span></i></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 1cm; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;">“La poesia és la llengua a la màxima potència. No hi ha altra forma de comunicació humana que treballi la llengua tan endins i tan cap als extrems. (...) Sigui quina sigui la lectura i la realitat que faci, la poesia sempre s’esforça per anar més enllà”.<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;"> </span></i></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;">És el cas concret que ens ocupa, ara i aquí, amb aquest nou poemari santjoaner que teniu a les mans. Perquè la poesia humanitza, ens humanitza.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><b><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA" style="line-height: 22px;">Antoni Moll Marquès</span></b><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA" style="line-height: 22px;"> (Ciutadella 1963. L’amo de la Marcona) s’ha atrevit a posar sobre paper les seues emocions i experiències a través dels versos. Des dels seus anys de formació les lletres l’han acompanyat; tanmateix, fa molts anys que va optar per la pagesia, les seues formes i l’estil de vida al camp. I fa temps que escriu poemes. Ho fa perquè li agrada i ho fa des de la calma intermitent que el temps li atorga, com un degoteig intemporal. I heus aquí el títol del llibre, <b><i>Regalims, </i></b>en què ha volgut batejar aquest bell conjunt de poemes. A l’autor, per tant, li regalimen les vivències; les vessa, i ja tenim, idò, l’esperit santjoaner que degota i es deixa anar. <i>Regalim</i>, que es verbalitza en <i>regalimar, </i>té a veure amb <i>regalar (= </i>del francès<i> Régaler</i>: obsequiar, donar generosament<i>) </i>que prové, en el significat que ens ocupa, del llatí<i> recalare (=deixar caure, deixar anar, córrer un líquid cap avall). </i>I què és allò que regalima -o regala- aquest cavaller poeta? Suor, llàgrimes, emocions, alegries, experiències, sensacions... La vida sentida, la vida que raja. Així idò, un encert el títol.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;">Per altra banda, crec que deu ser el primer cavaller poeta de la història de la festa de Sant Joan. I aquest fet no deixa de ser curiós. Acostumats a què la lírica o prosa que glosa les mil cares de la festa solen venir de la mà de lletraferits, escriptors, professors o amants dels versos -o sigui, del món, diguem-ne, menestral o liberal-, ara serà un pagès, un cavaller, que ens ofereix la seua poesia festiva. Aquesta novetat és interessant, si més no perquè democratitza la poesia.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjgfSxBhvzvvdsAHpQvIOKK0dQ6Lkia0zbVhCFDgDruv9GHaA1Svf3QWuQsi2bVGgAiVCAB40Wy7hHEqZAqNlLq8aNcmbQp1tVk4_djkiji8FzBHOKmfFXrrfzaHm1JM46tJUwL5hQjNnAWbirjxPc6Bs_PDPY3ojwZq2mKu4RZT1PfaUrFl4PVKwl2" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: verdana;"><img alt="" data-original-height="652" data-original-width="1080" height="386" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjgfSxBhvzvvdsAHpQvIOKK0dQ6Lkia0zbVhCFDgDruv9GHaA1Svf3QWuQsi2bVGgAiVCAB40Wy7hHEqZAqNlLq8aNcmbQp1tVk4_djkiji8FzBHOKmfFXrrfzaHm1JM46tJUwL5hQjNnAWbirjxPc6Bs_PDPY3ojwZq2mKu4RZT1PfaUrFl4PVKwl2=w640-h386" width="640" /></span></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;">Quan en Toni Moll em va demanar de fer una ullada a un feix de poemes, escrits des del temps dilatat, a més d’alegrar-me, vaig sentir la curiositat en com poetitzaria la festa un membre de la qualcada. Ens ha de descobrir, òbviament, una nova percepció, una nova dimensió poètica que altres només hem interpretat a peu de carrer. I així és. El llibret que començareu serva les vivències d’un cavaller que, amb capell de teula, frac i fuet de verga, ha trescats tots els rituals festius. I molts d’aquests moments han esdevingut poemes. I com deu ser la poesia muntat en un cavall per Sant Joan? Idò és d’una gratificant lectura, perquè el lector o lectora se sabrà cavaller quan els llegesqui. O fins i tot entendrà l’empatia amb el seu cavall quan aquest li parla amb actitud sol·lícita: <i>“Esglaiaré els ulls / i atent envestiré / per a fer-te pas. // Enlairaré el cos / potent i noble / per al gaudi d’un poble, / que em sap capaç. // I et seré lleial... </i>Ens fixarem, idò, que el seu corser (que vol dir <i>cavall </i>en la poesia. També en la literatura medieval <i>corser</i> s’atribueix a un cavall armat per a justes o tornejos), esdevé, així, un cavall poètic, humanitzat. Serà d’aquesta manera que Antoni Moll i el seu ‘company’ quadrúpede creen un binomi cabdal: cavall i cavaller conformen la figura mitològica d’un centaure. Són un per l’altre, fidels; viuen junts cada moment. Són un.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;">Però no es clou aquí la poesia del nostre genet. El cavaller-autor voreja tots els entorns de la festa, els observa i els defineix. I pressent, durant els dies previs, un guspireig que ve de lluny. I somia: <i>Festeig encara un culte / que neix dins un bressol... </i>Serà la immanència -citant l’estimat Miquel Anglada-, allò que portam a dintre i que viu en nosaltres, irremeiablement; <i>i... arribes / entre tanques obertes / de rostoll daurat... De la pols del batre a l’era / de la suor a les gavelles... </i>perquè el poeta fa notar la condició pagesa i entre el bladar de la Marcona ansieja la cita solsticial. I glateix l’espera...<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;">Altrament, el preàmbul vol ser la premonició de l’esdevenir, perquè l’ànsia és un desig que es congria, talment un caliu guarda el foc que esdevindrà flamarada. I esclata: <i>Renilli el déu i que troni, / la qualcada ja ha sortit... </i>És l’eguinar del déu-equí que ens crida a festa; l’estridència del seguici cavalleresc que ja arreplega. Altra vegada la potència lírica del cavall elevat a deïtat. Són versos plens de força, regalims d’imatges que ens porten a la màgia que ens regala la festa i que l’autor sua des de l’ànima a través la ploma poètica. I ja hi som! Llavors, el pagès-escriptor ens diu que <i>La festa és nada, / gaudeix a la fi / el so que establí / el fabioler... </i>I com em fan regalimar, aquest versos, l’enyorança al nostre estimat Joan López Casasnovas: <i>És l’hora en punt, un fabiol / refila notes daurades. (...) La folla festa ja és nada... </i>(Pere Xerxa, Galops i glops. 1980).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEihov8QWUPCHoFq9irWTKL07_yfYygGoofUKoke8II_iiHXpCG4wjWFe_r_MCC_2alfEJwsxF0ZUBpayY4i_ZXNyM4TLN5nlUJyIzQk-tiaB6RqhoVr5XA8i9mTvABE1KDKoj9Ool4PUovv33CIxjlasFudL8tK2Gj7N4WWggsFG85p3L8HjsjIyk9y" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: verdana;"><img alt="" data-original-height="422" data-original-width="650" height="416" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEihov8QWUPCHoFq9irWTKL07_yfYygGoofUKoke8II_iiHXpCG4wjWFe_r_MCC_2alfEJwsxF0ZUBpayY4i_ZXNyM4TLN5nlUJyIzQk-tiaB6RqhoVr5XA8i9mTvABE1KDKoj9Ool4PUovv33CIxjlasFudL8tK2Gj7N4WWggsFG85p3L8HjsjIyk9y=w640-h416" width="640" /></span></a></div><span style="font-family: verdana;"><br /><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;">Antoni Moll recorre els espais que li corresponen com a cavaller de la qualcada i en crea estampes bellíssimes. Evoca l’espiritualitat, els mites i creences: <i>del llibre de les Set Sivelles / s’ha farcit el cavaller... </i>Ai... el llibre de les Set Sivelles! que res escriu i tot ho guarda; on hi rauen els enigmes més antics de Sant Joan i que, tanmateix, ningú mai no ha llegit. És la taumatúrgia, l’encanteri inherent, l’imaginari cultural que tenyeix la celebració.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;">Trobarem també la festa de la memòria perquè necessitam revifar l’estima als que han marxat: <i>Plora amb llàgrimes d’enyor / per la inevitable absència... per l’eterna companyia... </i>El nostre autor tomba, aleshores, cap a l’empatia per l’Anyell elegit que ha d’esforçar-se unes hores per acomplir rituals marcats. I el plany amb esguard de poeta: <i>Vol i no pot, pobret, / saber el que li passa / perquè l’han posat solet / lluny de la seua raça... </i><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;">En els actes més reposats i allunyats de la disbauxa Antoni Moll troba la reflexió més profunda, camí cap al palau, on es rebel·la contra antics feudalismes i on el pagès es reivindica amb veu àtica. És al poema <i>Canya verda de Beguda. </i>Aquesta canya com a estendard, com a símbol de dignitat, amb la verdor de l’esperança i amb l’orgull pagès: <i>Canya verda de Beguda / mai no em veuràs sotmès. / Podràs veure’m pagès pobre / però mai pobre pagès... reblaneix la trista usura / de qui em vol al jaç del bou... </i>I ens adverteix que cal aixecar-se sempre tot i que som...<i> d’un poble tant condret / que commemora les derrotes...</i> Alhora, a l’ombra fresca de la Catedral, a recer de la Missa de Caixers, el nostre autor treu el geni de la justícia i demana comprensió per a l’estament del camp, per al sector agrari: <i>no vull peanyes de bronze / que enalteixin ma follia, / però tampoc restar a l’ombra per dos dies d’empatia... </i>Són versos colpidors que clamen al cel. Una esmena que ens proposa estimar la terra, però també la seua gent. És indestriable. <i>No em vegeu del camp mesquí / ni figurant de la Diada. / Som custodi d’un paisatge que ens abraça, i me l’estim... </i>El camp “ens abraça...” a tots! És el nostre territori i els pagesos són també la nostra gent: germans de culte, de festa i de dignitat.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;">La festa d’Antoni Moll, igualment, juga amb l’amor com a nexe vital. I és sa <i>Estimada</i> la força i el coratge: <i>La breu besada de la partida / m’obre les ales de serenor... </i>I ja som as Pla, on la glòria del cavaller poeta entra per la punta de l’asta i <i>...on el bes dels metalls / faran el ripunt a la festa... </i>(“El bes dels metalls...”, quina bellíssima metàfora!!)<i> </i>I, de tornada, amb l’asta baixada i dins l’onatge de la multitud, torna el batec amorós: <i>mai prou culleres seran guanyades / per professar-te el que t’estim... </i>Sap el que diu i sap el que escriu perquè l’encert de l’ensortilla li ha somrigut en tres ocasions. L’èxtasi fet amor!</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;">Teniu a les mans, per tant, un poemari fulgent com el matí del dia gran, com la nit única que guspireja arreu; que beu d’una essència de llargues arrels, que perviu al cor del cavaller i de molts altres santjoaners. Uns versos que, dit en el sentit més literari, són d’una lectura amable i senzilla però no exempts d’un format poètic digne i precís. Al marge dels recursos expressius que s’han apuntat més amunt, el nostre cavaller poeta posa un vernís brillant a la festa, però també, i sobretot, a la poesia festiva, que dignifica i honora amb bona nota.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;">Així, idò, vos convid a entrar en aquests carrerons santjoaners, farcits d’imatges vivificants, per percebre els <b><i>Regalims</i></b> d’una festa que sempre brolla de nou i sempre regala vida. Per tant,<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;">...anem a cercar la bandera<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;">i que la porti el caixer fadrí...<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;"> </span></i></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;"> </span></i></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;">Bep Joan Casasnovas<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;">Març de 2023</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;">...</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;"><i>* Presentat a la llibreria <b>VaDllibres</b> el 2 de juny de 2023</i></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 22px;"><i><br /></i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria, serif; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 22px;"><i><br /></i></span></p>Bep Joan Casasnovas Mascaróhttp://www.blogger.com/profile/01447066617760580871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8860778456845567349.post-54862966126690132052023-06-03T18:27:00.008+02:002024-02-26T11:07:41.176+01:00 El poeta filantrop, entre la pols i la vida<p><span style="color: #351c75; font-family: verdana;"><b><i><br /></i></b></span></p><p><span style="color: #351c75; font-family: verdana;"><b><i>A Joan F. López Casasnovas. En el record.</i></b></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><b><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></b></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;">El temps passa irremeiablement i els dies esdevenen núvols blancs o grisos que ens ho recorden. A vegades voldríem aturar el temps per arrebossar-nos en els espais magnànims que ens fan viure en plenitud, <i>“tanmateix, no l’aturarem, al temps”</i>, deies, Joan, en parlar de l’enyorança en la poesia santjoanera. Perquè és en les hores festives que hi trobam recer. També has versificat que <i>“...a estones sembla que la vida no val més que una avellana buida”</i></span><span lang="CA" style="background-color: white; color: #0d0d0d; line-height: 22px;">. Ho sembla, sí, però sé que no es així. Sé que les estones compartides es faran una llum que em seguirà il·luminant dreceres i que el teu mestratge seguirà amb mi <i>“immortal si ho és l’ànima”</i>. </span><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;"> </span><span lang="CA" style="background-color: white; color: #0d0d0d; line-height: 22px;">Són versos teus que van i venen pels meus carrerons de festa, com un lament, com un <i>tempus fugit </i>sols capaç de viure dins el record, però alhora en la memòria viva que revifa el temps plaent.</span><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrem9M5Fq5cpuu6jzuEV_3OH4EvZ6buupUKFGqkjzujzhxcLK1Zvx4sxFpJ-wllc2u0qTfFo3EbqTk0f3i6VXMqqun4008vvKDGWf0YaWj1IVmYjwK_Y6fdygbcf0qK9sHoneJ9gOMF6dzU6sM1TTOnHC0zHJsrT1WR4gIUiVFOmsZodAr18_9eM7U/s920/Per%20Sant%20Joan.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: verdana;"><img border="0" data-original-height="896" data-original-width="920" height="624" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrem9M5Fq5cpuu6jzuEV_3OH4EvZ6buupUKFGqkjzujzhxcLK1Zvx4sxFpJ-wllc2u0qTfFo3EbqTk0f3i6VXMqqun4008vvKDGWf0YaWj1IVmYjwK_Y6fdygbcf0qK9sHoneJ9gOMF6dzU6sM1TTOnHC0zHJsrT1WR4gIUiVFOmsZodAr18_9eM7U/w640-h624/Per%20Sant%20Joan.jpg" width="640" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="text-align: right;"><span style="color: #2b00fe; font-family: verdana;">Al caragol de Santa Clara. Dia de Sant Joan matí</span></div><span style="font-family: verdana;"><br /><span style="background-color: white; color: #0d0d0d; text-align: justify;"> </span></span></td></tr></tbody></table><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><span style="font-family: verdana;">Encara no tenia els 17 anys quan vas publicar <b><i>Galops i glops</i></b> (1980 i segona edició 1991), un poemari santjoaner que cal tenir com a referència i que posseeix una força lumínica que deixondeix consciències; amb una poderosa aposta literària que eleva la vida del poble a un estat primicer; a una poètica valenta que fixa realitats i desfà tuteles usurpades a la història comunitària. Alhora, emperò, s’amara de tendresa, d’enyorança, de precs, de cançons, d’amor... Un aplec que enalteix el sentiment col·lectiu. Un poemari que demana una relectura any rere any o, si més no, reviure els versos més sincers i més colpidors: <i>“Conec encara un poble d’un passat quasi mític / gelós d’un vell tresor...”, “...el caduf més pròdig enceta amb la festa més alta”, “...balla la llum al cossiol, / uns ulls es miren com balla...”, “Festa: / no endevinaré la teua durada; / sé que vius dins mi, immortal, si ho és l’ànima...”. </i>I tants i tants versos plens d’imatges suggeridores que ens ajuden a trobar noves dimensions, noves mirades. No debades, uns quants poemes d’aquest llibret han estat musicats: <i>Solstici, Mirall, Àncora/arrels</i>..., el darrer esdevingut un himne irrenunciable durant els dies previs. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><o:p><span style="font-family: verdana;"> </span></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: #0d0d0d; line-height: 22px;">La teua producció poètica és enorme, la majoria inèdita. Amb tot, són cinc els llibrets de poesia que has publicat (</span><i><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;">Tríptic del vell marí</span></i><span lang="CA" style="background-color: white; color: #0d0d0d; line-height: 22px;"> -1974-, </span><i><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;">Galops i glops</span></i><span lang="CA" style="background-color: white; color: #0d0d0d; line-height: 22px;"> -1980 i 1991-, </span><i><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;">Tiranya al vespre </span></i><span lang="CA" style="background-color: white; color: #0d0d0d; line-height: 22px;">-1982-, </span><i><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;">De sol a sol</span></i><span lang="CA" style="background-color: white; color: #0d0d0d; line-height: 22px;"> -1999- i </span><i><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;">Caragols dels jorns</span></i><span lang="CA" style="background-color: white; color: #0d0d0d; line-height: 22px;"> -2014-). I no deixa de ser curiós (o potser no!) que dos d’ells siguin sobre la festa de Sant Joan. D’un (<i>Galops i glops</i>) a l’altre (<i>Caragols dels jorns</i>) hi ha 34 anys de distància: la mirada neta de la joventut i la maduresa feta saviesa i coneixement. Tanmateix, d’igual bellesa, amb la mateixa advocació, amb la mateixa estima i amb tota l’admiració que per a tu et mereixia la festa. Altrament, són moltíssims els poemes santjoaners espargits per publicacions i revistes. N’hi ha a betzef! I, com no, -faltaria més!- també vas tenir la teua estampa de la Missa de Caixers l’any 1980 amb el títol de <i>Caragol des Born: “Graviten cap amunt crineres de cavalls, cavallers, gernació, / arcàngels santjoaners d’amples ales...”</i><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><o:p><span style="font-family: verdana;"> </span></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: #0d0d0d; line-height: 22px;">Va ser l’arribada dels <b><i>Caragols dels jorns</i></b><i> (2014) </i>una renovació benvolguda amb un repertori que recull altre cop totes les emocions que tu bé sabies furgar dins cada racó festiu. I 34 anys després les cordes de l’ànima et seguien sent sensibles. I no cal recordar la potència que vas insuflar a cada creació lírica,</span><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;"> on reflecties la franca mirada a la festa nostrada i que magnificaves amb el cor enardit: </span><span lang="CA" style="background-color: white; color: #0d0d0d; line-height: 22px;">“</span><i><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;">Alts Caixers de Sant Joan, cavallers d’una Croada… Per carrerons laberíntics / la sang bull / la joia passa…. A l’estrep de la nit / la lluna canta…</span></i><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;">” Amb cert to èpic sublimaves l’esclat efímer de les experiències; vessaves la immanència, allò que vivia amb tu. Des de la versió encesa (la sang bull) al gaudi callat i melós d’una contemplació màgica on la lluna canta a l’estrep de la nit. Quina bellesa!</span><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqmPXgwOrFQkEo8yZ1UE9wlxGbjjk8pSmqJiXO2sZW5nMrFNhUV4S2DQxP9FYQgjEpTyKeGL0I1Ox-sQ-ocrAusxKRNoZbttji9XudcIRlFUNYsimKtYLeZ7W7ot8rWRpA84wcnatCjOhwfTkIEWOLxAHqtjfjwooM7GhMHAF3H5jHb7RtbKXBdzMT/s2048/Lo%CC%81pez%20i%20jo%20B:N.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: verdana;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqmPXgwOrFQkEo8yZ1UE9wlxGbjjk8pSmqJiXO2sZW5nMrFNhUV4S2DQxP9FYQgjEpTyKeGL0I1Ox-sQ-ocrAusxKRNoZbttji9XudcIRlFUNYsimKtYLeZ7W7ot8rWRpA84wcnatCjOhwfTkIEWOLxAHqtjfjwooM7GhMHAF3H5jHb7RtbKXBdzMT/w640-h480/Lo%CC%81pez%20i%20jo%20B:N.jpg" width="640" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;"><span style="color: #2b00fe; font-family: verdana;">Caragol de Santa Clara</span></td></tr></tbody></table><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><o:p><span style="font-family: verdana;"> </span></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: #0d0d0d; line-height: 22px;">I és que tu, Joan, sempre t’has mostrat santjoaner. Ho sé. De forma discreta, sense aldarulls ni bauxes desbocades. La teua passió per la festa del poble era des de l’observança atenta i humana; compartida des del vessant més filantròpic, perquè estimaves la celebració i vas estimar la seua gent, la gent del teu poble. I és així com ho expliques als teus poemes; des de la pau i l’amor, però no exempt d’embridar el teu corser poètic contra les injustícies. I és aquesta una altra característica de la teua personalitat que mai no vas voler evitar: la de vindicar la dignitat, la fraternitat i la llibertat de la teua gent. I heus aquí un <i>Poeta del poble! </i>És així com també es va conèixer a Miguel Hernández, el poeta alacantí de la generació del 27, perquè, com tu, Joan, sempre lluitava contra els opressors; apostava pels més desvalguts, pels més reprimits; pels jornalers de la terra: <i>“</i></span><i><span lang="CA" style="background-color: white; color: #0d0d0d; line-height: 22px;">No los levantó la nada, / ni el dinero, ni el señor,</span></i><i><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;"> / <span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;">sino la tierra callada,</span> / <span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;">el trabajo y el sudor”. </span></span></i><span lang="CA" style="background-color: white; color: #0d0d0d; line-height: 22px;">I tu també, sempre, vas expressar en els teus versos l’empatia amb els pagesos que van patir la tirania dels poderosos: <i>“Lligats per sempre a uns conreus escassíssims / en el pedreny secular (...) s’ha anat fent la història que han après. / Amb roja sang, analfabets, la van escriure / ells, a qui els fou negada la lletra, / i amb rella de foc se’ls va llaurar la pell”</i>. Sempre amb la teua ploma -i també sense- al costat dels qui els van furtar la dignitat.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><o:p><span style="font-family: verdana;"> </span></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: #0d0d0d; line-height: 22px;">La teua humanitat també va contenir els records en versos de les teues amistats més properes que, com tu fa poc, també van marxar massa prest al Santjoan del més enllà. Les dedicatòries les vas fer glops de vida: a la memòria d’en Manu Casasnovas, amic de lluites i d’estudis que va traspassar molt jove, li vas escriure <i>“Feim una festa tant viva / com les més vives que hi ha...”.</i> Al teu amic cordial i advocat, Josep Gelabert Novella, amb una prosa poètica titulada <i>“El verd, la vida”: “Et veig, amic, en l’arena que s’escampa (...) </i></span><i><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;">La mort no ens ho ha pres tot, perquè retornes...</span></i><i><span lang="CA" style="background-color: white; color: #0d0d0d; line-height: 22px;">”</span></i><span lang="CA" style="background-color: white; color: #0d0d0d; line-height: 22px;">. També a l’entranyable i rialler Bep Moll, qui fou Caixer Casat el bienni 1970-71: <i>“Vau fugir al llarg des Pla / ignorant que hi ha un món / en què no calen plors”; </i>o també, fins i tot, vas captar el sentiment d’un cavaller antic i popular que des de les arcades de l’Hospital contemplava la qualcada en la que no va poder participar aquell any. Poc després partia cap al Santjoan etern. És el poema <i>El darrer record</i>: <i>“Però l’hora ha arribat i té la brida llesta: / empinarà el cavall i arronsarà la Mort”.<o:p></o:p></i></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><i><br /></i></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: #0d0d0d; line-height: 22px;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: right;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguWm02lFRtS7hSK3WgSqOpdcwhkEa9-7PSjosfwDkvU672vNAKY4zg9ioARt_WESdJkRa3M6vf6mi3j0RId3-pUqdhbZp10YBkfxeg8sMT8JkWT_n3wSbCHtG8pfTX7Z3efyeVGw5ifrkFRRAZrRIUDvWqQmWX4GOTuAy53TS-k6FdB3cgB1G195H1/s817/Cobertes%20llibres%20J.%20Lo%CC%81pez.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="586" data-original-width="817" height="460" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguWm02lFRtS7hSK3WgSqOpdcwhkEa9-7PSjosfwDkvU672vNAKY4zg9ioARt_WESdJkRa3M6vf6mi3j0RId3-pUqdhbZp10YBkfxeg8sMT8JkWT_n3wSbCHtG8pfTX7Z3efyeVGw5ifrkFRRAZrRIUDvWqQmWX4GOTuAy53TS-k6FdB3cgB1G195H1/w640-h460/Cobertes%20llibres%20J.%20Lo%CC%81pez.jpeg" width="640" /></a></span></div><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: #0d0d0d; line-height: 22px;">Vam trescar junts alguns moments de la festa, entre galops, glops i caragols adiats. Ens hem trobat as Born, as Pla, a ses Voltes, a Santa Clara... entre els cavalls enardits, entre la bulla que emana la ciutat solsticial i levítica, on volíem aturar el temps, però </span><i><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;">“tanmateix, no l’aturarem, al temps”. </span></i><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;">No obstant açò, la màgia de Sant Joan farà possibles els nostres desitjos <i>“...i embridarem el destí que ens ve a la caça. / I ens voldrem nets i lliures per enganar la mort sortint de data”. </i>Enganarem la mort, sí, sortint de la realitat mundana i ens trobarem en l’encanteri dels miratges. Perquè la poesia, com la festa, ho fa tot possible:<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><span style="font-family: verdana;"> </span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><b><span style="font-family: verdana;">Quin just consol hauré si la foscor<o:p></o:p></span></b></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><b><span style="font-family: verdana;">s’ha endut la llum que m’ha donat la força<o:p></o:p></span></b></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><b><span style="font-family: verdana;">per solcar tot de versos l’horitzó?<o:p></o:p></span></b></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><b><span style="font-family: verdana;">A la deriva vaig sense rems ni orsa,<o:p></o:p></span></b></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><b><span style="font-family: verdana;">ni arjau ni vela que en cala m’ancori.<o:p></o:p></span></b></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><b><span style="font-family: verdana;">Som un cec nauta per a qualsevol far.<o:p></o:p></span></b></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><b><span style="font-family: verdana;">L’obscuritat no vull que ara em devori.<o:p></o:p></span></b></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><b><span style="font-family: verdana;">Vine, Joan, amb cançons de terra i mar<o:p></o:p></span></b></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><b><span style="font-family: verdana;">i enxarxarem els mots amb bona lletra.<o:p></o:p></span></b></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><b><span style="font-family: verdana;">Porta llapis, paper i el teu mestratge<o:p></o:p></span></b></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><b><span style="font-family: verdana;">perquè la llum festiva ha de permetre<o:p></o:p></span></b></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><b><span style="font-family: verdana;">el teu retorn amb galops de coratge!<o:p></o:p></span></b></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><b><span style="font-family: verdana;"> </span></b></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><b><span style="font-family: verdana;">Els qui teniu la blanca ànima honesta<o:p></o:p></span></b></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><span style="font-family: verdana;"><b>sou immortals cavallers de la festa.</b><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><span style="font-family: verdana;"> </span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;">Et veuré, idò, amic, entre la pols i la vida que el desig reclama quan la diada ens cridi i ens convoqui. Vine, Joan; abraona l’arjau del teu llaüt -barca i pàtria- i amarra’l al vell port de la Ciutat de Perella, que t’hi esperam amb la Qualcada.</span><span lang="CA" style="background-color: white; color: #0d0d0d; line-height: 22px;"> </span><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;">Torna, vell mariner, per les rutes blaves de la Mediterrània, que et retrunyi un tambor damunt les ones i et soni un fabiol dins l’estelada.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><span style="font-family: verdana;"> </span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><span style="font-family: verdana;">Bep Joan Casasnovas<o:p></o:p></span></span></b></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span></b></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><span style="font-family: verdana;">...</span></span></b></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; line-height: 22px;"><span style="font-family: verdana;"><i>Article de la revista especial de Sant Joan 2023 del Setmanari El Iris. </i><span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;"><o:p></o:p></span></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 22px;"><span style="font-family: verdana;"> </span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 22px;"><span style="font-family: verdana;"> </span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #050505; font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><o:p> </o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #050505; font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><o:p> </o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #050505; font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><o:p> </o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #050505; font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><o:p> </o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></b></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></b></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><b><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></b></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><b><span lang="CA" style="font-family: verdana;"> </span></b></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><b><span lang="CA" style="font-family: verdana;"> </span></b></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA" style="font-family: verdana;"> </span></p>Bep Joan Casasnovas Mascaróhttp://www.blogger.com/profile/01447066617760580871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8860778456845567349.post-33575901618833617282022-09-14T19:47:00.008+02:002022-09-14T19:54:38.216+02:00“Crec que és molt important seguir reivindicant a través dels poetes”<p><b style="font-family: Cambria;"><span lang="CA" style="color: #3366ff; font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Maria Àngels Gornés presentà a Lithica el nou disc <i>Les ales obertes</i>, amb els músics Guiem Soldevila, David Rotger, Violant Menorca, Lluís Gener i Moisès Pelegrí.</span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> Fa prop de 50 anys que canta, però va ser l’any 1976 que <b>Maria Àngels Gornés</b> es va decidir a composar la pròpia música, fixant-la als versos de poetes menorquins. La seua llarga trajectòria li ha donat una veu ben reconeguda arreu de l’illa que manté tendra i melosa com el primer dia i que ara la converteixen en la Musa de Menorca. Presentà el seu nou treball discogràfic, <b><i>Les ales obertes</i></b>, a l’amfiteatre de les Pedreres de s’Hostal, en el marc del Festival d’Estiu, <b>Fosquets de Lithica</b>.</span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSeDMuHGXa33LjU7sieTPNVZ0fB5sC0Ot1zQ8wFa4ZllpqfvjUguSrxuqnRdPyPqr7H528Kxt1b4oH0NgUpFkYzI_xKOZ5c7anrUDzoW-X_JnoR-j7od1NJ4IWaiS-KfBBhOuyEl4e_zd06UsVbDa7nivWDXNsKHalmfwKtPWoFa2pfF8WZ0cicvgx/s1600/Unknown-2.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1066" data-original-width="1600" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSeDMuHGXa33LjU7sieTPNVZ0fB5sC0Ot1zQ8wFa4ZllpqfvjUguSrxuqnRdPyPqr7H528Kxt1b4oH0NgUpFkYzI_xKOZ5c7anrUDzoW-X_JnoR-j7od1NJ4IWaiS-KfBBhOuyEl4e_zd06UsVbDa7nivWDXNsKHalmfwKtPWoFa2pfF8WZ0cicvgx/w640-h426/Unknown-2.jpeg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;"><span style="color: #2b00fe; font-family: arial; font-size: x-small;"><span style="text-align: justify;">Concert de dia 7 de juliol de 2022 a Lithica. Foto: <b>Fosquets de Lithica</b></span><span style="text-align: justify;"><b> </b></span></span></td></tr></tbody></table><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Començar a cantar de ben jove imitant els seus referents de l’època. Però va tenir la voluntat d’anar més enllà: <i>“Volia fer coses meues i va ser a través d’un poemari de Gumersind Gomila, que em va passar el meu cos</i><i>í Joan López Casasnovas</i>, <i>quan em vaig introduir en aquest món de la cançó. Vaig veure la llum. Els poemes de Gomila em van il·luminar i record que practicava i posava música a les lletres fins tot quan era a la feina”,</i> conta, com si d’açò en fes pocs anys.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Les ales obertes </span></i></b><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">(Blau Produccions)<b><i> </i></b>és el seu tercer treball discogràfic, tot i que havia editat també qualque <i>single. </i>Es tracta de cançons de fa anys, que tenia guardades i que havia cantat en molt poques ocasions. Però hi ha novetats, com un poema de <b>Carme Cloquells</b> <i>“perquè li vaig trobar una sensibilitat especial que em feia ganes incorporar, i perquè volia una veu i visió femenina a aquest nou disc. Una cançó on ella també hi participa”, </i>afegeix Gornés.<i> </i>També un nou tema, <i><b>Cançó d’estiu</b>, </i>que és un poema de Joan López <i>“que ha musicat en Guiem Soldevila, i on també hi participa cantant”</i>. És així que l’artista de Ciutadella va actuar a les Pedreres de s’Hostal amb totes les cançons del nou CD, però també d’altres. Un format de concert en què també repeteix amb els seus músics habituals. Sols hi ha una novetat: David Rotger, <i>“que s’ha adaptat molt ràpidament. Amb na Violant Menorca, en Moisès Pelegrí i en Lluís Gener ens coneixem de fa temps. I en Guiem molt més encara, clar! Tots ells són una garantia i la millor confiança de poder fer les coses bé, com en altres ocasions. N’estic molt contenta de tots”.</i><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><i><br /></i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">La cantautora diu no haver pensat mai en canviar d’estil musical. <i>“No. Mai no m’ho he plantejat. Posar veu i música a poetes de Menorca sempre m’ha alimentat moltíssim. Per a mi la poesia és molt important i traslladar-me al terreny dels poetes em fa sentir bé i em satisfà poder seguir fent l’estil que he fet sempre”. </i>I és que més de 40 anys després Gornés creu que cal seguir amb la reivindicació pacífica per a la defensa del paisatge, del territori, de la llengua, de la cultura pròpia i <i>“seguir cantant per l’esperança... Crec que és molt necessari reivindicar, a través dels poetes, la justícia, la pau, els drets socials, l’entorn natural, etc. Encara hi ha guerres, pobresa, precarietat, injustícies arreu del món. M’estim Menorca i pens que és una sort haver nascut a aquesta illa. És a partir d’estimar la nostra terra i cultura quan serem capaços també d’entendre i estimar altres pobles i cultures”. <o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><i><br /></i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><i><br /></i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzKmDsDY35ixrJny3gCBye1Rh3Fn0t2MAyQP6wKC1g_KyF-Alr-UoJ4Tgx6YCkqM4KehSPhQWEGTSrR_VMrS4EY4brW-sEg9Md8FDnmhAiv2U6aVNSIJAJ_EhuiISv-9Ndqm9SsZaApXXMxiDhHbqaYgyTJ8EIFQ9eLKM5pg1PfZDhcfw0ZnLhUAJf/s1600/Unknown-3.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1066" data-original-width="1600" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzKmDsDY35ixrJny3gCBye1Rh3Fn0t2MAyQP6wKC1g_KyF-Alr-UoJ4Tgx6YCkqM4KehSPhQWEGTSrR_VMrS4EY4brW-sEg9Md8FDnmhAiv2U6aVNSIJAJ_EhuiISv-9Ndqm9SsZaApXXMxiDhHbqaYgyTJ8EIFQ9eLKM5pg1PfZDhcfw0ZnLhUAJf/w640-h426/Unknown-3.jpeg" width="640" /></a></div><i><br /></i><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Algú va dir que els cantautors desapareixen. Gornés, tanmateix, no creu que el seu sigui un gènere musical que es perdi. <i>“Sempre hi haurà lletres i molta oferta de música. Sempre s’explicaran coses del món, d’aquí i de més enllà. Crec que hi haurà gent jove amb nous estils i noves músiques. Jo ho respect tot, sempre per a bé. Crec que seguirem amb músiques i cançons que reivindiquin l’esperança. L’art i la cultura serveixen per a transformar. I açò, pens que seguirà expressant-se”.</i><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">És així com es va presentà a Lithica. La veu inconfusible de Maria Àngels Gornés s’espargí per tots els racons de les Pedreres; fidel als seus principis, amb el seu estil, amb el seu ideal de cantant i amb la seua sensibilitat humana i solidària. A més, <i>“en un lloc tan especial com aquest. És un espai que captiva; per la bona acústica, per l’entorn, per l’encant que té aquest lloc... Sincerament, em fa molta il·lusió</i>”, afirma contenta i agraïda.<i><o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Deia llavors que tenia una idea de com volia que fos el concert Lithica: <i>“pujar a dalt de l’escenari i obrir les ales... Amb els primers versos ens deixarem endur per manifestar un punt d’esperança davant l’actual situació; cantarem per reclamar un món i una Terra millor, més humà, per avançar... Em fa molta il·lusió compartir aquest moment. Només esper que la gent quedi contenta”.<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Bep Joan Casasnovas<o:p></o:p></span></i></b></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">5 juliol 2022<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></i></p>Bep Joan Casasnovas Mascaróhttp://www.blogger.com/profile/01447066617760580871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8860778456845567349.post-75560912592913363412022-06-06T13:20:00.006+02:002022-06-06T15:55:47.797+02:00L’al·lota que vestia de blanc<p><span style="color: #2b00fe; font-family: verdana;">Contes santjoaners </span></p><p><br /></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Vestia de blanc, l’al·lota. I em somreia, agradosa. Li sortia mig cos per dalt la paret seca del camí que entrava al lloc. Jo, un infantó de pocs anys, restava encantat de veure-la. Sempre, emperò, des d’una certa distància. Un dia m’hi vaig voler atracar, encuriosit, però ella sempre em desapareixia. Sempre. Vaig ser una criatura riallera. M’ho van dir sempre, sobre tot l’àvia Joana i les ties. Llavors, ma mare somreia, orgullosa, i m’acaronava la meua cara rosada. Els meus germans majors i els pares feien una xalada quan els deia que havia vist l’al·lota vestida de blanc davall de la figuera, vora les solls i l’estable. També reien molt a l’hora de dinar quan en demanaven si havia vist qualcú. Jo els deia que havia vist homenets amb cavalls blancs que galopaven per damunt dels nivolats blancs del cel. N’hi havia molts. I feien bots i xalaven molt. Jo els cridava, però no me sentien. I jo vaig demanar a mon pare per què no queien els cavallers de dalt dels nivolats. I venga rialles! I jo també reia, condescendent, perquè veia que el que jo deia els feia riure molt. Açò sempre solia ser el mes de juny, quan començava a fer calor i mon pare treia a qualcar en <i>Sultan, </i>que era el cavall vermell que teníem a Son Esperit. Jo sempre anava a peu prop d’ell quan qualcava dins lloc o quan trotava pel camí que anava a Perella. I moltes vegades ell m’asseia al coll del cavall, ran de la sella i em protegia entre els dos braços mentre regia en <i>Sultan.</i> Em sentia feliç perquè em creia que era jo que menava el cavall. I record que solia veure l’al·lota vestida de blanc que somreia i corria al costat nostre. M’imaginava que jo era un cavaller de Sant Joan i mon pare me deia que quan fos més gros sortiria també, ben mudat, dalt el cavall, a fer la Festa. I jo que frissava de créixer per dur en <i>Sultan </i>a fer bots pel poble<i>, </i>ben vestit i amb el capell posat, com ho feien ell i els concos. Quan mon pare tornava a enfonyar el cavall a l’estable, allà, estalonada a la barrera, sempre hi havia l’al·lota vestida de blanc que reia. </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhSQdLLylQshY4BvYsfg-FQ2eazbx6Te6gY1PehKc__OopgEkZxb0PdEEzE37US65JSj_t-OtkYDKQX4YsDeZqBeO9GEOzruykVW_lWCF_StU1KlVRs505mD1DpiVjISN2hiGR3UHDgKaeH_jqC7bfM7Mpyug-7_8IJ4etww-AM2uiDVZe1wNZ_WoUt" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="354" data-original-width="546" height="414" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhSQdLLylQshY4BvYsfg-FQ2eazbx6Te6gY1PehKc__OopgEkZxb0PdEEzE37US65JSj_t-OtkYDKQX4YsDeZqBeO9GEOzruykVW_lWCF_StU1KlVRs505mD1DpiVjISN2hiGR3UHDgKaeH_jqC7bfM7Mpyug-7_8IJ4etww-AM2uiDVZe1wNZ_WoUt=w640-h414" width="640" /></a></div><br /><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Els diumenges de juny, el concos solien venir amb els cavalls a fer un poc de bulla dins el lloc. I feien bots i rèiem moltíssim. Anàvem a la tanca de l’era i ens assèiem a la paret baixa per veure els <i>cavallotis </i>que feien córrer els concos i mon pare. El més bo i polit era en <i>Sultan, </i>perquè era vermell i el més gros. El conco en Sebastià sempre solia fer por a ma mare i a ma germana amb el cavall. Elles els tenien pànic a aquells animals tan grossos. I piulaven molt fort i corrien quan venia el conco. Ma mare m’agafava de la mà molt fort. Jo li deia que si te’ls estimes, als cavalls, no fan res. I ma mare m’acaronava la cara somrient. Aquells diumenges, a vegades, també veia l’al·lota del vestit blanc que ens mirava per damunt de la paret seca del camí. I també reia molt, com nosaltres.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Em vaig fer un poc més gran i els estius vaig començar a ajudar mon pare i el germà amb les feines del lloc. I des d’aquell primer mes de juny de feina, ja no vaig veure mai més l’al·lota de blanc. I vaig entendre que ja no era un fillet que somiava solitari i que contava històries de cavallers per damunt dels nivolats. Hi vaig fer uns anys de pagès a Son Esperit i vaig ser cavaller de Sant Joan unes quantes vegades. El primer any que vaig sortir a fer la Festa va ser amb en <i>Sultan</i> i aquell somni d’infant va ser real. Però aquell estimat cavall vermell va morir l’any següent. El vam enterrar vora la figuera de les solls i l’estable. Quan ja era un jovenet, vaig anar a fer feina al poble i vaig deixar de ser pagès. Mon pare i el germà hi van continuar. Encara ara el germà surt a fer la Festa. Ha tingut cavalls menorquins molt de temps. Ara en té un de molt polit que diu que és el millor que hi ha hagut a Son Esperit. Jo no li vull dir res perquè sé que el millor va ser en <i>Sultan. </i>Però potser siguin els records feliços que encara em vesteixen la memòria. Ara faré 63 anys i potser visc d’enyorances, més que de realitats. Vaig viure la festa a peu molts anys, però amb molta alegria i sentiment. Sempre em va agradar Sant Joan i ara també m’agrada però el veig diferent. Deu ser cosa del temps, de l’edat. Record la il·lusió d’aquell infant rialler que vaig ser quan amb ma mare i ma germana anàvem dalt del Passeig a veure fer el Caragol des Born, perquè ma mare, Déu ens guardi de davallar amb la por que tenia! Anàvem davall de ses Voltes o per Sant Clara, arraconats, per veure els cavalls com entraven dins les cases. I també per dalt de sa Muradeta per veure els Jocs i Corregudes. Sempre esperàvem plens de gaubança que passàs mon pare amb en <i>Sultan.</i> Jo xalava molt i sempre deia que jo seria un cavaller de Sant Joan. M’ho havia dit mon pare i jo el creia. Quan els cavalls se’n anaven jo demanava a ma mare, per què ja s’ha acabat? I ma mare somreia i m’acaronava la cara. M’agradava molt tot. Tot. Ara, moltes dècades després em deman per què m’agradava tant tot. Tal vegada deu ser perquè admirava mon pare com a cavaller de Sant Joan; perquè el veia el mes de juny a cavall per dins el lloc; perquè tenia la il·lusió de jo també ser un cavaller i anar a fer la Festa; o perquè si t’estimes els cavalls saps que no et faran res i el que fan t’agrada. Crec que si ens cream una il·lusió, perdura. Avui dia hi ha una joventut que fa una bullassa, i es ben nota, però ja no hi ha avis o pares amb els seus fills i nets pels carrers quan passen els cavalls ben elegants. Hi ha molta gent per tot. Massa. La festa és per als joves, no per a la gent gran ni per a fillets i filletes. I ara pens que jo vaig tenir molta sort aquells santjoans d’infantesa, perquè vaig veure sempre moltes coses. I ara, fa uns anys, vaig decidir de no guaitar més a ses Voltes o as Born perquè m’hi sent molt incòmode. Deu ser l’edat tal vegada. O que res ja no és igual. Tampoc sé si el temps canvia les coses o ens canvia a nosaltres.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Feia uns anys que no havia estat a Son Esperit. Amb els germans i nebots ens vèiem a poble, perquè tots hi teníem casa. Però el germà ens hi va convidar a dinar un diumenge de juny. Cada any, encara, com un vell costum, els diumenge s’hi trobaven amb els cavalls els nebots i altres familiars. Des que van morir els pares ja no hi vaig assistir més. El germà ens diria que aquell seria el darrer any que sortiria a fer la Festa. I estava trist. Havia sortit sempre des de molt fillet. El metge li va recomanar que, pel bé de l’esquena, deixàs d’anar a cavall. I que es jubilàs com més prest millor. Tenia dolències cròniques a la columna vertebral, però havia decidit, per darrera vegada, sortir a fer la Festa. Aquell migdia va qualcar una estona. Son Esperit havia canviat. Les cases estaven millor; hi havia uns altres bouers, més grans, i també molta maquinària que mon pare no va tenir mai. I vaig recordar el fillet somniador que vaig ser en aquell lloc d’infància. Vaig anar a caminar per l’entorn i just sortir de la porxada vaig mirar al cel blau ple de nivolats, però no hi havia homenets amb cavalls blancs que fessin bots. I vaig somriure, infantívol i enyoradís. Vaig veure també, mig enderrocats, l’estable i les solls buides, però encara hi havia aquella figuera verda tan vella, com un símbol del temps. Quan ets un infant, un gest, un detall, una cara, un racó, un arbre, un somni, una admiració... et pot conformar la vida d’una o altra manera. I vaig recordar que prop d’aquella figuera hi estava enterrat en <i>Sultan, </i>el cavall vermell, el millor cavall que ha tingut mai Son Esperit. Va ser quan vaig entendre que el temps som nosaltres mateixos. Llavors, allà mateix, em va aparèixer l’al·lota que vestia de blanc. I em va somriure.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Bep Joan Casasnovas Mascaró<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><i>(Article publicat a la Revista de Sant Joan del setmanari El Iris 2022)</i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p>Bep Joan Casasnovas Mascaróhttp://www.blogger.com/profile/01447066617760580871noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8860778456845567349.post-514337808418970932022-04-06T20:23:00.009+02:002022-05-21T10:22:50.467+02:00 Va morir decebut Mestre Joan Benejam?<p><br /></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Vaig assistir a la ruta sobre la biografia urbana de <b>Mestre Joan Benejam</b>, organitzada per l’Ajuntament i el Cercle Artístic el passat dissabte dia 2 d’abril. Em segueix apassionant la seua vida i obra i seguesc aprenent coses noves de la seua trajectòria. Amb tot, havia llegit alguns treballs sobre el Mestre d’autors que l’han estudiat a fons. De fet, seguesc repassant aquests documents, especialment el de <b>Isabel Vilafranca i Manguán</b>, però també d’altres.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpWeZgwLp32gxTlXvwFArOv3_u2jqPTNGs1XOWZSvmO3ENpk1K71DuMmY6JlfeAEYlQ2X-Ntfahtm7fywyLQOsFMMoKhJKVVUBZ7pbQ7xzM6_0b2bNPSDvMMfQV8XPr1fyw3LLdxPUV-HqiOEBHF_25KBiTUlJWv58FFYNp7ZkZOhpY8m5_dz8dmFk/s1080/Joan%20Benejam%20bust.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="760" data-original-width="1080" height="451" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpWeZgwLp32gxTlXvwFArOv3_u2jqPTNGs1XOWZSvmO3ENpk1K71DuMmY6JlfeAEYlQ2X-Ntfahtm7fywyLQOsFMMoKhJKVVUBZ7pbQ7xzM6_0b2bNPSDvMMfQV8XPr1fyw3LLdxPUV-HqiOEBHF_25KBiTUlJWv58FFYNp7ZkZOhpY8m5_dz8dmFk/w663-h451/Joan%20Benejam%20bust.jpg" width="663" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;"><span style="color: #2b00fe; font-size: x-small;"><i><br />Bust de l'Insigne pedagog ciutadellenc, ubicat a la Contramurada, Avinguda Capità Negrete. Eregit el febrer de 1972, als 50 anys de la seua mort.</i></span></td></tr></tbody></table></div></div><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 21.3pt; text-align: right;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><i><span style="color: #2b00fe;"><br /></span></i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 21.3pt; text-align: right;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><i><span style="color: #2b00fe;"><br /></span></i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 21.3pt; text-align: right;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><i><span style="color: #2b00fe;"><br /></span></i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 21.3pt; text-align: right;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><i><span style="color: #2b00fe;"><br /></span></i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 21.3pt; text-align: right;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><i><span style="color: #2b00fe;"><br /></span></i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 21.3pt; text-align: right;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><i><span style="color: #2b00fe;"><br /></span></i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 21.3pt; text-align: right;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><i><span style="color: #2b00fe;"><br /></span></i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 21.3pt; text-align: right;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><i><span style="color: #2b00fe;"><br /></span></i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 21.3pt; text-align: right;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><i><span style="color: #2b00fe;"><br /></span></i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 21.3pt; text-align: right;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><i><span style="color: #2b00fe;"><br /></span></i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 21.3pt; text-align: right;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><i><span style="color: #2b00fe;"><br /></span></i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 21.3pt; text-align: right;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><i><span style="color: #2b00fe;"><br /></span></i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 21.3pt; text-align: right;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><i><span style="color: #2b00fe;"><br /></span></i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 21.3pt; text-align: right;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><i><span style="color: #2b00fe;"><br /></span></i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 21.3pt; text-align: right;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><i><span style="color: #2b00fe;"><br /></span></i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 21.3pt; text-align: right;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><i><span style="color: #2b00fe;"><br /></span></i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 21.3pt; text-align: right;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><i><span style="color: #2b00fe;"><br /></span></i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 21.3pt; text-align: right;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><i><span style="color: #2b00fe;"><br /></span></i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 21.3pt; text-align: right;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><i><span style="color: #2b00fe;"><br /></span></i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 21.3pt; text-align: right;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><i><span style="color: #2b00fe;"><br /></span></i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 21.3pt; text-align: right;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Joan Benejam i Vives (Ciutadella 1846-1922) es va jubilar l'any 1912, a l'edat de 66 anys. L'octubre d'aquell mateix any marxà cap a Cuba a veure els seus fills. Quan partí de l'illa, apareix una carta anònima de comiat a la Revista quinzenal Llum Nova des Migjorn Gran (n. 9 de 19 d’octubre de 1912) en què se li demana per què se'n va. Alhora li expressa la seua comprensió per la manera com l’havien tractat (era Mestre reconegut i amb reputació). També escriu sobre la poca fe dels ciutadans amb la governació espanyola de l’època. Curiós és que la marxa de Benejam és tractada com una "fugida".<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Transcric literalement fragments de la carta, que és molt més llarga:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 1cm; text-align: left;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">"Però, perqué vos n'anau? ¿No hi han ja en la Patria cors que vos estimin? No hi teniu aquí recorts que vos encadenan á n'aquesta terra? (...) ¿No tenen cap atractiu per vos ja aquestes generacions que hau educades y emotllades segons la vostra imatge? (...)<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 1cm; text-align: left;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">"Si; teniu prou motius per fer-ho. Feis be de fugir d'Espanya. Allá, á Cuba, trobareu á tres fills que vos esperan brassos oberts, allá vos hi sonriu la fortuna..."<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 1cm; text-align: left;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 1cm; text-align: left;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">"Aquí no hau trobat embent per les vostres ideas, correspondencia als vostres esforsos, Atmósfera entre els pedagochs, gratitut entre els de vos afavorits, protecció de part dels governants. L'esperit espanyol dorm un so profundissim; <b>els que regeixen els destins de la nostra Espanya s'ocupan mes de política, deixan construir 'plasses de toros', afalagan a les balladores y en canvi deixen sufrir fam als mestres, oblidan l'agricultura, abandonan l'Industria</b> y no s'entemen de que passa el tren del progrés, arrotllantmos, atxafantmos y que anantse terres enfora mos deixa sumits en la miseria, en la rutina, en l'atrás..."<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: left;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Quan llegesc articles del finals del segle XIX i principi del segle XX not que no hem avançat massa en els temes cabdals i que encara arrossagam dèficits importants. L'any 1912 la política del Govern espanyol no era massa ben acollida en aquesta illa tan perifèrica, (Francesc d’Albranca també arremet contra la política espanyola a la mateixa revista) si més no per un important sector. Tanmateix, l'espanyolització seguia el curs que havia iniciat ja a principis del segle XIX. La carta la firma "<i>Un Admirador".</i> Probablement seria un alumne seu (o bé una persona propera al Mestre, que, per la grafia en la combinació pronominal amb els verbs, podria ser mallorquí) dolgut per veure com un <i>cervell</i> d'aquells temps i bon educador 'fugia' del lloc que va estimar tant, però que, potser, no s’hi sentia prou reconegut per la impagable tasca duita a terme en la culturització de la societat ciutadellenca i menorquina. Potser, s’havia decebut després de tants anys procurant un progrés que no avançava gaire. Potser, altrament, que després d’una vida dedicada a la docència -i dos anys després de perdre la seua esposa- enyoràs els fills que tenia a Cuba. També és més probable.</span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJJUu457xkYjcG9VuIRBaEKxQ_l17vjf8JeTMXc8fGEZpTQt9coDHT4BX1p-XYn_JdM-kbdbyz6xy72drUeveZZWGkcqok7HQmS9Df6Cz4w3MYoR7JHualNPX2ivWK5HfZwmSn63WuQC2J7cBGWLWKYuxGE8XlNQKsdvzfSwEaidpEgocwUn6x0P2I/s4126/Escola%20privada%20de%20JB%20abans%20de%20titular%20de%20la%20pu%CC%81lica.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2000" data-original-width="4126" height="341" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJJUu457xkYjcG9VuIRBaEKxQ_l17vjf8JeTMXc8fGEZpTQt9coDHT4BX1p-XYn_JdM-kbdbyz6xy72drUeveZZWGkcqok7HQmS9Df6Cz4w3MYoR7JHualNPX2ivWK5HfZwmSn63WuQC2J7cBGWLWKYuxGE8XlNQKsdvzfSwEaidpEgocwUn6x0P2I/w654-h341/Escola%20privada%20de%20JB%20abans%20de%20titular%20de%20la%20pu%CC%81lica.jpg" width="654" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;"><span style="color: #2b00fe; font-family: Verdana; font-size: xx-small;"><span style="caret-color: rgb(43, 0, 254);"><i><br />Emplaçaments on Benejam tingué el seu <b>Colegio Ciudadelano </b>quan tornà a Ciutadella. Al número 11 de la Plaça d'Abastos (Pl. des Mercat o des Peix) i al n. 15 del carrer de Sant Cristòfol</i></span></span></td></tr></tbody></table><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 12pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Sempre he pensat -ateses les lectures fetes sobre el pedagog- que Mestre Benejam va passar els darrers anys de la seva vida trist, decaigut, decebut. Tal vegada per no veure del tot acomplert l'ideal de transformar una societat anquilosada i endarrerida, sobretot la ciutadellenca. Ho va intentar. La bibliografia sobre la seua vida i obra ho expressa abastament. Amb tot, sí que va ser reconegut fora de Ciutadella. Havia conferenciat de forma notable a Madrid, Barcelona, Granada, Palma i a altres llocs. També a l’Ateneu de Maó. Tanmateix, a Ciutadella les seues conferències són poques i en destaca una al Casino 17 de Gener el mes de març de 1906 titulada <i>Mis aspiraciones con respecto al pueblo trabajador,</i> que<i> </i>segons <b>Miquel Àngel Limon</b> va ser “una demostració de la racionalitat i el sentit de la tolerància ideològica que volgué predicar”.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 12pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">L’ideari regenerador de Benejam excloïa dels seus mètodes l’ensenyament d’Escola tradicionalista controlat per l’Església i el poder benestant i reclamava una formació innovadora i lliure de pensament i criteris pedagògics: l’Escola Nova. Els seus 40 anys de docència han deixat empremta per allà on ha passat i va ser estimat i admirat sempre fins a la seua mort. El seu traspàs va commoure els ciutadellencs emigrats a Argentina i Cuba, a moltíssims menorquins exalumnes seus i un gran nombre d’autoritats educatives. Els reconeixements van ser destacats, també, llavors, des de l’Ajuntament ciutadellenc. Tot just acabada la carrera de magisteri a Barcelona fou mestre a Blanes, Girona (1868), on sols hi feu un any o dos. I amb tan poc temps, allà també hi va deixar la seua petja tot i ser un mestre molt jove. Blanes té un carrer dedicar a Joan Benejam i Vives i l’any 1922, quan va morir, van ser moltes les mostres d’afecte publicades al <i>Recull</i>, el diari local de Blanes, entre les que s’hi trobaven la del literat i poeta català Joaquim Ruyra, qui afirmava que havia estat alumne seu (Vilafranca i Manguan).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 12pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Fernando Ortiz, una figura intel·lectual destacada a Cuba, fou alumne de Mestre Benejam durant 14 anys a Ciutadella, el qual sempre el va tenir en memòria. Aquest fet es recull en un document de la investigadora de la Biblioteca Nacional José Martí de l’Havana, <b>María del Rosario Díaz</b>, quan parla de Fernándo Ortiz. Diu així:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 12pt 1cm; text-align: left;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">“</span></i><i><span style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Desde su más tierna infancia, Fernando Ortiz estuvo muy relacionado con los llamados países catalanes. En Ciutadella, población de la isla balear de Menorca, vivió prácticamente sus iniciales 15 años </span></i><span style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">(1881-1895).<i> Apenas cumplido su primer año de vida fue llevado a vivir, con su madre y familiares cercanos, a</i></span><i><span style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></i><i><span style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">la población de la isla balear donde su padrino (1) se había retirado después de amasar fortuna en negocios relacionados con la industria del calzado y en el comercio con Cuba”.<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 12pt 1cm; text-align: left;"><span style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">(Ortiz)<i> “…pertenecía a una familia de “indianos” adinerados, de pensamiento liberal y de cultura. Es muy probable, entonces, que <b>el padrino de Ortiz, jefe familiar y alcalde del pueblo </b></i>(no va ser regidor?),<i> simpatizara con las ideas del Movimiento Catalanista y con la figura de Francisco Pi y Margall (1824-1901) (…) Su padrino animaba por entonces <b>una tertulia en la que participaban amigos y colaboradores culturales como el escritor Andrés</b></i> (per Àngel?)<b><i> Ruiz y Pablo, Joan Benejam </i></b><i>(maestro del niño Fernando en su escuela de novedosos métodos pedagógicos)<b>, y el archiduque Luis Salvador de Austria</b>, enamorado de las islas Baleares, quien escribió un libro donde recogió su folklore, historia y costumbres: Die Balearen (1892). <b>Los tertuliantes eran fervorosos partidarios del krausismo, que en España tuvo un gran ascendiente sobre algunos grandes pensadores muy críticos con la decadente situación intelectual española</b>, como Joaquín Costa, Francisco Pi i Margall, Nicolás Salmerón, Rafael María de Labra y Emilio Castelar. Además, como hombres abiertos a las corrientes políticas progresistas, cabe la posibilidad de que apoyaran al Catalanismo”.</i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 12pt 1cm; text-align: left;"><span style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><i><br /></i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 12pt; text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmzuk23JbCAG3xopkBkBTlrFAG3YyC0veMGOFB0JKNmLMv99JOeBmLGwIQBqE9Scq6cCRPQ6VfMriZk1HffDgQ7L4inPY5sFCHK1HFYjkPyHG12wRgFxLu5aCdoePXdsa3rZIfzA6gdthDrXeQyr009OoywNRyH7hgREgMkHhxHIv2gPI8a-IfAmKs/s4160/solar%20estrena%20Foc%20i%20Fum.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2000" data-original-width="4160" height="308" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmzuk23JbCAG3xopkBkBTlrFAG3YyC0veMGOFB0JKNmLMv99JOeBmLGwIQBqE9Scq6cCRPQ6VfMriZk1HffDgQ7L4inPY5sFCHK1HFYjkPyHG12wRgFxLu5aCdoePXdsa3rZIfzA6gdthDrXeQyr009OoywNRyH7hgREgMkHhxHIv2gPI8a-IfAmKs/w657-h308/solar%20estrena%20Foc%20i%20Fum.jpg" width="657" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i style="caret-color: rgb(43, 0, 254); color: #2b00fe; font-family: Verdana; text-align: right;"><span style="font-size: xx-small;"><br /><div style="text-align: left;">Cantonada carrer Joan Benejam/Capità Negrete. A finals del segle XIX era un trast (solar) sense edificar i on els estius s'hi instal·lava un petit teatre. Aquí és on l'any 1885 s'estrenà Foc i Fum per al públic.</div></span></i></td></tr></tbody></table><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 12pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">L’any 1908, uns anys abans de partir cap a Cuba, el mateix <b>Àngel Ruiz i Pablo</b> havia criticat durament (des del Col·legi Salesià) l'ensenyament públic i regeneracionista que, a Ciutadella, dirigia des de feia mes de 30 anys Mestre Benejam. Segons conta <b>Antoni Marquès Benejam</b>, en el treball </span><i><span style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Els Col·legis religiosos de Ciutadella de Menorca. 1900-1940,</span></i><b><span style="color: #802627; font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></b><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">en una memòria o informe del col·legi salesià l’escriptor des Castell afirmava:</span><span style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 12pt 1cm; text-align: left;"><span style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span><i><span style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">“…Solo que esta escuela no es oficial; no es del Estado ni del Municipio; es una escuela privada, religiosa: es el colegio Salesiano de Ciudadela de Menorca”.</span></i><i><span style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 12pt 1cm; text-align: left;"><i><span style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">“De modo que en esta Ciudad tenemos todo cuanto se pide en los mítines, en el Parlamento y en todas partes. Tenemos escuelas con amplio, alegre é higiénico edificio, con patios y museos, con juegos y sports. Tenemos enseñanza graduada modernísima; tenemos certámenes y exposiciones, Música y Dibujo…”</span></i><span style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; font-style: italic;">“</span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 12pt 1cm; text-align: left;"><span style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; font-style: italic;">¿Por qué no se deja a la iniciativa privada la solución del problema de la enseñanza? Abandone el Estado esta tarea, para la cual no sirve, arroje esa carga de la enseñanza y de la educación, puesto que no sabe ni puede ser maestro ni educador, y conténtese con ser patrono y tutelar de la enseñanza, y verá nacer como por ensalmo escuelas graduadas y escuelas de toda clase y no se dará el caso como se da ahora, de</span><span style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; font-style: italic;"> </span><b style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; font-style: italic;">que los ciudadanos tengamos que sostener una enseñanza oficial, costosa e inútil</b><span style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; font-style: italic;"> </span><span style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; font-style: italic;">y al mismo tiempo, si queremos que nuestros hijos aprendan y se eduquen, tengamos que enviarlos a los colegios privados.</span></p><span style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; font-style: italic; line-height: 22px;"><o:p></o:p></span><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 12pt; text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">El mateix Antoni Marquès afegeix al respecte de les escoles privades religioses:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 12pt 1cm; text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> <b>“...</b></span><b><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">les ensenyances estaven pautades, religiosament establertes i ideològicament orientades, en un temps on a Ciutadella començaven a arribar nous aires de progrés i de canvi de mentalitats</span></i></b><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">. Els progressistes del Casino 17 de Gener</span></i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> (lloc on Joan Benajam hi va fer xerrades i classes per a adults),<i> quasi bé l’antítesi del que eren els salesians, ja feia temps que havien començat amb classes nocturnes, i estaven a punt de construir un nou centre escolar en condicions per la demanda que tenien, a fi de formalitzar la tasca educativa que estaven fent. <b>Era una altra manera de veure l’ensenyament; partia d’una mentalitat oberta, d’una aposta per l’alfabetització del poble i la culturització de la societat, sense imposicions ideològiques evidents; era una altra manera de veure el món, contraposada al concepte religiós, sí, però mai contrària a que formés part de la tria personal de cadascú;</b> una cosa no tenia perquè llevar l’altre; així però, no es considerava des de l’altre sector, i <b>l’Associació d’Antics Alumnes Salesians va començar una cruenta campanya contra l’escola laica</b></i><b> (...) </b></span><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Era una altra manera de veure les coses, però que en res ajudava a la convivència de la societat; ans el contrari, sense adonar-se’n estaven creant un centre selectiu, en el <b>que ja no tan sols imperaven els preceptes religiosos, sinó que, a més, s’havia d’anar en contra d’una nova manera de pensar</b>”.<o:p></o:p></span></i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: right;"><br /></div><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 12pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> Mestre Joan Benejam era un krausista moderat però regeneracionista convençut. Tenia els objectius fixats en la renovació pedagògica, en l’ensenyament com a instrument per a la transformació social i en contra de l’escola tradicionalista. El krausisme l’aplicà en l’escola experimental i activa a través del teatre i en excursions per fer apropar el coneixement a la realitat, perquè el corrent krausià centrava l’entorn natural i mediambiental com un eix fonamental per a l’educació i l’aprenentatge. A l’Estat espanyol, la Restauració borbònica de 1874 foragità els krausistes de l’ensenyament oficial, encara que els nous mètodes s’anaven introduint igualment a través la <i>Institución Libre de Eneseñanza, </i>una línia privada<i> </i>creada l’any 1876, i com també ho feia Joan Benejam des l’àmbit particular i, en la mesura de les seues possibilitats, també en l’entorn de l’Escola pública que dirigia.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 12pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana;"><span style="font-size: 14.6667px;"><br /></span></span><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><o:p></o:p></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitDxLk8Lv9HoUqboc9LbMVWXXSv7fZz5m6D6nidCzFLD5SAOkuY9LF33aY3CjZFliBTY3Rlk8qJrHA6_TtLsBm0mukica0Xz_ToR1vGfYArX9WWs3zSXRd2l5hvU0uogfTeph8MTdYQOtZREQKmeX1xwn1PXlfrlKinBKrp1tmcCEl-s62h4qNTLHr/s2315/Escultura%20funera%CC%80ria.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1920" data-original-width="2315" height="530" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitDxLk8Lv9HoUqboc9LbMVWXXSv7fZz5m6D6nidCzFLD5SAOkuY9LF33aY3CjZFliBTY3Rlk8qJrHA6_TtLsBm0mukica0Xz_ToR1vGfYArX9WWs3zSXRd2l5hvU0uogfTeph8MTdYQOtZREQKmeX1xwn1PXlfrlKinBKrp1tmcCEl-s62h4qNTLHr/w665-h530/Escultura%20funera%CC%80ria.JPG" width="665" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /><div style="text-align: left;"><i style="caret-color: rgb(43, 0, 254); color: #2b00fe; font-family: Verdana; text-align: right;"><span style="font-size: xx-small;">Escultura funerària dedicada a Joan Benejam. Obra sufragada per residents ciutadellencs a Argentina (Còrdova i Villa Maria) i per antics alumnes del Mestre.</span></i></div></td></tr></tbody></table><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 12pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana; font-size: 11pt;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 12pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana; font-size: 11pt;">La laïcitat i el republicanisme de Joan Benejam -i els seus mètodes pedagògics avançats- dissentien del pensament moral que imprimia llavors l’aristocràcia i l’Església catòlica a Menorca, però sobretot a Ciutadella. La seua feina de mestre innovador durant 40 anys no va ser mai considerada ni reconeguda per la classe dirigent d’aquell temps, ni en la dictadura de Primo de Rivera i en la franquista. Si durant la Restauració borbònica de 1874 els krausistes van ser apartats de l’escola pública, l’any 1939 van ser prohibits en qualsevol àmbit (s’acabà la </span><i style="font-family: Verdana; font-size: 11pt;">Institución Libre de Enseñanza</i><span style="font-family: Verdana; font-size: 11pt;">). I potser per açò el Règim franquista només va permetre de Joan Benejam la publicitat de la seua obra costumista (Foc i Fum, Ciutadella Veia...), mentre que la qualitat de tota la seua extensa obra pedagògica va ser molt més reconeguda fora que a la pròpia illa. </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 12pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Isabel Vilafranca recorda les dificultats que li van crear a Mestre Benejam el seu tarannà innovador i el seu esperit reformista. Si Ruiz i Pablo i les lletres del <i>Boletín salesiano </i>fiblaven de valent les innovacions pedagògiques que sempre havia abanderat el Mestre, dos anys més tard, 1910, Benejam reflecteix la tristesa que significà el bombardeig a la seua llarga trajectòria educativa. A més, també l’any 1910, mor la seua esposa (havia perdut també el seu fill major l’any 1896 a l’edat de 22 anys) i aquell mateix any publica </span><i><span style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">El problema educativo</span></i><span style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> (Ciutadella, Impremta i Llibreria de Salvador Fàbregues, 1910) on diu: <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 12pt 1cm; text-align: left;"><i><span style="color: #1a1718; font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">“Conservamos, hasta la médula de nuestros huesos, substancias morbosas del escolasticismo de las pasadas centurias. Y lo peor es que sucumbimos a las exigencias del vulgo, nos adaptamos al gusto de las familias, como si no tuviéramos criterio propio ni confianza en nosotros mismos”.</span></i><i><span style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 12pt 1cm; text-align: left;"><i><span style="color: #1a1718; font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">“Recuerdo perfectamente mis años juveniles de maestro. ¡Cuánto hube de luchar por sacar a flote mis convicciones! Aquello de desterrar el papel cuadriculado y los eternos palotes para enseñar la formación de las letras; aquello de eliminar el tratadito de gramática y de aritmética para someter la teoría a la práctica en estas materias para evitar la enseñanza libresca, me ocasionó sendos disgustos y hasta se llegó a dudar de mi suficiencia”.<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 12pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Dos anys més tard, 1912, Benejam es jubilà i marxà cap a Cuba per retrobar-se amb els seus fills. I d’aquí la carta anònima de “Un Admirador” l’octubre de 1912 a la revista Llum Nova que exposa la poca consideració donada al Mestre aquells darrers anys. L’any 1914 tornà a Ciutadella on va seguir explicant els seus mètodes innovadors, oferint conferències i escrivint noves publicacions.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 12pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Per tot plegat, no deixen de xocar-me les afirmacions fetes per Ruiz i Pablo l’any 1908 i el seu gir de mentalitat política i social, quan uns anys abans compartia amb el pedagog “animades tertúlies” promogudes per l’empresari sabater, juntament amb l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria i el joveníssim Fernando Ortiz. En aquest sentit aquest canvi d’orientació de Ruiz i Pablo ja l’han tractat altres analistes culturals, com en una conferència de <b>Pere Gomila</b>:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 12pt 1cm; text-align: left;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">“…hi haurà altres moments que conformaran el drama personal de l’escriptor. <b>Un serà el seu posicionament ideològic que prest canvià radicalment</b>. Així, si en la seva joventut havia abraçat idees republicanes i s’havia introduït en els cercles republicans maonesos</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">, (...) </span></i><b><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">quan se’n va a viure a Ciutadella es decanta cap a posicions regionalistes i clarament conservadores…”</span></i></b><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 12pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">L’any 1917 Joan Benejam és elegit regidor al Consistori de Ciutadella pel Partit Republicà,</span><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> càrrec que ocupà fins la seua mort. Potser va creure que si no havia aconseguit una notable transformació des de l’àmbit educatiu, ho podria fer des del camp de la política local </span><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">amb l’afany de poder transformar una societat que ell considerava que no havia avançat prou. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 12pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">A mi em dona la sensació que Benejam va viure decebut els darrers anys i que la seua lluita no va poder abastar els seus ideals, els que va mantenir sempre des de la tornada de Blanes format com a Mestre i convençut com a republicà. El que si tenc clar que, encara ara, i a través de les noves investigacions d’experts, Joan Benejam ens segueix donant <i>lliçons de les coses, </i>lliçons de la vida... Llegir i escoltar sobre la seua figura és el millor reconeixement que li podem oferir actualment.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 12pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 12pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><b>Bep Joan Casasnovas Mascaró</b></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 12pt; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">***</span><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 12pt 14.2pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; line-height: 22px;"><span style="font-size: xx-small;">(1) Sembla ser que l’empresari seria <b>Jeroni Cabrisas i Caimaris</b> (1817-1904), el qual retornà a Ciutadella l’any 1859 on feu aflorar una potent indústria de calçat, alhora que, juntament amb altres industrials sabaters finançaren l’Escola</span></span></i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; line-height: 22px;"><span style="font-size: xx-small;"> d’Adults que impulsà Joan Benejam l’any 1884. No ho he pogut certificar amb seguretat. Si qualcú ho pot confirmar, serà d’agrair.</span><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 12pt 14.2pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; line-height: 22px;"><span style="font-size: xx-small;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 12pt 14.2pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; line-height: 22px;"><span style="font-size: xx-small;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 12pt 14.2pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; line-height: 22px;"><span style="font-size: xx-small;"><br /></span></span></p>Bep Joan Casasnovas Mascaróhttp://www.blogger.com/profile/01447066617760580871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8860778456845567349.post-46616879940895360382021-12-28T14:51:00.007+01:002022-01-06T12:45:50.144+01:00Història, tradicions.<p><br /></p><div class="cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql o9v6fnle ii04i59q" style="margin: 0.5em 0px 0px; word-wrap: break-word;"><div dir="auto" style="caret-color: rgb(5, 5, 5); text-align: justify; white-space: pre-wrap;"><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); color: black; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; white-space: normal;"><span lang="CA" style="color: #050505;"><span style="font-family: verdana;">Crec que gairebé tots convindrem a entendre que la processó de Sant Antoni a Ciutadella representa l'entrada de les tropes catalanoaragoneses a l'antiga capital de l'illa. És una festivitat cívicoreligiosa que respon a dues celebracions. Per una banda, era la <b>festivitat gremial de l’obreria</b> de sant Antoni Abat, (sant que va néixer el 17 de gener de l’any 356), considerada la més antiga de l’illa. Per altra banda, es commemora la <b>conquesta cristiana</b> de l’illa el gener de l’any 1287 (les tropes del rei entren a Ciutadella el 22 de gener de 1287). </span></span></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); color: black; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; white-space: normal;"><span lang="CA" style="color: #050505;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); color: black; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; white-space: normal;"></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgmVlb09PW-_7UxhGRqnpHxZ9WZ313DUT_okMuEbYOeWyjzy0Xtvox_s3xT5Oc3MqXMH79jFOsYHGzTbXnoHgMHz99d_Q6ISeSua1kBIidCWQIXdrJCI-gsOulW6EeLEta0DclmykYR0GRq6DMXKeoDb0y8mR_1n8-fReeE5nfBxY4ql1TkYq_cY2wa=s1667" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1667" data-original-width="1080" height="431" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgmVlb09PW-_7UxhGRqnpHxZ9WZ313DUT_okMuEbYOeWyjzy0Xtvox_s3xT5Oc3MqXMH79jFOsYHGzTbXnoHgMHz99d_Q6ISeSua1kBIidCWQIXdrJCI-gsOulW6EeLEta0DclmykYR0GRq6DMXKeoDb0y8mR_1n8-fReeE5nfBxY4ql1TkYq_cY2wa=w279-h431" width="279" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #2b00fe; font-family: georgia;">Maria Juan. 1987. Primer dona en qualcar</span></td></tr></tbody></table><p></p></div><div dir="auto" style="text-align: justify;"><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; white-space: normal;"></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; white-space: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;">Tot era representat per homes, des de sempre, des de "temps immemorial", perquè ells s'assignaven aquests papers d'autoritat en una societat medieval o bé passada.</span><span style="color: #050505; font-family: verdana;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); color: black; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; white-space: normal;"><span lang="CA" style="color: #050505;"><span style="font-family: verdana;"> </span></span></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); color: black; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; white-space: normal;"><span style="font-family: verdana;"><b><span lang="CA" style="color: #050505;">L'any 1984</span></b><span lang="CA" style="color: #050505;">, emperò, per primera vegada, una dona, <b>Maria Bagur Garrido</b>, realitza els Tres Tocs a on hi havia els Portal de Maó (Placeta de ses Palmeres) representant l'entrada del Rei a la ciutat (aquest fet és, tanmateix, inexacte. El 1287 el Portal de Maó no existia, i Alfons III va entrar a la ciutat per on es troba ara el bastió de sa Font). <b>L'any 1987</b>, efemèride dels 700 anys de la conquesta, va qualcar a cavall una dona, <b>Maria Juan Benejam</b>, per primera vegada a la història de la Festa més antiga de Menorca. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); color: black; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; white-space: normal;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); color: black; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; white-space: normal;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); color: black; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; white-space: normal;"><span style="color: #050505;"><span style="font-family: verdana;"><b>I què va passar? Res</b>. La celebració protocol·lària de Sant Antoni no s'ha desvirtuat en res respecte a la forma tradicional de celebrar aquell fet de conquesta. La tradició es manté i els actes són, detalladament, els mateixos. Recordem, l'any 1987!</span></span></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); color: black; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; white-space: normal;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); color: black; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; white-space: normal;"><span style="font-family: verdana;"><img border="0" data-original-height="486" data-original-width="1437" height="230" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiLlJV3X2bve3veUmBezDfltR6XJ_UHOWVWRu-TonFo8olupFMpgs5yNQRIGqE9xE1ZL92jZx6hPFqeLMzTxDxnWbkTWZqzXbcEU6CCXLVgMjfnN2uWBTvv1BrA_otrRB8zXebYoILGsyZJIXkFP2f5iBjafbfE7AmK7_pZF3h9xWNYYPOKbJPf6mQO=w666-h230" width="666" /></span></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; white-space: normal;"><span lang="CA" style="color: #050505;"><span style="font-family: verdana;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Ara, veure <i>cavalleres</i> de Sant Antoni (de qualsevol partit polític) és un fet més que normal i sense cap controvèrsia. La participació de la dona als actes tradicionals no ha de ser considerat 'politització', sinó un fet natural d'adaptació que no transgredeix cap ritual ni costum i que no altera en res la tradició.</span></div><p></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; white-space: normal;"><span lang="CA" style="color: #050505;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"></p><div class="separator" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); clear: both; text-align: justify; white-space: normal;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjohCV7rTNgCl7zWOATfE9ydXVD3LaKSeRKpRri0BQtxKBRFp78hQOGbzgveOL1cGRfClAvscQGhMTqcwXabPaWlL_ip_xx5ku1n4f3fP5mn-y2LRxQCLfxpcSJjhkVbk9DjZ1vAib2jD8_9d9CzfC_gbyRqktOJwA5-lVVeK7_3_K_QnSIE-cVLa2g=s1032" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: verdana;"><img border="0" data-original-height="492" data-original-width="1032" height="306" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjohCV7rTNgCl7zWOATfE9ydXVD3LaKSeRKpRri0BQtxKBRFp78hQOGbzgveOL1cGRfClAvscQGhMTqcwXabPaWlL_ip_xx5ku1n4f3fP5mn-y2LRxQCLfxpcSJjhkVbk9DjZ1vAib2jD8_9d9CzfC_gbyRqktOJwA5-lVVeK7_3_K_QnSIE-cVLa2g=w640-h306" width="640" /></span></a></div><span style="font-family: verdana;"><div style="text-align: justify;"><br /></div></span><p></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); color: black; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; white-space: normal;"><span lang="CA" style="color: #050505;"><span style="font-family: verdana;">Ens hauríem de cohesionar més i entendre'ns millor, sense necessitat de treure'ns els ulls davant realitats que haurem d'afrontar, més prest o més tard, d'una o altra manera.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); color: black; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; white-space: normal;"><span lang="CA" style="color: #050505;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); color: black; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; white-space: normal;"><span lang="CA" style="color: #050505;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); color: black; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; white-space: normal;"><span lang="CA" style="color: #050505;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); color: black; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; white-space: normal;"><span lang="CA" style="color: #050505;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); color: black; font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; white-space: normal;"><span lang="CA" style="color: #050505; font-family: Verdana;"><br /></span></p></div></div>Bep Joan Casasnovas Mascaróhttp://www.blogger.com/profile/01447066617760580871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8860778456845567349.post-19430188963132548882021-12-12T20:09:00.021+01:002022-01-06T12:50:58.694+01:00La lluita històrica per l’autogovern de Menorca<p><span><span style="font-family: Verdana; text-align: justify;">Presentació del llibre</span><span style="color: #2b00fe; font-family: Verdana; text-align: justify;"> </span><b style="color: #2b00fe; font-family: Verdana; text-align: justify;"><i>El somni menorquí(nista). </i></b><span style="color: #2b00fe; font-family: Verdana; text-align: justify;"><i>Antecedents i aspiracions del menorquinisme polític</i></span><b style="color: #2b00fe; font-family: Verdana; text-align: justify;"><i>.</i></b></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><span>Autor, <b>Nel Martí</b>.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><span> </span>El llibre que ha escrit <a href="http://www.nelmarti.cat" target="_blank"><b>Nel Martí</b></a> és, sens dubte, una valuosa aportació a la història dels processos i esdeveniments polítics de Menorca i, més en concret, al menorquinisme (sigui en les formes de regionalisme, nacionalisme, federalisme, republicanisme, o sobiranisme) per a la recuperació de l'autogovern de l'illa des de molt temps enrere. Hi trobarem la compilació dels fets, decisions i processos pels quals l’illa de Menorca ha volgut sempre dirigir el seu futur, si més no amb la màxima autonomia possible i d’una manera prou raonable. Un llibre amb una gran quantitat d’informació que cronològicament, i des d’èpoques i posicionaments diversos, abasta la llarga tradició del sentir social dels menorquins i de llurs institucions.</span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2PIP4H9bHGl-MILsnTRNARC_IqXT9hzHDdoFAhyphenhyphenEnLjidbHSANQpnszWETi4vFGQc4yX_TtYME7s3booWCYYtbxjW1XPBLEbE4cP2wEK29M2pM6IZNCtN06sU7ShIMRrQXDJk2s3omzI/" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" data-original-height="997" data-original-width="3153" height="202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2PIP4H9bHGl-MILsnTRNARC_IqXT9hzHDdoFAhyphenhyphenEnLjidbHSANQpnszWETi4vFGQc4yX_TtYME7s3booWCYYtbxjW1XPBLEbE4cP2wEK29M2pM6IZNCtN06sU7ShIMRrQXDJk2s3omzI/w640-h202/imatges+antigues.jpg" width="640" /></a></div><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana;"><span> <span> </span></span>L’antiga Universitat General de Menorca en va ser l’eix polític que administrava els tributs, la justícia, l’economia, la hisenda, el patrimoni, els mercats i tot tipus d’afers cívics i culturals, sempre sota la Corona catalanoaragonesa. Una forma, en podríem dir, federal o confederal que permetia l’autogovern dels seus territoris, i Menorca com una entitat territorial més. Tanmateix, era una societat classista estructurada per estaments on l’aristocràcia terratinent i l’Església van acumular sempre tot el poder. Amb tot, al Consell General de la Universitat i a les Universitats particulars (Es Mercadal-Castell de Sta. Àgueda, Alaior i Maó) hi havia representació de tots els estaments. Una fórmula pròpia de l’Antic Règim i vigent a tots els estats de la Corona d’Aragó, que no era absolutista i permetia la representació social, tot i que sabem que no encaixaria de cap manera en la democràcia d’avui en dia. És evident. Amb tot, Menorca s’autogovernava. Va ser aparèixer la dinastia borbònica perquè la nostra illa perdés tots els furs i privilegis amb els quals s’havia regit sempre. A més amb dures repressions i amb una assimilació cultural que ha cercat sempre l’etnocidi. Fins ara. A pesar de dir-nos una democràcia autonòmica, el model d’Estat pivota sobre la <i>“sagrada unidad de España”</i>; que no permet ni l’elecció per a un ús normal de la llengua pròpia ni tampoc a la federació de comunitats autònomes, sols per posar un exemple. O sigui, queda clar que la Constitució espanyola actual no en vol sentir ni parlar d’una Espanya que reformi el patró uniforme de la vella dinastia borbònica.</span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><span> <span> </span></span>Històricament, el menorquinisme polític neix quan els Borbons dominen la nostra illa, encara que el terme <i>menorquinisme</i> no s’emprava llavors. Els problemes més greus i els patiments més profunds de la societat menorquina apareixen amb un Borbó al darrere. Ni amb la dominació anglesa, ni amb la francesa, Menorca va partir tant, a pesar que també hi trobarem episodis incòmodes darrere aquestes dues potències, com serien els permanents conflictes de competències; la ruptura amb Mallorca quant al Reial Patrimoni i Justícia, així com dependre també dels Tribunals Reials de Londres. El governador britànic Richard Kane va tenir molts problemes amb l’Església catòlica de l’illa (a la qual li va ser abolit el Tribunal de la Santa Inquisició. -Res a qüestionar en aquest cas-) i per la resistència dels Jurats a determinades reformes. Però França i Gran Bretanya van deixar fer la vida civicopolítica illenca amb certa complaença: ens van deixar autogovernar-nos a través de les Universitats General i Particulars de cada terme, les quals no van ser abolides mai, i l’illa decidia, si fa no fa, des de les seues institucions; mantenia la religió, els històrics drets forals i alhora actuava amb la llengua pròpia, la catalana, que mai els poders estrangers van qüestionar ni reprimir. I és que durant cinc segles, va ser així, amb tots els episodis de disputes que hi vulguem afegir.</span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_YWZ2OVivk9NDCRCS9gjmh2D_FYbYkNDO5H02eWTEZlBU0bh1LdNjQgdvQewu_Rcrg-aDTEDsF61koJ3IgWcQQAciIdM4fPLYTWxR_p_Ic7BeJ1omXg-itp-POA0DS4PEckrk0mvvYRY/" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" data-original-height="1156" data-original-width="2593" height="286" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_YWZ2OVivk9NDCRCS9gjmh2D_FYbYkNDO5H02eWTEZlBU0bh1LdNjQgdvQewu_Rcrg-aDTEDsF61koJ3IgWcQQAciIdM4fPLYTWxR_p_Ic7BeJ1omXg-itp-POA0DS4PEckrk0mvvYRY/w640-h286/Portada2.jpg" width="640" /></a></span></div><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /><br /><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana;"><span> </span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana;">Seria amb la incorporació definitiva de Menorca a la Corona espanyola (1802) quan la nostra illa perd els seus furs i drets d’autogovern. Tanmateix la resistència al domini colonial borbònic es faria valer sempre, ja fos d’una manera o d’una altra. El </span><b style="font-family: Verdana;">1810</b><span style="font-family: Verdana;"> existeix la ja coneguda </span><b style="font-family: Verdana;"><i>Revolta menorquina </i></b><span style="font-family: Verdana;">(recuperada dels arxius i revifada per l’historiador Andreu Murillo)</span><i style="font-family: Verdana;"></i><span style="font-family: Verdana;">que es posiciona en contra del setge espanyol, el qual espoliava amb dura repressió la societat insular. I és des d’aquest inici del segle XIX on Menorca es sotmesa per sempre més a un poder absolutista. Tot i que ha anat variant una mica en el transcurs de la història, aquell patró polític de l’Estat espanyol canviarà poc o gens envers l’autonomia i autogovern de Menorca. Amb tot, el sentiment </span><i style="font-family: Verdana;">menorquinista</i><span style="font-family: Verdana;"> es mantindrà sempre latent en diversos sectors polítics, culturals i econòmics fins a dia d’avui. És el que demostra Nel Martí en el seu llibre.</span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><span> </span>Caldria, igualment, citar una altra expressió de resistència que és anterior a la de 1810. Seria un segle abans, quan <b>el 1706 el cavaller Joan Miquel Saura i Morell s’alça en armes des de Ciutadella a favor dels Àustria i en contra de l’ocupació de les tropes del Borbó Felip V</b>, que ocupaven l’illa en plena Guerra de Successió espanyola. La Universitat General de Menorca, i les altres Particulars, es van adherir a la causa militar del cavaller Saura Morell i aquest es va fer amb el control gairebé total de l’illa, però els reforços franco-espanyols arribats al castell de Sant Felip van atiar el domini borbònic i els austriacistes van capitular. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">Joan Timoner Petrus, que signava els seus escrits polítics com a <i>Menorquit</i>, i un dels protagonistes del debat autonòmic i estatutari de la Segona República, li dedicà uns versos: <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">Joan Saura Morell, noble patrici,<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">que per l’arxiduc Carles un bell dia,<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">alçares la bandera que escollia<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">peu de tradició, no el precipici.<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">Adversa et fou la sort. El brau inici<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">del teu gest marcial rebordonia<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">davant l’atac francès. La sang corria...<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">Seria l’averany d’un epinici? (*)<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">No tal. Més tost la insídia botiflera<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">posava en entredit la teva glòria<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">i era, aviat, la terra presonera...!<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">Hivern d’oblit avui ret ta memòria;<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">mes jo augur perenne primavera:<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">car tu ets heroi cabdal de nostra història.<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 10pt; line-height: 20px;">(* cant de victòria, himne triomfal)<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><span> </span>És cert que els versos de Timoner es vesten d’èpica, però també reten tribut a la causa del cavaller que volgué evitar la incursió absolutista a Menorca. Anys després d’aquest fet, i pel tractat d’Utrech, Menorca passaria a la Corona britànica i els estats de la Corona d’Aragó perdrien tota la seua sobirania a través del Decret de Nova Planta del Borbó Felip V.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><span> </span>Aquests episodis de rebel·lió expliquen que els interessos polítics dels borbons mai no van ser ben acollits per les institucions menorquines, ni pels sectors econòmics, els llavors gremis i obreries. Aquests passatges de resistència a la pèrdua de furs i privilegis illencs són també <i>menorquinisme</i> encara que no s’emprava aquest terme. Vull dir amb açò que el menorquinisme polític no és una invenció de fa un parell de dècades, sinó que és un concepte que cal difondre ben convençuts, no com un ideari partidista, sinó com una realitat històrica arrelada a la societat i que tots els sectors polítics i econòmics haurien de considerar i recuperar. Hi ha d’haver un menorquinisme comú que ens ha de fer caminar, avançar, encara que hi pugui haver “diversos menorquinismes” en funció de les aspiracions de cadascú. Un menorquinisme real que no s’amagui rere el provincianisme i que no es disfressi de bufó davant les grans oportunitats de Menorca.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><span> </span>Llegint, idò, aquest minuciós treball ens adonam que sempre hem estat un poble sotmès des de principis del segle XVIII, tot i la lluita permanent de recuperació de l’autogovern o si més no per gaudir d’un poc d’autonomia. Un autogovern que va ser satisfactori uns segles; convuls durant el segle britànic i francès, desaparegut per complet des de l’annexió a Espanya el 1802 i oblidat amb la Constitució de Cadis de 1812, tot i que aquella constitució liberal ens podria donar esperances per a un restabliment. No va ser així i Menorca va quedar sense res, sotmesos al centralisme uniforme que va imposar Castella. A més, des de 1833, Menorca ha patit el doble centralisme amb la creació de la Diputació Provincial de Palma. Una institució provinciana que fundà, en definitiva, el concepte de “les Balears". Un tema, el (doble)centralisme, que Martí atribueix com un dels principals provocadors del menorquinisme reivindicatiu. El 1835, recordem, va ser oficialment abolida la Universitat General de Menorca, encara que feia moltes dècades que s’havia buidat de contingut polític i estava inoperativa.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><span> </span>Però, tanmateix, l’ideal de retornar a una plena autonomia, com ens ho explica Nel Martí al llibre, ha estat constant durant aquest poc més de dos segles. I aquest és el gran treball que ha duit a terme l’autor d’aquest assaig històric. Un document completíssim que cal assumir per a recuperar-nos i per a tornar a Menorca allò que és seu: l’autogovern. Perquè els debats sobre com pensar i reconstruir Menorca han estat molts: des del republicanisme, el federalisme, el nacionalisme, l’autonomisme, l’insularisme, l'ecologisme més recent... i més actualment des del sobiranisme, com a eina per al dret a decidir.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxeyphH8E6704OX_0oPSjULx77d28JaHWCa21-hirDWqf3kBkqhWmm-NCB0LVeFgbPJwKtqoyX4kNfEClfLLYCklBfWYjN1ehCbdVIVxjweC9Y2eaZmvuTdZBvmp3SDPUilJdiqOqDYJ0/" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" data-original-height="463" data-original-width="981" height="302" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxeyphH8E6704OX_0oPSjULx77d28JaHWCa21-hirDWqf3kBkqhWmm-NCB0LVeFgbPJwKtqoyX4kNfEClfLLYCklBfWYjN1ehCbdVIVxjweC9Y2eaZmvuTdZBvmp3SDPUilJdiqOqDYJ0/w640-h302/Can+Saura+Ciutadella.jpg" width="640" /></a></div><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><span> </span>Martí ens exposa totes les lluites hagudes i, en concret, des de finals del segle XIX amb les respectives embranzides que van representar els canvis socials a Europa amb els moviments del romanticisme; i més a prop, amb les sacsades socials que impulsaren la Renaixença, el Modernisme, el Noucentisme i altres corrents literaris i artístics que van esperonar la consciència política per establir el catalanisme com a forma de reivindicació d’alliberament nacional i cultural. També a Menorca arribaren aquestes influències i moviments, encara que més tardans, però que reactivaren les consciències. Trobarem a aquest llibre un intens i reivindicatiu principi de segle XX envers la recuperació de quotes d’autogovern per a Menorca. La feina de diputats menorquins a les Corts espanyoles; les propostes estatutàries del Dr. Llansó; les disputes mediàtiques entre republicans, federalistes, anarquistes, regionalistes, conservadors i monàrquics, que van protagonitzar un interessant debat per l’autonomia i per a les institucions pròpies, fins que el cop terrorista del franquisme (1936) acabà amb totes les possibilitats de tornar a ser alguna cosa. Quaranta anys de silenci autoritari i feixista fins a la represa autonòmica dels anys ’70, on l’autor també hi constata l’interès i l’oportunitat en què va gaudir la nostra illa davant la situació de transició cap a una nova democràcia. Voluntat d’una autonomia més plena que, malauradament, ha restat insuficient per a molts. Es fa interessant veure-ho des d’una perspectiva històrica: el que haguera pogut ser i no ha estat.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><span> </span>Una feina feta furgant l’hemeroteca i arxius insulars, però també altres arxius de Mallorca, Catalunya i Madrid, a més de documentació particular inèdita. Una feinada que, sincerament, hem d’agrair. Un treball que ens apropa la història del menorquinisme en les seues variants, però sobretot perquè ens obre a una nova dimensió en la interpretació del menorquinisme del segle XXI: que sigui democràticament sobiranista; el menorquinisme de la voluntat, de l’alliberament, de les decisions pròpies, de la política pròpia. Un menorquinisme polític plural, si tant es vol, però sobirà, que lligui amb la seua història i personalitat, on la catalanitat cultural n’és indestriable. Tota la història menorquina està lligada d’arrel a la catalanitat cultural, lingüística i política. O sigui, la catalanitat és un tret genètic intrínsec al menorquinisme.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><span> </span>I així ho exposa qui ha dedicat molts anys a l’estudi, al treball i a la política institucional amb honradesa extrema, i amb una eficiència i dedicació al servei del seu poble com pocs ho han fet. Certament és per allargar-s’hi més abastament en tot aquest assaig, perquè aquest llibre ens deixa un debat amplíssim i encoratjador; ens convida a poder treballar per a noves oportunitats; que hi són, perquè somiam allò que desitjam. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><span> </span>No em vull allargar més. Només vos recoman la seua lectura, que haurà de ser calmada i tranquil·la perquè hi ha molta informació que cal processar bé per treure-hi tot l’interès que ens proposa Nel Martí. A més es tracta d’un material compilat que ens servirà sempre per a la consulta.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /><span> </span>El somni menorquí i menorquinista ha de continuar, si no volem seguir sent, per a l’estat espanyol, (i també per a Palma) un número geogràfic per a la contribució impositiva; un 07 amb el complement de destinació a cales amb aigües turqueses, però privats de criteri propi ni de prou govern. Ens cal avançar encara que sigui a través del somni, encara que aquest pugui semblar una utopia. No obstant açò, i com deia Oscar Wilde, <i>“El progrés és la realització de les utopies”</i>. Altrament, com va escriure Josep Maria Llompart, <i>“...ens és imprescindible el somni. Per a la tasca que hem de dur a terme, cal que somiem una Pàtria. Però l’hem de somiar com l’haguera volguda Pere Quart: completa...”</i>, o sigui -hi afegesc- una pàtria que ha de ser una Menorca autogovernada, millor, amb personalitat pròpia i amb prou sobirania per a garantir els benestar dels menorquins i menorquines, del contrari seguirem sent una Província al servei d’una metròpoli imperial que, malgrat una autonomia balear, les aspiracions han d’anar molt més més enllà i superar l’actual situació. És aquest, crec, un deure històric que tenim com a menorquins.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><i>Dissabte, 11 de desembre de 2021. <o:p></o:p></i></span></p><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 12pt;"><i>Ciutadella – Maó</i></span><div><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 12pt;"><i><br /></i></span></div><div><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 12pt;"><i><br /></i></span></div><div><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 12pt;"><i><b>Bep Joan Casasnovas</b></i></span></div><div><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 12pt;"><i><br /></i></span></div>Bep Joan Casasnovas Mascaróhttp://www.blogger.com/profile/01447066617760580871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8860778456845567349.post-65922898635238885322021-09-06T22:18:00.005+02:002021-09-07T09:51:04.424+02:00Pèl de Gall, els hereus de Ja T’ho Diré<p> </p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">És sabut de l’eclosió musical (i cultural, en general) que viu l’illa de Menorca. La quantitat d’artistes és més que notable en moltes disciplines. I la força que aconsegueixen adquirir alguns d’ells és remarcable, feta a base de treball i esforç que ve alimentada per la fe i la passió que hi posen a les seues creacions i projectes. I en podríem parlar de molts.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">Però em sembla adient parlar, en concret, del conjunt <b><i>Pèl de Gall</i></b>, una banda molt crescuda els darrers anys i que pren embranzida per ser un nou referent del rock i el pop menorquí. Darrerament, creen entusiasme i causen satisfacció. I perquè fan pensar en altres èpoques de brillantor musical a la nostra illa. Causen la sensació i la certesa que són els hereus de <b><i>Ja T’ho Diré</i></b>; els que han agafat, de qualque manera, el relleu a qui ha estat la millor banda que ha tingut Menorca. Potser a qualcú li semblarà exagerat i incomparables els dos conjunts, però apareixen com els continuadors més pròxims del que van representar els <i>Ja T’ho</i>, òbviament salvant les distàncies en el temps. Tenen l’esperit de les emocions, provoquen les vibracions que ha de tenir una banda estimada a través de la seua idiosincràsia, viuen i fan viure el que senten, connecten amb passió, música, lletres i imatge escènica... Per açò esdevenen els hereus de <b><i>Ja T’ho Diré.<o:p></o:p></i></b></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><b><i><br /></i></b></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><b><i><br /></i></b></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><b></b></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="font-style: italic; margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5IekFmpjdshygpu-QWntklZS1JyHhr_TWgg-NUwHqXcXvKope6hWlys3zY5AGReKDfJE7UPXyVGXvoP3RbLJXHi0pWRBBqCn3U1bTXRFLcayhalDjV2OJcPsmOIomnRtwaNHQ21YZldU/" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" data-original-height="696" data-original-width="1080" height="412" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5IekFmpjdshygpu-QWntklZS1JyHhr_TWgg-NUwHqXcXvKope6hWlys3zY5AGReKDfJE7UPXyVGXvoP3RbLJXHi0pWRBBqCn3U1bTXRFLcayhalDjV2OJcPsmOIomnRtwaNHQ21YZldU/w640-h412/bra%25C3%25A7os.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;"><span style="color: #a64d79;">Fotos facebook PdG</span></td></tr></tbody></table><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><b><i><br /></i></b></span><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">En aquest sentit, <b><i>Pèl de Gall</i></b> tenen l’encert de la creació pròpia, íntegra i sòlida; canten a l’illa, per a l’illa i des de l’illa; però amb tot allò d’universal que té la creació musical i el missatge que emanen les seues lletres; amb influències i amb motivacions, però allunyats d’imitacions; amb els seus valors i els seus entorns canten la quotidianitat, la innocència i la vitalitat de llurs vivències; de sentiments, emocions i la percepció transmesa de la seua joventut, talment tots tenim la nostra joventut com un valor de força. En podríem parlar molt dels seus missatges musicals, però es faria molt llarg.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">Van aparèixer l’any 2009 per començar com gairebé tots els cantants i conjunts: fent actuacions per aquí i per allà, en el seu entorn més proper; amb els amics, a les festes... A poc a poc, van expandint el seu projecte, pugen a escenaris i a espais més amples, acumulen seguidors i passen a l’edició discogràfica. Tenen fe. I ganes. Saben què volen fer i tot allò que volen sentir: viure aquest camí i fer la seua pròpia música. La repercussió que tenien als inicis, encara en àmbits més reduïts, els portà a ser valents i a editar dos treballs en aquells primers anys: <i>Ho saps que ho sé</i> (2011) i <i>Rock’n cresta</i> (2014). Tot en l’esforç voluntariós de créixer i engrandir-se. Dos treballs musicals fets des de l’autoedició. Perquè la il·lusió els complementa la manca de recursos en aquells primers anys. Empènyer i fer camí, que ganes no en falten!<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> És a partir de 2017 que revisen la seua projecció i <i>status</i> com a banda. Un cop de timó decisiu per seguir obrint senders de música i mercat amb un considerable públic que els avala. Treballen més i millor la qualitat i aposten per créixer de forma més professional, la qual els du a estudis de renom en el món discogràfic. Expressen una acurada i correcte comunicació per a la seua difusió i aposten pels <a href="https://peldegall.net/videos-2/" target="_blank">videoclips i els singles</a> per a les <i>promos</i>. És un viratge interessant cap a la serietat com a formació. Amb l’àlbum <i>Totes ses deixades són perdudes (2017) </i>irrompen per a destacar-se en l’espai de l’oferta insular. Mantenen la transgressió en les seues lletres per envidar determinades morals de la societat, amb un llenguatge clar i directe propi de la joventut; com ho van fer, també, Ja T’ho Diré i tantes i tantes grans bandes estatals i internacionals.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEvqP8AJZmHkPYsfMZrB1HBjso3T_RKwJQEFMeXS9jYT5N-tHfhCm0Oga2bc18EJuMiZ9bXftJl4tQkd9m2NsDUO68ez2RmpD_Y7Y9M8MHRtVG2akRGGl48ck4Q87vTe6CLJjXxI4Ekj0/" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" data-original-height="804" data-original-width="1440" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEvqP8AJZmHkPYsfMZrB1HBjso3T_RKwJQEFMeXS9jYT5N-tHfhCm0Oga2bc18EJuMiZ9bXftJl4tQkd9m2NsDUO68ez2RmpD_Y7Y9M8MHRtVG2akRGGl48ck4Q87vTe6CLJjXxI4Ekj0/w640-h358/rajos.jpg" width="640" /></a></td></tr></tbody></table><p></p><br /><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;"><b style="font-family: Verdana; text-align: justify;"><i></i></b></td></tr></tbody></table><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">Volen créixer perquè saben el què volen. I no aturen. La força del rock els empeny, (i amb peces de rock dur!) amb qualque balada que sempre ajuda a respirar envers la seua vitalitat i energia escènica. L’any 2020 apareix <i>A sa vostra salut, </i>que ratifica les aspiracions<i> de <b>Pèl de Gall</b></i>.<b><i> </i></b>Tanmateix la pandèmia vírica els creà un tallafocs imprevisible al seu decidit recorregut, com a la resta de la societat. Amb tot, el conjunt no es tanca i manté una notable presència a través de les xarxes socials i altres canals, amb audiovisuals d’acurada realització, atractius, vitalistes i plens de contingut. Amb la Covid-19, tots els motors s’han mantingut engegats, tot a l’espera de rompre les limitacions. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">El 2021 apareix <i>Un directe diferent,</i> que recull l’extraordinari concert (de 20 temes) duit a terme al Teatre Principal de Maó, enguany. Una ballesta que els reafirma encimbellats d’alt l’ona musical; els col·loca en l’escenari més desitjat i els obre un camí ple de bones perspectives. El grup el lidera <b>Francesc ‘</b>Frank’ Pons, (guitarra i veu), <b>Ernest Martí</b>(guitarra), <b>Biel Janer</b> (teclats), <b>Xavier Martí</b> (baix) i <b>Edu Florit</b> (bateria). En podeu saber més a la seua <a href="https://peldegall.net" target="_blank">web</a>.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhXwsEyp7LWh0jsKV-xXymp6ooJPiz2iUNJpqQaVPo4UMertJHC4o0-sT5-Xxrk-nRg26xLiWAKcHuzRSwIH6KJ51V9i49EkkAJ4TC6exaVEOwaiAyZl-y51UOf3bh9K_5jNnDweIjtjw/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="646" data-original-width="1080" height="382" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhXwsEyp7LWh0jsKV-xXymp6ooJPiz2iUNJpqQaVPo4UMertJHC4o0-sT5-Xxrk-nRg26xLiWAKcHuzRSwIH6KJ51V9i49EkkAJ4TC6exaVEOwaiAyZl-y51UOf3bh9K_5jNnDweIjtjw/w640-h382/ells.jpg" width="640" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">I </span><span style="font-family: Verdana;">és que el dinamisme enèrgic en els directes els fa seductors, interessants i meravellosament potents en l’actual panorama musical insular, però ja amb molta projecció exterior. Ho prova que els darrers temps han actuat a la resta de les Illes, a Catalunya i al País Valencià en diverses ocasions. Tenen marca, tenen força, proposen un producte molt genuí, amb creació i llengua pròpies, i els seus components es buiden a dalt de cada escenari. A pesar de les mesures sanitàries, el seu fantàstic i darrer concert as Freginal de Maó, amb més de 800 persones, prediu la trajectòria que encara tenen per endavant.</span><span style="font-family: Verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">És evident que després dels <b><i>Ja T’ho Diré</i></b>, el conjunt que millor hereta el rock-pop menorquí és diu <b><i>Pèl de Gall.<o:p></o:p></i></b></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></i></b></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">Sort i ventura!<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /></span></p>Bep Joan Casasnovas Mascaróhttp://www.blogger.com/profile/01447066617760580871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8860778456845567349.post-46832908952206986662021-08-30T20:23:00.011+02:002021-09-01T00:05:12.116+02:00El temple de les sensacions<p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="font-family: Verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">Es clou l’agost i amb ell bona part de l’estiu, si més no, el període més càlid, més sorollós, més caòtic, en podríem dir. Resta estiu encara, una bona part de setembre, que pot esdevenir més agradable i una mica més tranquil. O potser és el desig de voler que ho sigui. I dins aquest embroll, les Pedreres de Líthica són un parèntesi anhelat.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKi241CnuqOJ6WYgrFp6ZnzFEaTiXPCFNsJOnpM0ojw5OkV6DXV7X5rZ1GZ8Iqe1J-ZqQ6k4H0i3nt8jtiKGYDtwxKZBcKiMk9WXFSjcf7tguoboleNnfl7D_nykisxwBA71x8riWl59s/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="640" data-original-width="1331" height="308" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKi241CnuqOJ6WYgrFp6ZnzFEaTiXPCFNsJOnpM0ojw5OkV6DXV7X5rZ1GZ8Iqe1J-ZqQ6k4H0i3nt8jtiKGYDtwxKZBcKiMk9WXFSjcf7tguoboleNnfl7D_nykisxwBA71x8riWl59s/w640-h308/240964590_10225985020322541_2053702582237378217_n.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-family: Verdana; text-align: justify;"> </span><br /><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">No he volgut fallar enguany, tampoc, perquè m’imanten els seus carreranys, costers sinuosos, racons, colors, olors... i totes les seues mirades contemplades. Són com a percepcions magnètiques que atreuen i m’interioritzen sensacions noves. Sempre. I aquest fet m’encurioseix a mi mateix. A vegades, els murs em parlen i necessit escoltar-los; em sedueixen i em deix endur pel seu encís. Potser sigui pel contrast dels renous urbans, pel xivarri que escupen els carrers turístics, o ves a saber per què! Però necessit aquestes visites i més si són combinades amb qualque representació artística o musical. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">És per açò que m’agrada respondre a la crida de més d’una actuació cultural que es fan des de les Pedreres de s’Hostal, i de la gent que les organitzen. Perquè tot s’hi conjumina: espai, assossec, reflexió, meditació i Cultura. Líthica s’ha convertit en visita obligada, per una raó o altra; per una necessitat o pel desig. Transitar-hi és terapèutic, alliberador, sanador i calma més d’una rebel·lia interior que ens proporciona el trull estiuenc de l’asfalt i de l’estrès metàl·lic, suat i xafogós.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWsbdOLK05j8aqCNtgZxmjpRuAbJAKMjkTEdfUctUFTdvBrk_G7LEaTgXEg8T0xHCQj5TIs81YCXQitpmynGYv-Gh74kcVi_FgX_ssbDIv-c7VPGI7usH5yqMjJVc3eIgKmHcVVTvepvY/" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" data-original-height="665" data-original-width="1000" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWsbdOLK05j8aqCNtgZxmjpRuAbJAKMjkTEdfUctUFTdvBrk_G7LEaTgXEg8T0xHCQj5TIs81YCXQitpmynGYv-Gh74kcVi_FgX_ssbDIv-c7VPGI7usH5yqMjJVc3eIgKmHcVVTvepvY/w640-h426/Lithica.+Llu%25C3%25ADs+Beltranjpg.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;"><i>Foto: Lluís Beltran</i></td></tr></tbody></table><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /></span><span style="font-family: Verdana; text-align: justify;">No conec ningú que no en quedi satisfet de la seua visita, ja sigui per observar la seua presència imponent o per haver-hi actuat. </span><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">Fa anys, José Antonio Labordeta hi va dedicar un dels seus programes televisius. Dins les pedreres hi va cantar <i>La Albada </i><a href="https://www.youtube.com/watch?v=7RREXjuRpAI&t=2763s">(vídeo, min. 41)</a> i encara ara em sembla que hi ressona la seua veu. Va dir llavors que <i>“aquí han cantado Llach y la Bonet”</i>, com si digués que hi han cantat els grans, perquè gran també és aquest indret d’encanteri.</span></p><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><a href="https://www.facebook.com/41381041106/photos/basw.Abq7a-9aE9aGDrvXDyvX9wajUw3HKlbDdlfxc0bhB-bjbZRc3F6sqZz6k4b1QIaLQEd7Av3vvOyh-PBHW3JX67H4v_aEeUj7f9LimRFyuiRf6jyymznBINfETU3V3q8OrN5W574_ROJo2JeJAaHmNxQm/10155143579281107/?opaqueCursor=Abp_-AlcvyOggzUwxM92pe-vfI4MvsQxxkw8pK0tHdnf9VOXXdldTUTVm73jsjbQAk1hnxVj2uDX-18yDfLELaFEgkcY_Ybow6BFKtJfv6ujXk8sGvFjAplTDs6NKta0MJ3gzADALdsZcLRXfZc5SNRYBVpB-5fUN-rjEqbcCi2O8RDhMr4JrEiTmRfsHwOctpKAnJ2P2MvAXsNax5ebJEvS9BuAw0PzoLEyJ24qRFADypYr7ZYtrLOMdQBVdLmoH1JevCZvXP5A0wQmXEL_2yC-ZVMjtBNo3iihSibTEa_-7AwjwhM99PZTa3VxKmCSIXbmlP4gwv8CBcaUHkMB-uQw32mzNW4J9Ji1TUqX7Ha54nuD5qGyYd2pCIQ1pgSD51bUv0JYIBu903yw4GRpM0JEye1A_pGUXhJbg8WrXP8TzSFdHAXpUhSDTWdGjgM4wEJu0DjmIVGmuXAjop9hvPuf4dU8JeMf04LIuVAv8OXjpD2y4TPhFev9pXykUYrSMQkyA0_bHtCcJECiapA8K8HyE0V8O81vF_fsy70TVYkEfImKN3jz_8RkuOBl4D2yzdis7whO87mN_1c8N8oCgf6uV_65BFq8Dn7BNOISA2JoUNi-f7qOYC9PwKF9n6fnunoOOXjNUTVdzpSeyOlHdTqb">Maria del Mar Bonet</a> hi tornava el 3 d’agost de 2017, <a href="https://www.menorca.info/menorca/cultura/2017/08/04/608441/encanteri-maria-del-mar-bonet.html">celebrant la gira dels seus 50 anys sobre els escenaris</a>. Ella va inaugurar aquestes pedreres com a espai musical ara fa 26 anys. <i>“Cantar a Lithica és com cantar a totes les cases de Ciutadella”</i>, va dir en el seu retorn agraït, emotiu i enyoradís. I són moltíssims altres grans cantants i artistes que hi han deixat la seua petja. Les arts escèniques com la dansa, el teatre, el circ i tantes altres disciplines culturals també hi han tingut la seua oportunitat. I quants n'hi ha que tenen com a il·lusió i objectiu cantar-hi un dia? I ho entenc com si fos un somni personal per a ells, perquè davallar i actuar a aquest oracle dels déus és, de per si, un somni generós.</span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMJM7CuaHisLxkbJl6fxYVrdBtMhOOFwNrIGAP7be70YIWXIypU8c0CvgPfi_PjW3dsPvxWdMA26n9SjU6eo0z_yl-HCH-SbOVzs9JQSpT9trY-Ttmy0N8BRx2BnQt1h6uZXxfOPzvXHk/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMJM7CuaHisLxkbJl6fxYVrdBtMhOOFwNrIGAP7be70YIWXIypU8c0CvgPfi_PjW3dsPvxWdMA26n9SjU6eo0z_yl-HCH-SbOVzs9JQSpT9trY-Ttmy0N8BRx2BnQt1h6uZXxfOPzvXHk/w640-h480/pedrera.jpg" width="640" /></a></div><br /><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">I és que no només l’Amfiteatre, com a escenari central, sinó la pedrera del Laberint, l’hort dels Tarongers, el Jardí Medieval i tantes altres raconades fan agradable i agraïda l'estada en aquest oasi de l’ànima; un lloc en sec on les muses hi somriuen, on les pedres parlen de l’art, de la música, de la història, del temps... On les actuacions són més potents; on la llum daurada dels crepuscles vespertins dauren els seus murs i ens adverteixen que cal servar amb estima aquesta arcàdia que tant ens humanitza i tant ens nodreix.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">És allà on el plaer t’hi convoca; on la Cultura s’engrandeix, allà on la magnificència lítica és pura bellesa... A cada visita m’enduc la plàcida sensació d’haver-me renovat i refrescat. Són percepcions plaents que sempre m’aporta Líthica, les Pedreres de s’Hostal, el Temple de sensacions.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 18.4px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></p>Bep Joan Casasnovas Mascaróhttp://www.blogger.com/profile/01447066617760580871noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8860778456845567349.post-51849347260235691352021-06-14T12:06:00.010+02:002021-08-27T17:10:38.326+02:00 La distància<p><span style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; text-align: justify;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Les distàncies ens separen. Ho fan respecte a un espai, un indret; ho fan en la perspectiva del temps i també des de l’àmbit afectiu i emocional. Podem notar una certa distància en la relació amical, familiar o amorosa, on l’empatia es difon. Són, tanmateix, episodis habituals que solem experimentar les persones en un moment o altre de la nostra vida. També trobarem distàncies en la festa de Sant Joan. Distàncies múltiples com a interpretacions temporals, generacionals, en la forma de concebre les vivències i en la manera d’interpretar-les dins el temps i dins les emocions experimentades. Aquestes interpretacions són les que també provoquen canvis i, alhora, les respectives “discussions” o polèmiques perquè motiven transformacions en la forma de sentir-les i de viure-les.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; line-height: 22px;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="font-size: 11pt; margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEip5EJc1xB8K3Rtauv0DRLJplE90HSI29Gch3Y8lQu5VZrKYPOcMNdsm1MzP8c04tTz-9XQDeSZ1aqNv9B8UwDskhf-TlWg4M8kTNQrV2vN6ZJY4TPRxK7tfjm6XrrlHXNkV3Dixt8fODs/" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" data-original-height="1253" data-original-width="2048" height="392" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEip5EJc1xB8K3Rtauv0DRLJplE90HSI29Gch3Y8lQu5VZrKYPOcMNdsm1MzP8c04tTz-9XQDeSZ1aqNv9B8UwDskhf-TlWg4M8kTNQrV2vN6ZJY4TPRxK7tfjm6XrrlHXNkV3Dixt8fODs/w640-h392/1-+La+dist%25C3%25A0ncia.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;"><span style="color: #2b00fe; font-family: verdana; font-size: x-small;"><i>La mirada enyoradissa des de la distància del temps.</i></span></td></tr></tbody></table><span lang="CA" style="font-family: Verdana; line-height: 22px;"><br /><br /></span><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">L’amo en Joan de Foc i Fum (Acte III, escena V) n’és una prova per entendre les variacions en funció de les mentalitats i les èpoques: <i>“Quin jovent corre avui dia! / No ho he vist mai en el món! / En primer, quan jo era jove...</i> (...) <i>Déu mos en guard que agafats / haguéssim donat revolts...”</i> (...) <i>Déu mos en guard que s’hagués vist / lo que avui és veu pertot. / Quina mudança, avui dia! / Quin temps era aquell, senyor!”. </i>És fàcil comprendre, en les paraules de l’amo en Joan, que la festa de la seua joventut era una festa exemplar, digna, elogiable en el comportament i costum. A pesar de ser un personatge d’una obreta romàntica i costumista, no de deixà de ser una realitat social que Joan Benejam posà sobre els escenaris per confrontar els canvis de la societat. Les paraules de L’amo en Joan, fora del context teatral, no tenen cap vigència en l’actualitat. La distància ens mostra els canvis i les variacions sobre els sentiments d’una mateixa celebració. Una festa d’essència antiga que muta la interpretació -de l’emoció del temps i de l’espai- en funció de l’evolució de les societats a través de cada generació. Les polèmiques santjoaneres són açò.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjs0xdUMBdg4rRLkvt2pnGY6aZEd7TaEpDITLeZZVjTOqALAXa_lu_42tnzyLviI8n-FgiaYFN6kZFFTKUZB1PYYt3a2K2BxcDr-ciEMs3IMzeSmZQFoMQNi74BMDEDNbs7BYn3iOKq7Wk/" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" data-original-height="1193" data-original-width="1417" height="541" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjs0xdUMBdg4rRLkvt2pnGY6aZEd7TaEpDITLeZZVjTOqALAXa_lu_42tnzyLviI8n-FgiaYFN6kZFFTKUZB1PYYt3a2K2BxcDr-ciEMs3IMzeSmZQFoMQNi74BMDEDNbs7BYn3iOKq7Wk/w640-h541/Homos.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;"><i><span style="color: #2b00fe; font-family: verdana; font-size: x-small;">Bergants un Sant Joan de 1947 o 1948, entre ells mon pare.<br /><br /><br /></span></i></td></tr></tbody></table><br /><br /><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Els majors i adults (els de la segona tanca) volem entendre que els Santjoans de les nostres joventuts eren millors, més exemplars, més viscuts, més intensos i sentits. No és cert. Cada generació ha fixat el seu model en funció de la interpretació del moment. La joventut, per naturalesa, és transgressora, transformadora, i es vol forjar la vida i les seues experiències en la mesura dels seus interessos i interpretacions, associades als corrents socioculturals de cada època. Fa milers d’anys, a la Grècia antiga, els vells ja es queixaven de la “irreverència” dels joves. Ja eren <i>tarambanes</i>. I no ho han de ser ara?<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Els records de joventut, per tant, seran dolces i agraïdes pinzellades que ens acaronen la memòria personal de cadascú de nosaltres. Mai no seran un norma. Els nostres pares i mares no van viure els dies grans de la festa ciutadellenca com els interpretava l’amo en Joan de Foc i Fum; ni la joventut dels nostres progenitors no és tampoc la mateixa sensació en què nosaltres van gaudir la festa des de l’edat més vitenca. Les distàncies enfoquen les realitats i els sentiments de forma diferent. Tanmateix, per Sant Joan, entre aquestes distàncies, existeixen uns llaços, uns lligams, que ens uneixen i ens fan sentir empatia per sobre dels períodes i les joventuts cícliques; hi ha una unitat sentimental i emocional que podem compartir joves i grans: l’esperit de la Festa. Un nucli cognitiu fet d’essència i pertinença reproduït per transmissió oral, per tradició i pel sentiment empàtic.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim2tl3Ctlu8eNkZvCAaBT587kLtk6rRxOpuA9rMRA_2ZNN_HVzFYAhAqQFqjhD7Q-cPBLDpNwCxPNFnGH65UFSMj4ZWddK7392ET7RRZpXq7oRD83uiw5YVH1RULlVQ8SJOiyKKq3U_Os/" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" data-original-height="1087" data-original-width="1417" height="491" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim2tl3Ctlu8eNkZvCAaBT587kLtk6rRxOpuA9rMRA_2ZNN_HVzFYAhAqQFqjhD7Q-cPBLDpNwCxPNFnGH65UFSMj4ZWddK7392ET7RRZpXq7oRD83uiw5YVH1RULlVQ8SJOiyKKq3U_Os/w640-h491/Dones.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;"><span style="color: #2b00fe; font-family: verdana; font-size: x-small;"><span style="caret-color: rgb(43, 0, 254);"><i>Grup de jovenetes un Sant Joan de 1947 o 1948, entre elles ma mare.</i></span></span></td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; text-align: justify;"> </span><div><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Els canvis hi seran, perquè sempre hi haurà “un jovent” que reclamarà construir-se dins la societat. Tanmateix, Sant Joan ens demana mantenir els lligams malgrat les distàncies; ens demana preservar l’esperit de la Festa com a nexe emocional entre generacions. No fa falta que ens traiem els ulls, ni ens arpegem la cara per imposar les concepcions del moment o imposar una joventut memorística desfasada; ni per imposar els sentiments personals entorn d’una mateixa celebració. Ens cal asseure’ns amb calmada platxèria, en conversa distesa i amable -amb un ginet, si s’escau- per reforçar l’esperit de Sant Joan, més que no fer valer una distància sobre una altra i afegir així més distàncies. Si hi ha d’haver distància, que sigui només la de la seguretat sanitària.</span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxgmqBS6uQTdb0fGz6JB6Pf9XfaBMpBSw06wIrGcJyDaDrnNKIXONA3T5v_kHvV7cr_vH_PRxl4RTDELeSPY2DHB8yZ_TlcnA_2zVhKJzgpcpth-IM2ofoWMupn6Ujy3er59jEzgh8E0s/" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" data-original-height="1417" data-original-width="917" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxgmqBS6uQTdb0fGz6JB6Pf9XfaBMpBSw06wIrGcJyDaDrnNKIXONA3T5v_kHvV7cr_vH_PRxl4RTDELeSPY2DHB8yZ_TlcnA_2zVhKJzgpcpth-IM2ofoWMupn6Ujy3er59jEzgh8E0s/w258-h400/cavallet2.jpg" width="258" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">La joventut seguirà transformant les èpoques. Tanmateix, també, determinada experiència viscuda han de ser un valor de tradició festiva; una vella consellera que provoqui que l’esperit mantengui la flama; del contrari, l’essència s’evaporarà dins la foscor dels temps, per sempre. Que la distància no ens esborri la festa ni les ganes de saber-la viure. I açò no ho volen ni els ciutadellencs d’ahir, ni els d’avui, tot i la distància temporal.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><b> </b></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><b>Bon Sant Joan!</b><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">...<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Bep Joan Casasnovas Mascaró<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><i>Article publicat a la revista espcial Sant Joan 2021 del <b>Setmanari El Iris</b></i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p></div>Bep Joan Casasnovas Mascaróhttp://www.blogger.com/profile/01447066617760580871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8860778456845567349.post-78828164052079783352021-01-28T12:36:00.005+01:002021-01-28T13:12:00.318+01:00Els nuvolats grisos de cada final de gener<p> </p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><span> </span>Duc uns dies nostàlgics. Tal vegada siguin els dies grisos que ens ha vessat el gener. Tal vegada perquè el present m’estimula poc ara mateix i hi ha coses del passat que em fan sentir més gaubança que no aquest present incert. No és res malaltís. Són flaixos. Podria ser que fos per les restriccions que vivim i per una allau de notícies tètriques que deprimeixen més que no motiven. O els anys que passen com una sobtada tramuntana. Qui sap!<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><span> </span>Mai abans no havíem viscut res semblant, ni vostè, pare. Bono sí, una Guerra Civil i una repressora postguerra, que no és poc! Ben mirat, sé que és més dòcil i “agradable” aquesta estranya pandèmia que aquells anys que vau passar vosaltres vestits de precarietat, fam i molta feina. Ja fa temps que ho he entès. I les vegades que ens ho deia: <i>“ai, si haguéssiu passat una guerra!”</i> Sí, és cert, allò vostre va ser molt més dur, amb aquells silencis imposats, l’obediència civil i la necessitat d’empènyer els dies, fossin com fossin. I tant que ho entenc! I nosaltres que ens queixam per nimietats.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9KR04pOrcXGI3qR2Y668-AV1Do1NvuXMMoNNK-vIXborRrLNBA5ZWy3mIzdiNbTqccDqdVWFQaGKkKysIgFvyxD3zmFNG6yC7JPqgiBDEUgO7MZ8PBZ6aXVKDQRxoqhGimk2-vYSxzKQ/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="1337" data-original-width="2048" height="418" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9KR04pOrcXGI3qR2Y668-AV1Do1NvuXMMoNNK-vIXborRrLNBA5ZWy3mIzdiNbTqccDqdVWFQaGKkKysIgFvyxD3zmFNG6yC7JPqgiBDEUgO7MZ8PBZ6aXVKDQRxoqhGimk2-vYSxzKQ/w640-h418/Mon+pare+i+jo+apaisada.jpg" width="640" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><span> </span>Tot ha transmutat ara. Tot són noves tecnologies i “<i>duros a quatre pessetes”, </i>com diria vostè. Tot és ple d’aparells digitals que ho fan tot en un ‘<i>tris-tras</i>’ i ens comunicam en pocs segons<i>. </i>Record quan d’al·lot li escrivia a mà les cartes que enviàvem al conco d’Argentina, <i>(“voltros teniu més bona lletra”,</i> ens deia) que va partir directament des de Ceuta, sense tornar a Ciutadella, just va haver acabat el servici, (la mili li vam dir nosaltres). I no va tornar mai més. Ai si hi hagués hagut mòbils i ‘whatsapp’ aquell temps! la distància no haguera estat tan enyoradissa. Són doloroses les partides. I les pèrdues! I les distàncies també. En els dos sentits. Però tot arriba i tot se’n va; com la rialla i el plor, com els nuvolats grisos de cada final de gener.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><span> </span>És cada any, a les acaballes de gener, que em furguen la memòria aquelles imatges de quan vostè va partir, però enguany més que altres. No sé per què. Era una setmana ennuvolada, grisa, en els dos sentits. Va ploure, ho ben record. I va marxar en un silenci bleixat, allargassat. I crec que ens quedaven encara coses a parlar; qualque conversa relaxada, compartir més estones... I açò m’ha quedat com un estigma, però també com una lliçó: no hem d’esperar tant per redreçar les coses importants de la vida perquè, potser, llavors, no hi som a temps. I qui sap si ens deixaran un buit compungit. Ens cal més empatia per a les coses importants. Allò que pot esperar és comprar una casa, un cotxe o fer un viatge... Sí, ara ho sé. Perquè és la mateixa vida i les pròpies vivències les que ens fan aprendre els fets primicers. I en açò no hi ha escoles ni manuals.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><span> </span><i>Sa mamà</i> aguanta com un roure, però els mesos de gener han estat sempre lesius i soferts per a ella. Sempre ho recorda. Ahir encara m’ho va dir. Totes les desgràcies i patiments li han ocorregut el mes de gener. I vostè, que mai no se’n recordava dels aniversaris, sàpiga que demà en fa 90. Ha perdut oïda i visió. I l’esquena! que mai no li dona calma. Tanmateix ho afronta estoicament. Ja li va dir la traumatòloga: <i>“lo que té vostè són 80 anys de feina dins s’esquena”</i> però... <i>“no m’escataran així com així, no!”</i> , em va dir just sortir de la consulta. I vaig riure orgullós. Encara tresca i encara ens renya i somriu! Quina estirp les Vinent!<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8dQyNd5vgekST3FwZj7vS_cd_XELAWp4UPyh1XKF34L2v3c6EfUpiyNKmpg5-sptPsYnBiOVg04np1Uo5P3ciAHL6c3sDgts0F3h6AcTy43PNfWbSOmrZ8nBQvJC9kFHd0Us9R1uVE60/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="666" data-original-width="1440" height="296" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8dQyNd5vgekST3FwZj7vS_cd_XELAWp4UPyh1XKF34L2v3c6EfUpiyNKmpg5-sptPsYnBiOVg04np1Uo5P3ciAHL6c3sDgts0F3h6AcTy43PNfWbSOmrZ8nBQvJC9kFHd0Us9R1uVE60/w640-h296/Reflexos.jpg" width="640" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><span> </span>Caminant pel Passeig Marítim veig gent que pesca per aquells racons de vorera als que em duia els dissabtes o diumenges dematí. I torn a la infància. Llavors li dèiem el caminet de Baix. Però ara no crec que hi hagi massa peix. I manco on vostè anomenava sa Punta Prima. Hi van fer un port de passatgers, amb un espigó de ciment enorme, que no crec que hi arribàs amb la canya de volantí llançada, ni que hi posàs un escandall dels grossos! Res, que no hi ha ni un esparrallet! Tot està trasbalsat! Els espais són a una pantalleta de mòbil i el temps ara té un altre ritme; voraç, peremptori. Quantes coses hem perdut. En els dos sentits. </span><span style="font-family: Verdana;">Que passi ja aquest mes de gener!</span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><span> </span>I sí, són doloroses les pèrdues, els adeus, les distàncies... Però tot arriba i tot se’n va, com els nuvolats grisos de cada final de gener. Si més no, des de fa 17 anys.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /></span></p>Bep Joan Casasnovas Mascaróhttp://www.blogger.com/profile/01447066617760580871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8860778456845567349.post-27122667192028255342021-01-15T00:57:00.006+01:002023-06-06T22:43:16.427+02:00Entre el bes i la llàgrima<p style="text-align: right;"><br /></p><p style="text-align: right;"><br /></p><p style="text-align: right;"> <b style="font-family: Cambria; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Dins teu</span></i></b></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: right;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">“Estima la bellesa que t’envolta<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: right;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">i que se’t dona clara i generosa,<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: right;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">i en tu i per tu estima també els altres,<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: right;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">car d’aquests dos amors te’n pervindrà<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: right;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">l’harmonia i, tal volta, la grandesa.”<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: right;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: right;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">(Miquel Martí i Pol)<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">.......<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Amb un poal de clovelles a cada mà en Marc es dirigia cap a les solls per abocar-los a la truja i els dos porcells. Així, de repent, sentí una veu agra que el cridava:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 14.2pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">-Maaaarc!, vine aquí tot d’una.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">En Marc acabà d’abocar les restes als porcs i dirigint-se a la pallissa pensava quina maleïda dissort l’havia fet néixer en aquell lloc, horrible per esser regit per un home tan groller i barroer com ho era el seu pare. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> -Ahir fosquet et vaig dir que entrassis ses bales de palla dins es bouer, que si no aplegaven banyadura –emfatitzà el seu pare, a l’hora que li queia una clotellada que el feia furgar sobre aquelles bales mig desfetes pel xop de la humitat de tota la nit.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> -Abans d’anar a dinar no vull veure ni un bri aquí defora. M’has sentit??? –insistí l’homenot.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> <span> </span>-Sí mon pare –respongué l’al·lot, mentre s’incorporava amb mitja cara mullada i una llàgrima que li recorria el pòmul pàl·lid del seu rostre entristidíssim.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Als seus dotze anys en Marc no era feliç. No tenia la vitalitat pròpia d’un bergant de la seua edat. Li mancava sempre el somriure i aquell garlar curiós que porta la mateixa adolescència. La seua mare reflectia una imatge poc diferent a la del seu fill. De faç marrida, també silenciosa; dona entregada a la feina del lloc, de la casa i, sobretot, als seus dos fills, en Marc i na Marieta, que ho eren tot en la seua vida, de la qual només ells li podien treure un somriure.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Una petita escola rural a només un quart d’hora en bicicleta, on en Marc assistia a diari, era l’únic alliberament per sortir-se’n de les ininterrompudes tasques al camp que, tirànicament, li menava son pare. Sentia un deler i una passió il·lògics per acudir a l’escola, però comprensibles per l’eixida que representava deixar per unes hores aquell mon gairebé desfavorable per una ment de només dotze anys. Mai no frissava, acabades les classes, de arribar a ca seua. Sempre s’entretenia amb qualque cosa; o bé amb qualque amiguet xerrant i jugant pel camí de tornada. Molts capvespres en Marc s’aturava i s’asseia dalt d’una paret seca i contemplava les sementeres de blat i ordi i altres messes i gaudia veure com l’aura de la tarda onejava sobre el sembrat, suaument acaronat com una passada de mà sobre un vellut apelfat. Altres vegades xalava veure com en Miquelet, els seu millor amic i vesí, fent de pes sobre una plataforma de llenya que servia per passar barrera i estirat per dos bous junyits, ajudava a son pare, que regia la deriva d’aquell parell de bestiar, mentre glosava amb el seu conco alhora que aquest espargia les llavors per tota la tanca. Molts dies en Marc albirava, ben entrada la tarda la bellesa cromàtica que es dibuixava sobre l’horitzó després d’engolir-se el sol de primavera i aparèixer el perfil perfecte dels turons sobre un nacrat i rogenc crepuscle vespertí.</span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgItdMjI8Xo1fhEG47Up8Uly25aliuvghQCyvxf4SkTmdvElI8cg4s2bty1p1mtTXO-scPNfZ4R7kYhJh8CcfTJjAKY2BwMDRnlZCuQtc_sIXHS7a0s9MllqCTnxKOuQT84fpoh6NgKjFI/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="640" data-original-width="960" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgItdMjI8Xo1fhEG47Up8Uly25aliuvghQCyvxf4SkTmdvElI8cg4s2bty1p1mtTXO-scPNfZ4R7kYhJh8CcfTJjAKY2BwMDRnlZCuQtc_sIXHS7a0s9MllqCTnxKOuQT84fpoh6NgKjFI/w640-h426/posta+i+blat.jpg" width="640" /></a></div><br /><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span><span style="font-family: Verdana; font-size: 11pt;">Però el rostre d’en Marc recuperava la tristor just quan agafava la bicicleta i pensava amb el retorn a casa. Gairebé sempre, a l’arribada, quan encara no havia ni tan sols besat sa mare, son pare ja li havia menat dues o tres feines. Aquell home sens escrúpols, sense formes, sense comprensió, només pensava en si mateix i en els seus guanys, que eren pocs, ja que aquell lloc produïa gairebé per poder viure, amb penúries, una família com la d’en Marc.</span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Un fosquet l’home estava molt maleit. I com moltes altres vegades madona i en Marc pagaven els plats romputs. Quan va arribar el seu fill de l’escola, amb molt males maneres, el va obligar a carregar un carro dels excrements de les solls i dels bouers i que serviria d’adob per fertilitzar una tanca on l’endemà havien de sembrar arbres fruiters, perquè poca cosa més s’hi podia fer en aquell terreny que era un roquissar ple de rebles i amb prou dificultats per a la llaurada. Era una </span><span style="font-family: Verdana; font-size: 11pt;">tanca molt dolenta per al conreu en general i poc generosa per a la pastura. Mentre l’homenot arranjava la rella de l’arada que s’havia espanyat precisament dins aquella tanca, advertí a na Margalida, la seua dona, que l’endemà despertàs en Marc de bona hora perquè l’havia d’ajudar a sembrar tots els arbres. Madona contestà al seu marit i li digué:</span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">-Tomeu, en Marc estarà molt cansat després d’haver carregat tot es fems as carro. Demà a les nou en punt ha de ser a s’escola perquè surten d’excursió. Se’n van a veure unes coves amb un historiador que hi va a posta. Els han advertir que els que no siguin puntuals els deixaran. Ell té molta il·lusió per visitar aquestes coves. L’hauries de deixar dormir –explicà la mara melosament a fi de fer comprendre el que significava per a l’al·lot l’excursió. Però tot va ser inútil. El marit no va comprendre res, com sempre. Encara pitjor, madona es va endur un fort esbronc.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> -Dormir dius? Per dormir esteim! Que no veus que no treim un duro d’aquest lloc, eh? I encara me vens tu amb aquestes! Tu lo que has de fer és encuidar-te’n de ses coses teues, que prou poques en fas. Entesos? –mentre l’homenot la sacsejava per un braç i li cridava a cau d’orella amb una expressivitat facial irada, els ulls encensos, el nas i les celles arrufats, el maxil·lar inferior sobresortit i amb una barba de set dies que, juntament amb aquell jersei de llana ple de berrugues, presentava l’aspecte d’un brètol horrible i intractable; la imatge d’un perfecte desgraciat. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">La pobra i humil dona, amb el cap baix, va seguir trossejant una gallina vella (que en Tomeu havia mort d’una cossa quan l’animaló cloquejava per la porxada; tot, després de saber que el botiguer no li volia apujar el preu de la llet) i que preparava per fer brou i carn d’olla per ensoldemà. En Marc, des de fora, sentia, indignat, com son pare maltractava sa mare. L’al·lot se sentia impotent per aturar la bestialitat humana que n’era, per desgràcia de tots, l’amo d’aquell lloc i son pare.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Just havien tocat les set del matí:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">-Maaaarc, són les set, aixeca’t! –cridà en Tomeu per les escales dels dormitoris mentre sucava unes galetes dins una tassa de cafè amb llet. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Poc després foren partits cap a la tanca on havien de plantar els arbres. En Marc treballà molt, quasi sense aturar. Es volia assegurar de deixar feta una bona feina a cada clot i deixar els arbrells preparats perquè son pare els plantàs i, així, poder arribar a temps a l’escola i sortir d’excursió per visitar les coves, talaiots i alguns altres jaciments prehistòrics d’aquella zona de mitjania. Era un dia ple d’ansietat, d’il·lusió i que en Marc no es perdria per res de l món.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> -Mon pare, ja he acabat –irrompé orgullós l’al·lot.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Eren les vuit i mitja del matí. No es podia entretenir massa si volia arribar puntual.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> -Ves, que ta mare et doni es berenar meu i me’l dus quan passis –li contestà son pare.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhF8ejzo2x2_dTQbsoFIEezIboiy6UbUbJeRAncP5hC5mlNvx-ssxIvLG_2kzIe4G446X-v5lBsdLxxRDidfet3HgvjAGCG1e8FrAodnwBlhUAuxRvUZT9P0-JwK4-Nu_q-2tSOeSnlnvw/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="540" data-original-width="960" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhF8ejzo2x2_dTQbsoFIEezIboiy6UbUbJeRAncP5hC5mlNvx-ssxIvLG_2kzIe4G446X-v5lBsdLxxRDidfet3HgvjAGCG1e8FrAodnwBlhUAuxRvUZT9P0-JwK4-Nu_q-2tSOeSnlnvw/w640-h360/Al%25C2%25B7lot+i+velo.jpg" width="640" /></a></div><br /><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Va ser dels pocs dies que aparegué un somriure delirant a la cara del jovencell. El seu córrer no aparentava cansament de cap tipus, tot i haver treballat molt durant el matí i el vespre anterior. Arribat a les cases, en Marc va agafar una senalla on hi havia un bon brondell de pa, un bon tros de formatge vell, una poma, dues peres i una cantimplora d’aigua fresca. Era el berenar de son pare. El fill, contentíssim, donà una besada a sa mare, que també va somriure davant l’alegria d’en Marc.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> -Hala, ves! No t’entretenguis i que xalis molt –digué sa mare tota contenta.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Era un matí força assolellat, una dia esplèndid, el dia indicat per anar d’excursió pel camp. De sortida, l’al·lot s’aturà a la tanca on havia treballat per deixar el berenar a son pare. Deixar la senalla vora una pedra, suvora la carreta. Però quan en Marc es disposava a pujar a la bicicleta sentí com el seu pare el cridava:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> -Marc, vine aquí. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">El rostre de l’al·lot es transformà completament i amb el ulls esglaiats intuí les intencions del seu pare. I astorat s’hi va atracar per saber què volia.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> -Mira fill, jo no sé si tindré temps d’acabar-ho tot. A les deu vindrà en Jaume, es botiguer, a comprar formatge i unes quantes coses més i hem d’acabar de rallar des preu de sa llet. Ets arbres haurien de quedar sembrats avui matí i jo tot sol no ho podré fer tot. M’hauràs d’ajudar. Tanmateix, si avui anàveu d’excursió no et perdràs gaire cosa. Aixiques que no fa falta que hi vagis –i va dir son pare.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">-Nooo! Nooo! –va exclamar en Marc, alhora que es va posar a plorar decebut per aquella injustícia. -Jo vull anar a escola, és s’únic dia que anam d’excursió -replicà l’al·lot.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> -He dit que avui no hi aniràs. I no em venguis amb plors! Agafa sa carreta i deixa un munt de fems suvora cada clot –etzibà aquell homenot mentre s’asseia a la roca de l’avenc mentre es disposava a pelar la cotna del formatge.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Aquella ordre destrossà al jove Marc, que amb una palesa ràbia i indignació; amb el llavis contrets i estrets i li va aparèixer a la cara un petarrell propi d’un infant quan li furten una gran il·lusió. I es va posar molt, molt seriós. En Marc estava fart, ben al límit de la paciència.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Una poc més tard, quan madona estenia la roba a la part més solana de les cases, veié com el seu fill tornava amb un gran regiró.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> -Marc, que has arribat tard a s’escola?<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> -Sí, ma mare. Mon pare m’ha fet quedar a fer més feina a sa tanca –va respondre disgustadíssim l’al·lot.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> -Aquest homo, Déu meu! Què hem fet per merèixer tanta desgràcia. Ai bonjesuset estimat! Quina clavari! -interioritzar sa mare, mentre en Marc amb les galtes plenes de llàgrimes es va cloure al seu dormitori. Un temps després, quan tot estava calmat al lloc, na Margalida contemplà com en Jaume, el botiguer, arribava a la porxada de les cases amb presses i tot espantolat.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> -Jaume que hi ha res de nou? -demanà madona.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> -Margalida, Margalida... en Tomeu ha caigut dins s’avenc. Passava pes camí i he vist un carro i eines i es ca que lladrava. He pensat que en Tomeu seria allà fent feina. L’he cridat per no el veia per aumon. I pes ca, que lladrava sense aturar suvora s’avenc, he vist que hi havia caigut -exclamà tot alterat el botiguer.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Corregueren cap a la tanca, mentre en Jaume avisava un missatge vesí i anava a cercar un doctor per poder-lo atendre. Però, res. No hi van poder fer res. Van treure en Tomeu mort de l’avenc amb el cap tot copejat.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Trenta-quatre dies més tard van haver d’abandonar el lloc. Es van traslladar al poble a treballar i a guanyar-se la vida com van poder. No amb poques dificultats, al principi, la família s’anava salvant. La mare va treballar sola en confecció de calçat fins que la filla, na Maria, va acabar l’ensenyament de primària i va optar per ajudar sa mare. En Marc va seguir estudiant, amb la vènia de sa mare, qui no volia trencar la il·lusió del primogènit. Però havia de treballar moltíssim durant tot l’estiu i els caps de setmana de l’hivern, quan no assistia a classe. Aquell jove tan desafortunat en la infància, sempre va ajudar la família i va aconseguir, a força de sacrificis, feina i estudis, obtenir uns bons coneixements d’agronomia, els quals els exercí per dedicar-se a la representació de pinsos, adobs fertilitzants i maquinària agrícola. A més es va convertir en un bon assessor de conreus de tot tipus. Havia aconseguit somriure, créixer feliç, casar-se i tenir un fill. A més visitava molt sovint sa mare i sa germana.</span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Havien passat vint-quatre anys des d’aquell accident a la tanca de l’avenc. Ni en Marc, ni la seua família no havien trepitjat mai més aquelles terres. El lloc no era habitat, però en Toni, el cosí major d’en Marc, hi tenia una soll amb uns quants porcells i un galliner. També hi mantenia una petita estivada de verdures i hortalisses. Hi passava el temps i a més i treia quatre cèntims, però era un entreteniment, més que res. En Marc s’havia casat amb n’Agnès, una mallorquina de Bunyola que va conèixer quan estudiava, amb la qual van tenir en Francesc, que ja tenia set anys. Na Maria, sa germana, s’havia casat amb en Biel “s’entatxador”, un sabater que va conèixer de la fàbrica on treballava amb sa mare. Vivien bé i units, a pesar dels mals records que mai no comentaven.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">En Toni es va decidir a reunir les dues famílies i celebrar un dinar tots junts al lloc. A en Marc no li va fer massa gràcia tornar a aquell llogaret de tants mals records, però empès pel cosí hi va accedir. També sa mare i na Maria. El diumenge assenyalat era un dia càlid, lluminós, com aquell dia que en Marc havia d’anar d’excursió amb els de l’escola. Tornar al lloc el va tornar a la seua infància. És el que pensava quan entrava pel caminet cap a les cases, que estaven en un estat deplorable. Mentre uns preparaven la menjua i en Toni tallava el sofregit d’una suculenta paella, en Marc va agafar el seu fill Francesc de la mà i el va menar a veure la tanca de l’avenc. Necessitava fer-ho. Just quan traspassava el portell li entrà una pregona pena. Es va aturar per contemplar, trist, com flocava aquell únic ametler que van deixar sembrat amb son pare aquell inoblidable dia de l’excursió, a la que no va poder assistir. La ment se li va omplir de mals records. Una infància esquinçada. </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana;"><span style="font-size: 14.6667px;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana;"><span style="font-size: 14.6667px;"><br /></span></span><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnWl58nGDLH7G2kinYkffEYUSgbzQDdxX_R-B43Jm7T_1B5LY-o4G6qAK4sKZGKKix79VNCuECVtC62l1zLxRgImXB1qsCRJTV4ZcKQQQOIf_5eE-t5FlW1pan4DzzbTG8pUVae7KUiWs/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="645" data-original-width="960" height="430" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnWl58nGDLH7G2kinYkffEYUSgbzQDdxX_R-B43Jm7T_1B5LY-o4G6qAK4sKZGKKix79VNCuECVtC62l1zLxRgImXB1qsCRJTV4ZcKQQQOIf_5eE-t5FlW1pan4DzzbTG8pUVae7KUiWs/w640-h430/pare+i+fill.jpg" width="640" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Es va asseure a la mateixa penya, prop de l’avenc, on s’havia assegut son pare en el moment del berenar d’aquell fatídic matí. Profundament marrit, sense parpellejar i amb la mirada fixa al fons d’aquell fosc enfony, en Marc memorava el dia que li van llevar la il·lusió de visitar les coves amb els companys de classe. Remembrava les poques estones que va tenir per jugar amb els seus amics de l’escola; els pocs dissabtes i diumenges que va tenir per jugar amb en Miquelet, el seu millor amic. De sobte s’aixecà i s’ajupí per treure de darrera un gran i espès esbarzer la pala que havia emprat. Va recordar aquell incontrolat atac de ràbia i d’ira que el van conduir a donar dos forts cops amb la pala al cap de son pare, els qual li produïren la caiguda dins l’avenc amb el tràgic final. Reflexionà del penós que era ser usurpat de la infantesa i el marcat destí que açò pot suposar. Va ser quan va agafar en Francesc i se’l va asseure sobre la cama, abraçant-lo amb tot l’amor que ell mai no va tenir del seu pare. Li va acaronar la cara i el front i el va besar en tota l’estima que podia donar. Mentre, una llàgrima s’escolà entre els seus llavis i la tendra i blanca galta del petit.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Entre el bes i la llàgrima s’hi trobaven la seua dissortada edat dels dotze anys, que ell coneixia molt bé, i que mai, mai no voldria per a en Francesc ni per a cap altre infant. Perquè ell sabia millor que ningú que la il·lusió, en aquesta edat, és inherent a la vida i conforma l’ampla dimensió de la infància.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;">.....<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><b> </b></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><b>Bep Joan Casasnovas Mascaró</b></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><i>* Relat finalista del 3er Concurs de Narrativa curta de Sa Nostra-DM de 1994</i><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></p>Bep Joan Casasnovas Mascaróhttp://www.blogger.com/profile/01447066617760580871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8860778456845567349.post-36252541402565179622020-09-10T13:06:00.025+02:002023-06-07T22:18:38.995+02:00La llengua dels menorquins (II)<p class="MsoNormal" style="font-family: cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"></p><br /><p class="MsoNormal" style="font-family: cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> Fa temps que no em posava al dia sobre qüestions sociolingüístiques. I d’aquí l’adquisició d’aquest llibre de <b>Carme Junyent</b>, l’autora del qual m’ha despertat l’interès perquè m’han agradat molt els seus articles, comentaris o entrevistes que ha fet. Consider la llengua un element de realització humana molt important. I d’aquí que també sigui per a mi important la llengua pròpia com a element de projecció personal i col·lectiva. Com deia <b>Josep Maria Llompart</b>, <i>“la llengua és la paret mestra de l’edifici”.</i><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> Perceb (potser sigui cosa meua, només) com les noves generacions, els joves, (i no tan joves) han arraconat bastant la llengua pròpia, la materna. En fan ús d’una altra llengua més “gran” o “dominant” que creuen (pens jo) els podrà donar més difusió o consistència d’allò que fan o creen. Tenen projectes, propostes, actuacions, <i>bolos</i>, etc., i potser entenen (repetesc, és una percepció personal. Desconec si vosaltres, lectors, ho percebeu igual) que amb la llengua “gran” faran més extensibles, viables i acollidores les seues creacions, propostes o projectes. Les llengües no són grans ni petites. Simplement, són. </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0bzpPrGnkwYlfHphzfJHn4SpCchx0dOINq5BV4EAsi4qtrsllbCC04TYg9veOEfvoRJUYn2Qxyi_Xdt9LxeDcwy5_uaDC54ljPnE0Mfn0ZmQD6Bx5j1_nWkOyJMss0zX1-s5p87-YxeU/s2048/llibre.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1112" data-original-width="2048" height="341" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0bzpPrGnkwYlfHphzfJHn4SpCchx0dOINq5BV4EAsi4qtrsllbCC04TYg9veOEfvoRJUYn2Qxyi_Xdt9LxeDcwy5_uaDC54ljPnE0Mfn0ZmQD6Bx5j1_nWkOyJMss0zX1-s5p87-YxeU/w625-h341/llibre.jpg" width="625" /></a></div><br /><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p class="MsoNormal" style="font-family: cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> A gent jove del món de l’emprenedoria els he sentit dir que <i>“el català no ven”</i>. I m’entristeix que considerin la llengua pròpia com un reducte folklòric, d’allò d’anar per casa, amb els amiguets... No. La llengua no ven ni compra. El que es ven i es compra és el producte, la qualitat, el preu... L’endemés són prejudicis. La nostra llengua serveix per a parlar amb els amiguets o per presentar-se dalt d’un escenari; per comprar a un comerç o per enviar una instància a l’administració; per donar una conferència o per organitzar una ruta camperola; per parlar amb el metge o per denunciar un robatori; per a una reunió de vesins o per manifestar-se contra... la Covid-19... (per exemple); per presentar un llibre o un disc o per navegar per les xarxes socials; per atendre una entrevista formal o per contar llegendes populars. La nostra llengua té tots els registres. Tots. I no és superior a cap altra, però segur que tampoc és de segona categoria. Emprar-la, estimar-la, projectar-la, defensar el seu ús no és anar en contra de cap altra llengua, ni en contra de ningú, per molt que els demagogs de torn així ens ho vulguin fer creure, ni que sigui amb estratègies sigil·loses. Ho deixa clar l’autora del llibre Carme Junyent en una entrevista: <i>"El bilingüisme ens matarà; el plurilingüisme ens salvarà". </i>Hem d'entendre molt bé açò!<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> L’idioma propi és un idioma de creació, de cultura, de relació i d’identitat. Menysprear-lo, desant-lo només per a les relacions col·loquials, familiars o amicals; postergar-lo com a element d’inutilitat, és desprestigiar la llengua materna i és crear falsos prejudicis.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="font-family: cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> És un dèficit -i una pena- que molts joves i bons/es creadors/es, artistes, actors/actrius, emprenedors/es, esportistes, clubs, entitats... insulars arraconin la nostra llengua. A l’extraordinària bellesa artística que tots ells expressen, incloure la llengua mare, la pròpia, és també una mostra escènica menorquina d’estima, una mostra que dignifica la nostra creativitat i la nostra personalitat.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> És per açò que m’he fet amb el darrer llibre d’aquesta autora, lingüista i fundadora del Grup Europeu de Llengües Amenaçades (GELA), perquè últimament ha dit coses molt interessants i ja toca reprendre aprenentatges de la gent que en sap en aquesta matèria i perquè ens cal no perdre la carícia càlida que deixa la llengua dels nostres pares i avis i la dels Mestres de la nostra vida.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /> Així, i recordant també les lliçons sàvies dels qui hi van dedicar tota la seua vida per endreçar la nostra identitat lingüística i cultural, no puc fer de manco que citar aquest fragment de <b>Francesc de Borja Moll</b>, ara més vigent que mai:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">"Hi ha menorquins que es pensen que amb aquesta inhibició davant les coses pròpies i amb seguir la trajectòria d'un idioma més estès, fan obra d'engrandiment de la nostra petita illa (...) És una equivocació. El que fan és provincianisme. Renunciar a la pròpia personalitat per anar a remolc d'una altra de més poderosa, mai ha servit per a engrandir ningú".<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> I vius amb les estratègies de comunicació i difusió:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><i>"Les llengües que han desaparagut, ha desaparegut en mans del bilingüisme".</i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">(Carme Junyent)</span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">La llengua depèn de tu. Sí. Però si les entitats cíviques, col·lectius d'artistes i institucions ens hi ajuden, el somriure serà més ample.</span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="font-family: cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="font-family: cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="font-family: cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><br /></p>Bep Joan Casasnovas Mascaróhttp://www.blogger.com/profile/01447066617760580871noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8860778456845567349.post-9222071060338506842020-06-17T16:29:00.001+02:002020-06-17T16:56:05.124+02:00La mirada<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Com hem mirat la nostra Festa durant tots els anys que l’hem viscuda? Com consideram que és la mirada quan el marc és la nostra Festa? Què hi resta dins la mirada després d’haver processat tantes imatges? Ens hem fet mai aquesta pregunta? Segurament que no, però quelcom hi queda en la percepció de les vivències –de tantes vivències- i és en la mirada on encabim els moments de la vida. No estic parlant d’un record o una anècdota curiosa retinguda en el temps. És de quina manera ens miram les seqüències de cada moment. És el com.<o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4neIFdaMpIb_4OFKOq9NjIIuvwTgRVFxygCY4sYJgg7zXD84UWfZfCFQOvVIf9twsmbAY16PUeFmHhyphenhyphenVQOz6dFmZEudsmAqA_k-Z9jvX4pAgTX93XOcrcDVqqmx2gWhYY9iOYa-EKPYg/s1600/LA+MIRADA+foto+bep+joan.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4neIFdaMpIb_4OFKOq9NjIIuvwTgRVFxygCY4sYJgg7zXD84UWfZfCFQOvVIf9twsmbAY16PUeFmHhyphenhyphenVQOz6dFmZEudsmAqA_k-Z9jvX4pAgTX93XOcrcDVqqmx2gWhYY9iOYa-EKPYg/s640/LA+MIRADA+foto+bep+joan.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;"><span style="background-color: white; color: blue; font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">Foto: <b>Antxon Castresana</b> per al Setmanari El Iris</span></td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Al llibre <i>Poema a la durada,</i> del poeta austríac <b>Peter Handke</b> (premi Nobel de Literatura 2019), hi podrem descobrir el significat d’aquests conceptes tan abstractes, però que ens en són innats, inherents, immanents. Handke, al llibre esmentat, hi poetitza aquesta semàntica de la <i>durada</i>, aquest concepte intangible de la realitat. Seria allò que l’ànima capta i resta retingut a la consciència i/o subconsciència, però perdura quan ens reapareix en un lloc o altre, en un moment o altre. La <i>durada</i> de la qual parla el poeta austríac no és cap mesura del temps ni cap recorregut de l’espai. És només un estigma que es reprodueix per necessitat; per vivificar un instant; en un lloc, en un moment o en un espai. La <i>durada</i> és allò percebut un dia i que ens apareix durant tota la vida. I crec que aquesta concepció de la <i>durada</i> pot tenir com a vehicle la <i>mirada</i>. És en la mirada que trobam la durada dels sentiments i de les experiències. I pens que açò ens passa durant els dies de Sant Joan.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">No sé si m’hauré explicat prou bé, però per si no m’heu entès, observau atentament, durant uns segons, la mirada de la filleta de la foto. .................... I abans de seguir llegint, tornau a contemplar-la, fixament. I fins i tot, observau també la mirada de la dona que hi ha al darrere... Potser ja ho heu entès.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Captar els instants precisos ens creen un senyal interior que perviu, potser, de forma inconscient. I aquest estigma intern es reprodueix i perdura. La Festa de Sant Joan té infinitat d’imatges, de senyals, d’elements simbòlics. I cada detall ens parla a través de la nostra mirada, ens comunica cosa mitjançant l’observança detinguda. I és amb la mirada que podem escoltar el que ens diu el simbolisme. I aquí, no és igual mirar que veure.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Dit d’una altra manera: veure una fotografia ens dona informació; però una imatge artística ens pot transmetre un símbol, una al·legoria, un emblema, un signe... I açò ho provoca la mirada. Quan miram, percebem quelcom més que un element físic. I heus aquí el bon fotògraf artístic per projectar-nos més enllà de la realitat física i crear-nos paràboles i representacions. És la mirada de la nostra festa la que ens proporciona tanta vivència i plaer i ens engendra una marca indeleble a la consciència/inconsciència; una emoció per a l’ànima. I la durada és retrobar totes aquestes complaences a través de la mirada.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Ara sabem quina és la mirada de la filleta de la finestra: acumular experiències que tindran durada; talment ho va ser la mirada de la nostra infantesa que té ja la mateixa durada que la nostra vida, com la fascinant i simbòlica mirada d’un infant.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">I, tanmateix, enguany em ve el dubte misteriós -probablement igual que a vosaltres- perquè no ho he viscut mai. I és com serà, durant els dies assenyalats, la durada d’una absència? Com serà la mirada d’un Sant Joan que no serà? Pressent, idò, que enguany no perdrem Sant Joan, perdrem la mirada. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<b><span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Bep Joan Casasnovas<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Publicat a la revista especial de Sant Joan 2020 – El Iris</span><span style="font-family: "verdana";"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
</div>
Bep Joan Casasnovas Mascaróhttp://www.blogger.com/profile/01447066617760580871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8860778456845567349.post-73880123063523040702020-05-13T11:46:00.000+02:002020-05-13T12:27:11.263+02:00L’homenet del ratolí blanc<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";">Vaig veure com un home s’asseia al meu costat, a la terrassa d’un bar. Un homenet d’avançada edat, baixet, amb americana de fil color beix, capell de pelfa gris, ulleres de sol, mostatxos i cabell canós i llarg. Exhibia un rostre seriós fet de pell morena i gravada. De la butxaca de l’americana li va guaitar un ratolí blanc que ensumava l’ambient. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";">-Té gana, -em va dir amb la veu ronca. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "verdana";">El vellet va posar el seu dit índex sobre el cap del ratolí i delicadament l’enfonyà de nou. Després va pessigar un trosset de formatge i va posar dues o tres miques dins la butxaca.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "verdana";">-Au, menja i no et moguis...</span><span style="font-family: "verdana";"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";">I jo, astorat, contemplava aquella escena rocambolesca </span><span style="font-family: "verdana"; text-indent: 14.2pt;">d’aquell personatge extravagant.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "verdana";">-No troba que s’ofegarà el pobre animalet dins la butxaca! –li vaig exclamar bondadosament.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "verdana";">-No ho crec per res que es mori. Aquest té moltes ganes de viure i no li agrada gens la fosca. Vol sempre llum.</span><span style="font-family: "verdana";"> </span><span style="font-family: "verdana"; text-indent: 14.2pt;">En vaig tenir un altre, de ratolí, que era cosí d’aquest. I aquell si que em va decebre. Era un ratolí lleig, amb problemes i no estava bé del cap. Es va suïcidar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "verdana";">-Què? És va suïcidar? -vaig demanar rient.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "verdana";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "verdana";"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKrbBx3CozIvFc4K673L81V1qWBke5ye9VTvrdG0tXten6Y4g-Rxu-MyP4PQX1ivcLSSi0BbK7P9AzvHACvTp5cegjKJczKPH7dOooDgjnVuMGE0dbsjVUjwdH-74lMCM-AYMZETjQ5Gc/s1600/ratoli%25CC%2581+blanc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="352" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKrbBx3CozIvFc4K673L81V1qWBke5ye9VTvrdG0tXten6Y4g-Rxu-MyP4PQX1ivcLSSi0BbK7P9AzvHACvTp5cegjKJczKPH7dOooDgjnVuMGE0dbsjVUjwdH-74lMCM-AYMZETjQ5Gc/s640/ratoli%25CC%2581+blanc.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "verdana";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "verdana";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "verdana";">L’home, tot seriós, em va mirar fixament. Es va treure les ulleres i em va dir:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "verdana";">-Sí, es va suïcidar. No va suportar el càstig imposat. Sempre em fugia de dins la capsa i el trobava dins el rebost rosegant tot el que podia. A aquell sí li agradava estar-se a les fosques i actuar amb traïdoria i sigil·losament. El vaig castigar un dia sencer sense menjar i en un espai de deu centímetres quadrats. No estava tancat, no. S’estava a l’aire lliure on el sol li tocava de ple. La pena era, potser, un poc dura, però jo només volia que li servís d’escarment. Però es va suïcidar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "verdana";">Vaig seguir embadalit per les paraules d’aquell desconegut, però li vaig seguir la temàtica.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "verdana";">-I a l’aire lliure no va fugir el ratolí?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "verdana";">-M’has pres per beneit? –replicà contundent l’ancià. –Vaig omplir una bujola molt ampla de lleixiu i hi vaig fondre calç. A l'interior, al mig del recipient hi vaig col·locar un piló cilíndric de llenya dret. I damunt el replà del piló hi vaig deixar el ratolí. L’endemà matí el vaig trobar ofegat dins el lleixiu. Tots tenim unes normes a complir. Tu, jo i la resta d’éssers. Quan tu i jo no complim les normes estam exposats a un càstig, més o manco dur en funció de la infracció comesa. Si no complim, tindrem problemes i els problemes els hem de resoldre nosaltres; tu, jo i la resta. Es veu que aquell ratolí no va suportar el càstig i es va tirar dins el líquid tòxic i letal. Era psicològicament molt feble. I els éssers pusil·lànimes solen actuar d’aquesta manera. Són exemplars que no convenen mantenir. El ratolí lleig tenia la llibertat d’assumir el càstig o plegar de viure i ell, lliurament, va optar per treure’s la vida dins aquell cossiol enverinat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "verdana";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "verdana";">El ratolí blanc era obedient, a dir del vellet, tenia un bon comportament i vivia una vida assossegada dins el marc que li comporten les normes establertes.</span><span style="font-family: "verdana";"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";">-Perquè així és la vida –sentencià l’ancià plàcidament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";">...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";">* Si a aquesta faula hi sabem canviar les paraules clau com vellet, ratolins, suïcidi, normes, obediència o elecció limitada... per altres paraules clau, com govern, poble, obligacions, repressió, lleis o llibertat restringida... convertirem la faula en una crònica d’actualitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";">La lletjor i la maldat són eines tiràniques que sol emprar l’intolerant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";"><br /></span></div>
</div>
Bep Joan Casasnovas Mascaróhttp://www.blogger.com/profile/01447066617760580871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8860778456845567349.post-36903692046204501932020-04-26T12:43:00.000+02:002020-04-26T13:10:57.543+02:00ONÍRIA. La ciutat dels somnis<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11.5pt; line-height: 23px;">A la ciutat dels somnis, Oníria, hi havia molta, molta tristesa. A aquesta antiquíssima i petita població de muntanya l’alegria havia emigrat i deixà els seus habitants sumits en la malenconia més profunda. Una pesta infecciosa portà la mort a totes les persones majors del poble. Els avis i àvies havien traspassat per mor de l’epidèmia i la resta de vilatans havien perdut l’única font de coneixement i saviesa en les que es mantenia la tradició del <b><i>saber viure</i></b>. La felicitat i el benestar eren els conceptes que més havien cuidat els habitants d’Oníria. Res era més important que la transmissió de la cultura popular per part dels avis i àvies, una tradició oral que sempre havia garantit el futur d’aquesta població. Els valors de la solidaritat, l’estima, l’empatia i la recerca del benestar eren premisses per damunt de la cobdícia, la vanitat o l’enveja, comportaments que eren bandejats del poble perquè creaven dolor, disputes i rancúnies. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11.5pt; line-height: 23px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11.5pt; line-height: 23px;">La cupiditat era una temorosa conducta que s’havia de foragitar a través de l’educació dels infants i dels consells dels savis, que eren la gent major, l’única responsable dels afers d’aquesta aldea de muntanya. Els vilatans joves i adults eren els encarregats de treballar la terra i l’artesania per garantir els aliments, els productes bàsics i la salut a totes les famílies; les persones majors s’encarregaven d’instruir i educar els infants del poble i els més menuts només havien d’aprendre, de ben petits, el procés de la vida i el benestar, per a transmetre’l, de majors, als seus descendents. La gent major instruïa els infants a partir dels costums antics i analitzaven l’evolució social i de futur a través dels somnis que tenien els fillets i filletes d’Oníria. Així, els infants contaven sempre els somnis a la gent major i aquesta es guiava, així, per poder proporcionar l’educació adient als petits i aplicar els conceptes més humanitaris respecte al que havien somiat, per tal de encaminar-los correctament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11.5pt; line-height: 23px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11.5pt; line-height: 23px;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYVa-JEEj_8UgCukaQp0FncdQIhOo6xkdgq1-lo9msVOHWeBUvGZMcKLCzJZ9iXiebJP5OpVY7KmPv54lmVUJQjagBCauSagYDRO_5C84fU5R_K2pQCdpUy4WJsmCVox-SNN8wojn83gE/s1600/Llibre+dels+Cinc+Flocs.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYVa-JEEj_8UgCukaQp0FncdQIhOo6xkdgq1-lo9msVOHWeBUvGZMcKLCzJZ9iXiebJP5OpVY7KmPv54lmVUJQjagBCauSagYDRO_5C84fU5R_K2pQCdpUy4WJsmCVox-SNN8wojn83gE/s640/Llibre+dels+Cinc+Flocs.jpg" width="640" /></a></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11.5pt; line-height: 23px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11.5pt; line-height: 23px;">La petita ciutat tenia un Consell de Savis i Sàvies, que eren els tretze governants d’Oníria; set dones i sis homes, els més vells de la població, que actuaven com a gestors principals i responsables d’acomplir amb les directrius secretes marcades en el <b><i>Llibre dels Cinc Flocs</i></b>. Aquest document mil·lenari només podia estar en poder de la Sàvia Major del poble. Havia de ser dona, l’àvia més vella d’Oníria. I, traspassada aquesta, la seua successió -que era només femenina- anava llavors a la dona de més edat, perquè així estava escrit en el Llibre dels Cinc Flocs. Per a ser Sàvia Major, havia de tenir netes, del contrari, hauria de renunciar, essent el seu càrrec només honorífic i consultiu. I així va ocórrer durant segles. Però mai un desastre inesperat com l’epidèmia de pesta havia periclitat tant el futur feliç d’aquella vila. Davant la dantesca situació social, sense la gent major, el poble d’Oníria no tenia futur i estava condemnat a la desaparició. I aquest fet tenia els seus habitants sumits en el més absolut marriment i desesperació. Els pares i mares adults cercaven solucions per reconduir la malastrugança que va caure sobre Oníria. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11.5pt; line-height: 23px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-k9sJ1MwTK-zcoiL4inZPvDBFsltFSdMlZTFKnRKAeP6rxGOjsh_9AW8oeZj-Umd3BNokbNZMInIcHnjjnIPk6IUqd7fd9WV8-xN6XE3Yafzx4xPl4yJRfbkGiFG5TqOj8ASKq-vt4NI/s1600/vella.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-k9sJ1MwTK-zcoiL4inZPvDBFsltFSdMlZTFKnRKAeP6rxGOjsh_9AW8oeZj-Umd3BNokbNZMInIcHnjjnIPk6IUqd7fd9WV8-xN6XE3Yafzx4xPl4yJRfbkGiFG5TqOj8ASKq-vt4NI/s400/vella.jpg" width="277" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11.5pt; line-height: 23px;">El Llibre dels Cinc Flocs havia restat sota custòdia de Jana Flanders, de 98 anys, la Sàvia Major, l’única persona que podia consultar el Llibre dels secrets, però, morta també juntament amb la resta d’ancians per mor de la pesta, els oniriencs no sabien què fer. Llavors, reunits tots els habitants a la Plaça de la Felicitat, van decidir que havien de consultar el Llibre dels Cinc Flocs per saber si hi podien trobar una solució al seu futur. Així, per unanimitat, es decidí que la filla i la neta de Jana Flanders cercàssin, al llibre, el protocol a seguir. Amb açò, mare i filla anaren a la cambra de la seua ascendent i van treure d’un cofre un tom de cobertes daurades tancat amb cinc flocs de colors. Cada floc representava l’apartat dels cinc continguts fonamentals per a la tradició oral: el benestar, la solidaritat, l’amistat, l’estima i la veritat. Cada apartat desenvolupava la forma d’actuar dins cada terme. Quan la filla de Jana Flanders va desfer el primer floc i va obrir la coberta va trobar un apunt introductori preliminar:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 14.2pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11.5pt; line-height: 23px;">“Aquest llibre només pot ser consultat per la Sàvia Major d’Oníria. De fer-ho altra persona que no sigui l’esmentada, Oníria desapareixerà. En el cas d’un succeït imprevist o catàstrofe extraordinària en la que no quedin majors al poble i el fet no sigui imputable a una malvestat dels seus habitants, només podrà consultar el llibre la neta de més edat de la Sàvia Major”.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 14.2pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11.5pt; line-height: 23px;">Així que la neta de Jana Flanders, dins l’alcova de l’habitació de l’àvia, va llegir tota sola la segona pàgina del llibre, on hi havia escrit el secret per salvar Oníria de la seua desaparició. Es tractava dels somnis. Només els somnis podrien fer recobrar la vida, la felicitat i el benestar al poble. Llegit tot el protocol a seguir amb el compromís de mantenir el secret del perquè i de com era possible, la neta es va decidir a explicar-ho als vilatans que, de nou, s’havien retrobat a la plaça de la Felicitat. Es tractava de què tots els infants de la vila havien d’explicar als pares els somnis que tenien durant les nits i aquests fets onírics havien de ser exposats en plaça pública a tots els seus habitants. Després de quinze dies, els vilatans havien d’elegir els cinc millors somnis, un per cada floc del llibre. Els cinc somnis més fantàstics, més enginyosos, més solidaris i més alegres serien el guanyadors, la qual cosa faria possible que un avi o àvia dels cinc infants amb el somni més votat recobrassin la vida i tornassin al poble per seguir la transmissió oral als petits i perpetuar la tradició del <b><i>saber viure</i></b> a Oníria, la ciutat dels somnis, perquè eren aquests els que van fer possible la pervivència tradicional de la felicitat i benestar a la vila.<i><o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11.5pt; line-height: 23px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 14.2pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11.5pt; line-height: 23px;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS9a16Zp6IoggGnJ0YfWIaXODGl2cacelXg6xT2USQFiJZ5MWMye287gHtlKWvDR39bbSHEQZ9IrMG0SIsuEmD0rSKIi0IU_DIIs1QT-5HOT7l4DhlWsK1GkpyF29l0hUSSxZ9dj4PGaw/s1600/filleta.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="406" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS9a16Zp6IoggGnJ0YfWIaXODGl2cacelXg6xT2USQFiJZ5MWMye287gHtlKWvDR39bbSHEQZ9IrMG0SIsuEmD0rSKIi0IU_DIIs1QT-5HOT7l4DhlWsK1GkpyF29l0hUSSxZ9dj4PGaw/s640/filleta.jpg" width="640" /></a></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11.5pt; line-height: 23px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11.5pt; line-height: 23px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11.5pt; line-height: 23px;"> </span><span style="font-family: "verdana"; font-size: 11.5pt;">Els infants dels cinc millors somnis van decidir quin dels seus dos avis materns havien de recuperar la vida i tornar al poble. Decidits els cinc majors que tornarien a viure, el diumenge es van reunir tots els habitants per rebre l’arribada dels cinc avis i àvies que havien de mantenir els secrets i la tradició del Consell de Savis i Sàvies, dels quals l’àvia de més edat dels cinc retornats seria la nova Sàvia Major. Els cinc avis i àvies van aparèixer somrients a la Plaça de la Felicitat per fer feliços a tots els oniriencs, que van recuperar, amb una gran festa, l’alegria i la normalitat del</span><span style="font-family: "verdana"; font-size: 11.5pt;"> </span><b style="font-family: Verdana; font-size: 11.5pt;"><i>saber viure</i></b><span style="font-family: "verdana"; font-size: 11.5pt;">.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11.5pt; line-height: 23px;">El camí d’entrada al poble va ser anomenat, des de llavors, avinguda Jana Flanders, i Oníria també se la va conèixer com la ciutat dels somnis, perquè van ser els somnis dels infants els que recobraren el futur d’aquella petita ciutat de muntanya. Perquè és en el somni d’un infant on hi ha el futur i on hi rau la veritable vida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11.5pt; line-height: 23px;">...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11.5pt; line-height: 23px;">Bep Joan Casasnovas</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";">22 d’abril de 2020<o:p></o:p></span></div>
</div>
Bep Joan Casasnovas Mascaróhttp://www.blogger.com/profile/01447066617760580871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8860778456845567349.post-32552277129433889382020-03-23T12:37:00.000+01:002020-03-23T19:33:01.106+01:00La lliçó de la Cultura<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<span style="color: #990000; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large; text-align: justify;">Davant el paorós coronavirus</span><br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";">Pensar, reflexionar; esbrinar, serenament, el que passa. Una fet històric, una situació que es convertirà en efemèride al llarg del temps. La població actual no havia viscut mai una pandèmia tan paorosa com aquesta, d’abast mundial. Ens hauríem de remuntar a la grip de 1918, amb centenars de morts a Menorca, i uns 50 milions arreu del planeta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";">Aquest COVID-19 és un virus que no dona treves i no entén de classes socials ni d’ideologies. Tanmateix, no vull parlar d'algunes estranyes mesures de les màximes autoritats polítiques, sinó de la força de la societat, en aquest cas de la societat menorquina. Una reflexió que em ve arran de la lectura d’un <a href="https://www.eltemps.cat/article/9723/menorca-una-tradicio-de-resiliencia-i-consciencia-civica-contra-el-coronavirus?fbclid=IwAR3AcfCMLhWXda2067ovj1SkTnd-jQ3ZGHaQ4_5T6uxS5D418vWQZAJz5ZI#.XnXocNuvbp8.facebook">article al setmanari El Temps</a>, que parla de la històrica resiliència menorquina per la condició d’illaïtat, però també de veure, aquests dies, la capacitat i la solidaritat de la gent i dels seus col·lectius.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVah0niu4nqwZkm2YyNlxz71S3iNjB7sR_6nnAsRYWVSRcCjOEJhunGc5xU-dV2lbhNzq81lDZUQ8uTBX3jmBZkUwN4dETpoZBnqesbq4WCNUi1XxbhMJGCHTjlkN6Kd7skdLxNHd5MyY/s1600/Mu%25CC%2581sics.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="378" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVah0niu4nqwZkm2YyNlxz71S3iNjB7sR_6nnAsRYWVSRcCjOEJhunGc5xU-dV2lbhNzq81lDZUQ8uTBX3jmBZkUwN4dETpoZBnqesbq4WCNUi1XxbhMJGCHTjlkN6Kd7skdLxNHd5MyY/s640/Mu%25CC%2581sics.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;"><span style="color: blue; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><span style="caret-color: rgb(0, 0, 255);">Foto d'Isabel Alomar (IB3), el passat estiu, representativa de l'estima de la gent als seus músics i cantants.</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";">L’empresa ideada per <b>Cris Juanico, Shanti Gordi</b> i <b>Leonmanso</b> d’organitzar un concert en directe per les xarxes socials, <b><i>Tots a ca teua Festival</i></b> -també la d'altres iniciatives que van retransmetre en directe- per acompanyar la gent confinada a les llars, mereix, no només un llarg aplaudiment (com els que es fan a les 20:00 hores des de balcons i finestres), sinó també una profunda reflexió. Potser pugui semblar que no té més importància que un fet curiós i agraït. Però no. Té molta transcendència si sabem trescar més enllà de les tres hores dels tres dies de gaudir musical davant l’ordinador o el mòbil. Té la importància de constatar la força que té la Cultura -si en majúscula-. Perquè la Cultura és una cuirassa davant les malvestats, és una avantguarda de solidaritat, un gest d’empatia i motor de progrés social. En aquest cas, la música i els seus autors, han posat en evidència que la societat cultural mereix ser més ben considerada i no un simple fet d’oci o entreteniment, que també.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";">Al marge de la llarga tradició melòmana que atresora l’illa, el panorama insular desplega en l’actualitat una inèdita creativitat musical i viu un dels moments més àlgids pel que fa a la interessant nòmina d’artistes. I en aquests moments de dificultat i d’incertesa, i davant la considerable preocupació sobre la salut comunitària, el col·lectiu de cantants i músics ha donat una lliçó a Menorca amb la seua oferta desinteressada que ha arribat a milers de persones en forma de solidaritat i empatia. Un gest que hem de considerar, donada la crisi social, sanitària i econòmica que ens assetja.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";">Ningú no podrà negar l’eclosió musical existent: als noms ja citat com Cris Juanico, Leonmanso i Shanti Gordi, hem de recordar també el talent de Guiem Soldevila, Anna Ferrer; grups i cantants amb segell propi com Dos Sipiots i Pèl de Gall; Bep Marquès, Cala Joia, Binigaus Band; o la qualitat versionada de Joe Mina, Pedro Sánchez, Àngels Anglada, entre d’altres. I referència especial a la internacionalitat del músic Marco Mezquida o del cantant líric Simón Orfila. Altres veus destacades són les de Maria Camps o Rita Barber, però també veus en projecció com les de Judith Uris, Lorena Martí, Dani Juanico o Joana Melià, entre d’altres. Músics d’una talla encomiable, com Pere Arguimbau, Sergi Martín, Suso González, Martí Genestar, Lluís Gener, Pere Moll, Toni Genestar Femenias, Simó Bosch, Blanca Coll, Quim Ribó... Als noms pròpies, ens cal també reconèixer el treball excel·lent de les bandes i escoles de música com les que dirigeixen Joan Mesquida, José Agustí Colom, Isaac Mascaró o Lito Arguimbau entre d’altres, que han posat color a tantes i tantes nits menorquines. I segur que me’n deix molts. I em disculpareu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";">Com a col·lectius d’avanguarda cultural també ens cal destacar l’auge de la creació literària on Menorca viu l’efervescència més lloable de la seua història. Escriptors i poetes -que també han aportat, aquests dies, a les xarxes amb les seues obres- han posat la qualitat de les lletres menorquines més enllà de les nostres costes. La força de les arts escèniques és un altre gènere cultural, de llarga tradició, que mostra actualment una transcendència constatable; com també el moment esplèndid en el talent de les arts visuals, amb una nòmina de pintors i artistes que ens omplen d’orgull.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";">I voldria afegir un sector més a la força innovadora de Menorca: el sector educatiu, pioner i amb un recorregut que ve d’enfora: des de Mestre Joan Benejam, fins als actuals Pilar Benejam, Vicenç Arnais o Pere Alzina, entre molts altres, que ha fet de Menorca un nucli d’avantguarda destacat. A més capdavanter a l’Estat espanyol amb els mètodes de renovació pedagògica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";">Idò sí. Menorca ha estat i és pionera en moltes disciplines. Les democràcies sanes i avançades basen la seua projecció i progrés a través de pilars com el coneixement, la cultura i la civilitat (i algun altre). I Menorca, en té una bona nota d’aquests tres fonaments. I si anam més enllà de les tres hores de concert <i>on line </i>d’aquest passat cap de setmana, en traurem conclusions que cal considerar. Perquè ens correspon visionar les coses d’una manera més raonable i amb més sentit comú. El coronavirus ens demostra que tots som iguals, que tots tenim els mateixos drets i deures. Però a Menorca ens ha demostrat també –una vegada més- que som una societat amb resiliència; o sigui, amb capacitat de refer-nos, de superar-nos davant les adversitats.<br /><br />No entraré a discutir les decisions preses per les administracions i polítics en aquesta preocupant emergència social i sanitària, les quals també entenc que són complicades. No toca ara i aquí fer-ho. El que sí voldria deixar constància és que la Cultura, l’Educació i l’empatia, són motors de la nostra resiliència. I el que sí pregaria és que els polítics i les administracions no oblidin el sector cultural de l’illa, perquè davant les adversitats com les que vivim –i d’altres-, aquest col·lectiu porta la bandera. Ho demostra el concert <i>on line</i> d’aquest passat cap de setmana, amb milers de seguidors. Una iniciativa altruista que, per si mateixa, mostra la fortalesa i cohesió de la música, de la Cultura.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";">Gràcies musics i cantants per donar-nos llum i enviar-nos a casa nostra tanta esperança i solidaritat. GRÀCIES.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";"><b>Bep Joan Casasnovas</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
</div>
Bep Joan Casasnovas Mascaróhttp://www.blogger.com/profile/01447066617760580871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8860778456845567349.post-53527338766980875422020-03-12T17:52:00.001+01:002020-03-30T15:00:32.989+02:00El 'coronavirus', la grip de 1918 i Sant Joan.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt; line-height: 20px; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt; line-height: 20px; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt; line-height: 24px;"> </span><span style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt;">Se’m fa difícil posar la TV aquests dies. L’allau d’informació sobre la nova pandèmia vírica em té esgotat i avorrit. Crec que davant la situació d’expansió del</span><span style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt;"> </span><i style="font-family: Verdana; font-size: 12pt;">coronavirus</i><span style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt;">és necessari mantenir la població informada, però no fa falta alarmar-la tant. Recomanacions preventives, hàbits higiènics i explicar què és aquest nou virus, em sembla bé. Citar cada dos per tres els nombre de morts d’una regió o una altra i sobredimensionar les mesures donades per les autoritats em sembla sobrer i exacerbat perquè no ajuda, ans al contrari, crea espant social i desorientació pànica.</span><br />
<span style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQun37pwQYFOFG-Pkx4LEgdD-IkDZ5awCWUGG2djfGx1_LdU5TLwg4rEkBKIrnT8DarIm3CIxz0zETeY-8ObDnSf-v0O_OUD7GVmbKHR83gOq1eSZvJibOfHnm3ryHhVTbs_Q-4AJFNJM/s1600/coronabloc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="322" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQun37pwQYFOFG-Pkx4LEgdD-IkDZ5awCWUGG2djfGx1_LdU5TLwg4rEkBKIrnT8DarIm3CIxz0zETeY-8ObDnSf-v0O_OUD7GVmbKHR83gOq1eSZvJibOfHnm3ryHhVTbs_Q-4AJFNJM/s640/coronabloc.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt;"><br /></span>
<br />
<div style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt; line-height: 20px; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt; line-height: 24px;">A dia d’avui, <b>el <i>coronavirus</i> ha infectat 2.100 persones a l’Estat Espanyol, de les quals 52 han mort</b>. Però, atenció! la grip comuna ha causat fins a dia d’avui 6.500 morts. Per tant, cal situar-nos. El <i>coronavirus</i> té més capacitat de contagi, però és manco letal que la grip. D’aquí, la preocupació pel col·lapse econòmic i social que suposa una ràpida propagació del virus, però no per la gravetat o nivell de mortaldat. Aquest fet s’ha de tenir en compte!<o:p></o:p></span></div>
<div style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt; line-height: 20px; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt; line-height: 24px;"><br /></span></div>
<div style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt; line-height: 20px; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt; line-height: 24px;">A més de les pors infringides per les informacions mal donades, surten les especulacions sobre les mesures preses en els afers públics en actes i espectacles socials. Es suspenen representacions teatrals, competicions esportives, concerts, jornades, exposicions, presentacions, etc, etc. I com no, ja ha sortit la Festa de Sant Joan: Es farà o se suspendrà?<o:p></o:p></span></div>
<div style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt; line-height: 20px; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt; line-height: 24px;"><br /></span></div>
<div style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt; line-height: 20px; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt; line-height: 24px;">L’any 1918 (i fins ben entrat 1919) hi hagué una pandèmia d’una grip molt potent. Hi hagué alarma per la mortaldat que causà i amb la velocitat amb què es va escampar arreu del món. De fet, a aquesta afecció la van anomenar <i><b>la gripe española</b></i>. Va esclatar el març de 1918 i va córrer com la pólvora. Aquesta grip va ‘matar’ <b>més de 40 milions de persones a tot el món</b>; prop de <b>300.000 a l’Estat espanyol</b> i<b> moltíssimes a Menorca</b>, on s’hi van calcular unes <b>1.500 persones infectades</b>. Ciutadella va ser la més afectada on el virus gripal va ser especialment virulent, amb centenars de morts.<o:p></o:p></span></div>
<div style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt; line-height: 20px; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt; line-height: 24px;"><br /></span></div>
<div style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt; line-height: 20px; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt; line-height: 24px;">Els experts en biologia viral i altres instàncies mèdiques apunten que el <i>coronavirus</i> resta inactiu quan la temperatura ambiental arriba als 25 graus (també si les temperatures són molt baixes. Las màxima expressió d’aquest virus es troba entre 13 i 24 graus). En aquest sentit actua molt similar al virus de la grip. Alguns dels més saberuts en la matèria <a href="https://maldita.es/malditaciencia/2020/03/08/coronavirus-calor-temperatura/"><span style="color: blue;">indiquen</span></a> que amb l’arribada de la primavera i l'estiu; amb la pujada de les temperatures i els dies càlids i solejats la transmissió del <i>coronavirus</i> remetrà significativament. Un alè (sostingut), idò, de cara a la celebrar Sant Joan amb normalitat!<o:p></o:p></span></div>
<div style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt; line-height: 20px; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt; line-height: 24px;"><br /></span></div>
<div style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt; line-height: 20px; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt; line-height: 24px;">L’any 1918, la grip tingué tres fortes onades epidèmiques, amb les conseqüents defuncions. La primera, de març a maig; la segona, d’octubre a desembre, que va ser la més potent i letal; i la tercera, de març a maig de 1919.<o:p></o:p></span></div>
<div style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt; line-height: 20px; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt; line-height: 24px;"><br /></span></div>
<div style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt; line-height: 20px; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt; line-height: 24px;">Tornem a Sant Joan. A pesar dels estralls que provocà aquella potent epidèmia l’any 1918, Sant Joan es va celebrar amb total normalitat. El contagi es va reduir quan va arribar la calor. Alshores, El Iris de 18 de maig de 1918 se’n feia ressò i, davant la incertesa, instava l’ajuntament a actuar:<o:p></o:p></span></div>
<div style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt; line-height: 20px; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt; line-height: 24px;">“¿Qué pasa? Creemos, llegado el momento, de dar un topque de alarma. Se acercan las Populares Fiestas de San Juan i no ha sido nombrada aún la Junta de Cajeros de la misma. Según la tradicional costumbre, dicho nombramiento debe hacarse por el Ayuntamiento el día 9 de Julio, y desde entonces han pasado muchos meses y hasta se rumorea si las alegres fiestas no se celebraran” . </span></i><span style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt;">(Extret d’El Iris especial de Sant Joan de 1985).</span></div>
<div style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt; line-height: 20px; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt; line-height: 24px;"><br /></span></div>
<div style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt; line-height: 20px; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt; line-height: 24px;">De fet, l’1 de juny de 1918 es van nomenar els càrrecs de la Junta de Caixers: Pere Riera, capellana; Faustí d’Olives Saura, Caixer Senyor (substituït per Josep d’Olivar) Francesc Moll, pagès de Torralbet; Francesc Coll, pagès de sa Font Santa; Joan Monjo, ferrer, Caixer Casat; i Josep Marquès, arader, Caixer Fadrí. Tots ells, i la corresponent qualcada, de la mà del fabioler Josep Truyol (en Bep Candela) van celebrar un Sant Joan de dalt de tot, com ho són gairebé tots.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt; line-height: 24px;"><br /></span></div>
<div style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt; line-height: 20px; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt; line-height: 24px;">Va sotmetre la calor el virus de la grip aquell any? No ho sabem. Però seria possible segons els experts d’ara. Passat l’estiu d’aquell 1918, i arribats al mes d’octubre, el virus de la grip va revifar de nou i va ser més violent que el primer brot de primavera. A Ciutadella, van morir moltes persones, entre elles l’apotecari Miquel Seguí, llavors el titular de la Farmàcia Llabrés de davall ses Voltes; quatre dies després també moria el mestre de música Guillermo Alba, regidor de l’Ajuntament i també exdirector de la Banda. Aquell fatídic mes de novembre de 1918 va provocar molta por i desconcert. L’Ajuntament anava desbordat per poder atendre les famílies infectades. Des de Maó arribaven metges per socórrer els malalts i des de l’Ajuntament de Maó es va organitzar un concert per recaptar fons destinats a auxiliar les necessitats que l’epidèmia causava a Ciutadella. <a href="https://www.eliris.cat/2018/11/20/1918-any-de-la-grip/"><span style="color: blue;">(1)</span></a><o:p></o:p></span></div>
<div style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt; line-height: 20px; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt; line-height: 24px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: medium; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";">Ja el mes de desembre, la cosa es va normalitzar i així ho conta El Iris de 1918 en la seua edició del 4 de desembre: <i>“...la Junta Municipal de Sanitat, davant la davallada de casos de grip decidia, per unanimitat, autoritzar que a partir del diumenge 8 es tornassin a obrir els cinemes i altres espectacles públics. A partir de dilluns 9 es tronarien a obrir les escoles, prèvia desinfecció de les mateixes”:<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: medium; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: medium; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="background-color: white; font-family: "verdana"; letter-spacing: 0.4pt;">Aquella virulenta grip va tornar revifar el més de març de l’any següent, però va desaparèixer a frec de l’estiu. Per la calor?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: medium; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: medium; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="background-color: white; font-family: "verdana"; letter-spacing: 0.4pt;">El meu avi matern, Jaume Mascaró, va viure aquella grip letal quan tenia 20 anys; l’avi patern, Bep Casasnovas, en tenia uns quants més. M’agradaria ara escoltar la seua opinió respecte aquesta nova crisis viral un segle més tard, després que ells visquessin aquell infern en una època en què no hi havia ni els mitjans ni els recursos d’ara.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: medium; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: medium; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="background-color: white; font-family: "verdana"; letter-spacing: 0.4pt;">És ben cert que el món dona voltes i allò que se’n va, torna. Els cicles vitals, d’una manera o altra es repeteixen. Jo crec que la força del <i>coronavirus</i> remetrà notablement d’aquí al mes de juny. És una suposició. O una esperança.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: medium; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: medium; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="background-color: white; font-family: "verdana"; letter-spacing: 0.4pt;">Tanmateix, davant la gernació que acull la festa de Sant Joan avui dia, i al mateix nivell de precaució amb què s’actua ara, no estaria malament cancel·lar totes les rutes marítimes de son Blanc fins el 26 de juny. Mesures de prevenció que vindrien molt bé per acabar de controlar la propagació d’aquest maleït <i>coronavirus</i>. No ho trobau?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: medium; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="background-color: white; font-family: "verdana"; letter-spacing: 0.4pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: medium; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="background-color: white; font-family: "verdana"; letter-spacing: 0.4pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: medium; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
</div>
</div>
Bep Joan Casasnovas Mascaróhttp://www.blogger.com/profile/01447066617760580871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8860778456845567349.post-84497046730871986812019-12-15T20:04:00.001+01:002019-12-15T21:01:05.607+01:00La Constitució contempla el dret d’autodeterminació<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "verdana";">“La democràcia és acatar les lleis establertes”. </span></i><span lang="CA" style="font-family: "verdana";">És una frase que sona molt en boca dels polítics que no volen sentir ni parlar d’un referèndum a Catalunya (ni a cap altre lloc de l’Estat espanyol). Ho solen rematar amb el compliment de la Constitució i al·ludeixen, en concret, a l’article 2 del Títol Preliminar, aquell que especifica que la Carta Magna es fonamenta en <i>“la indisoluble unidad de la Nación espanyola y patria común e indivisible de todos los españoles”. </i>I d’aquí no treus als qui no volen tocar ni una coma del text constitucional ni volen que res evolucioni, ni que sigui la vida política i social de territoris amb drets històrics. Altres disbarats que s’escolten de polítics espanyols és que en un hipotètic referèndum d’autodeterminació per a Catalunya haurien de votar tots els ciutadans espanyols. I és clar! Davant aquesta tessitura un es demana per què al referèndum d’independència d’Escòcia no hi van votar tots els britànics? I al de Quebec tots els canadencs? I per què al referèndum del Brèxit no hi van votar tots els ciutadans de la Unió Europea?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwCMM824AmJPNkMEWXZ-bP2Mj5DV2UKZ4vhitNQ9JLy6IHrAr-qn5pf0TyjJE3seztjU3iiTKbsdBmr1Nm5U0LJZJn4NPQ8i_ShvLMMpsoui8dWTtZHJ_IujMc1MAUAmzLKkn2ztm3EWg/s1600/vot+copia.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="374" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwCMM824AmJPNkMEWXZ-bP2Mj5DV2UKZ4vhitNQ9JLy6IHrAr-qn5pf0TyjJE3seztjU3iiTKbsdBmr1Nm5U0LJZJn4NPQ8i_ShvLMMpsoui8dWTtZHJ_IujMc1MAUAmzLKkn2ztm3EWg/s640/vot+copia.png" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";">La Constitució no és la Bíblia ni ha de ser una norma blindada i hermètica que no pugui donar sortida a les diferents situacions polítiques d’un Estat i/o els seus territoris. A més, l’actual Constitució, tot i que és contradictòria, limitada i antiquada, té mecanismes de desenvolupament per poder resoldre moltes situacions, però no se la vol interpretar en aquesta direcció de flexibilitat. I és aquest el problema: la voluntat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";"><b>Nel Martí</b>, exdiputat del Parlament balear -i un dels millors polítics que ha donat la nostra illa- explicava en un <a href="http://www.nelmarti.cat/2019/12/10/el-mite-de-la-reforma-constitucional/">article recent</a> les enormes dificultats que suposa incloure el dret d’autodeterminació per la via de la reforma constitucional. I és cert. És molt difícil tenir garantia d’èxit en el procediment per incloure novetats com el dret de lliure determinació a la Carta Magna. Però la Constitució, analitzada amb voluntat jurídica i amb ambició per resoldre el conflictes polítics, ja contempla el dret d’autodeterminació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<div style="font-family: cambria;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";"><b>Miquel Herrero y Rodríguez de Miñón</b>, un dels pares de la Constitució, exdiputat d’AP i UCD, percep que la Constitució és apta per resoldre molts conflictes actuals. De fet Herrero de Miñón considera Catalunya i Euskadi com a nacions. Fa uns anys, al Parlament basc va dir que <b><i><a href="https://www.lavanguardia.com/politica/20020521/51262755218/herrero-de-minon-plantea-la-autodeterminacion-para-lograr-la-integracion-voluntaria-del-pueblo-vasco.html">“</a></i></b></span><b><i><span style="background-color: white; font-family: "verdana";"><a href="https://www.lavanguardia.com/politica/20020521/51262755218/herrero-de-minon-plantea-la-autodeterminacion-para-lograr-la-integracion-voluntaria-del-pueblo-vasco.html">los derechos históricos son la Constitución del pueblo vasco”</a>.</span></i></b><span style="background-color: white; font-family: "verdana";"> </span><span lang="CA" style="background-color: white; font-family: "verdana";">Defensava que aquests drets històrics</span><span lang="CA" style="background-color: white; font-family: "verdana";"> </span><b><i><span style="background-color: white; font-family: "verdana";">“fundamentan la capacidad de decidir del pueblo vasco</span></i></b><b><i><span lang="CA" style="background-color: white; font-family: "verdana";">", </span></i></b><span lang="CA" style="background-color: white; font-family: "verdana";">amb la qual cosa formulava l’autodeterminació a Euskadi per a <b><i>“la integración voluntaria del pueblo vasco”. </i></b>Segons aquest pare de la Constitució, idò, Euskadi, com a poble històric i amb drets propis, té adquirida la condició de sobirania, si més no de cosobirania. També en una altre article ben curiós de fa 21 anys afirma que <i style="font-weight: bold;"><a href="https://elpais.com/diario/1998/09/29/espana/907020010_850215.html">"La autodeterminació cabe en la Constitución</a>", </i>interessant perquè és un home que surt de l'antiga Alianza Popular i es mostra més oberturista que molts socialistes i la dreta actual, que blinden aquell text del '78 com a intocable.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; font-family: "verdana";"><b>Julio Anguita</b>, un altre dels polítics històrics de l’Estat espanyol, fa anys que diu que la Constitució pot acollir el dret d’autodeterminació perquè Espanya té signat el <b><a href="https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1977-10733">Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics</a></b></span><span style="font-family: "verdana" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; text-align: left;">.</span><span style="background-color: white; font-family: "verdana";"> I aquesta és un drecera jurídica i constitucional que ha de permetre la lliure determinació dels pobles o nacions sense la necessitat de la reforma de la Carta Magna.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; font-family: "verdana";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; font-family: "verdana";"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA04O0fLX3iqODSjJzS0r7u5bw2OulIo1YgF4bs_ap-nyIv9srzhJTudXzZvCFOI9MoAZ_1l3S25b65YRLVdkKck4ucI4wCcuBiBYW9wdQ4o6vgihRfWXKsI1v4U4_7qgHrxGpM2z1ejU/s1600/boe.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="336" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA04O0fLX3iqODSjJzS0r7u5bw2OulIo1YgF4bs_ap-nyIv9srzhJTudXzZvCFOI9MoAZ_1l3S25b65YRLVdkKck4ucI4wCcuBiBYW9wdQ4o6vgihRfWXKsI1v4U4_7qgHrxGpM2z1ejU/s640/boe.jpg" width="640" /></a></div>
<h5 style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt; line-height: 20px; margin: 24pt -2.55pt 12pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: "verdana"; font-size: 12pt; font-weight: normal; line-height: 24px;">Ho concretam. El Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics és sancionat pel rei Joan Carles I d’Espanya el 13 d’abril de 1977, un any i vuit mesos abans que fos aprovada la Constitució Espanyola (6 de desembre de 1978). Aquesta Tractat Internacional diu a </span><span style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt; font-weight: normal; line-height: 24px;">PARTE I</span><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt; font-weight: normal; line-height: 24px;"> (els destacats en negreta són meus):</span><span style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt; font-weight: normal; line-height: 24px;"><o:p></o:p></span></h5>
<h5 style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt; line-height: 20px; margin: 18pt 18.7pt 9pt 21.3pt; text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Artículo 1.1 </span></i><i><span style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt; font-weight: normal; line-height: 24px;">Todos los pueblos </span></i><i><span style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt; line-height: 24px;">tienen el derecho de libre determinación</span></i><i><span style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt; font-weight: normal; line-height: 24px;">. En virtud de este derecho </span></i><i><span style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt; line-height: 24px;">establecen libremente su condición política</span></i><i><span style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt; font-weight: normal; line-height: 24px;"> y proveen asimismo a su desarrollo económico, social y cultural.</span></i><i><span style="font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><o:p></o:p></span></i></h5>
<div class="parrafo" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt; line-height: 20px; margin: 9pt 18.7pt 9pt 21.3pt; text-align: justify;">
<b><i><span style="font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Artículo 1.3</span></i></b><i><span style="font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;"> </span></i><i><span style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt; line-height: 24px;">Los Estados Partes en el presente Pacto, incluso los que tienen la responsabilidad de administrar territorios no autónomos y territorios en fideicomiso, <b>promoverán el ejercicio del derecho de libre determinación</b>, y <b>respetarán este derecho de conformidad con las disposiciones de la Carta de las Naciones Unidas</b>.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 9pt -2.55pt 12pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; font-family: "verdana";">I ara anam a veure la ‘nostra’ Carta Magna, <a href="https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-1978-31229"><b>la Constitució espanyola</b></a>, que diu al <b>Títol I -</b> </span><b><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">De los derechos y deberes fundamentales:<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; font-family: "verdana";">l’article 10.2:<o:p></o:p></span></div>
<div class="parrafo" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt; line-height: 20px; margin: 9pt 18.7pt 9pt 21.3pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="background-color: white; font-family: "verdana";">“</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt; line-height: 24px;">Las normas relativas a los <b>derechos fundamentales y a las libertades</b> que la Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos <b>y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España</b>”.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="parrafo" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt; line-height: 20px; margin: 9pt -2.55pt 9pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 12pt; line-height: 24px;">Però la Constitució espanyola és encara més explícita sobre aquest tema, en el Títol III, Capítol Tercer, <b><i>De los tratados Internacionales</i></b>, en concret als articles 95 i 96. Els veim:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 18pt 18.7pt 9pt 21.3pt;">
<b><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Artículo 95<o:p></o:p></span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 9pt 18.7pt 9pt 21.3pt; text-align: justify; text-indent: 18pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "verdana";">1. La celebración de un tratado internacional <b>que contenga estipulaciones contrarias a la Constitución exigirá la previa revisión constitucional.</b><o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 9pt 18.7pt 9pt 21.3pt; text-align: justify; text-indent: 18pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "verdana";">2. El Gobierno o cualquiera de las Cámaras <b>puede requerir al Tribunal Constitucional para que declare si existe o no esa contradicción.</b><o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 18pt 18.7pt 9pt 21.3pt;">
<b><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Artículo 96<o:p></o:p></span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 9pt 18.7pt 9pt 21.3pt; text-align: justify; text-indent: 18pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "verdana";">1. Los tratados internacionales válidamente celebrados, una vez publicados oficialmente en España, <b>formarán parte del ordenamiento interno</b>. Sus disposiciones sólo podrán ser derogadas, modificadas o suspendidas en la forma prevista en los propios tratados o de acuerdo con las normas generales del Derecho internacional.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 9pt 18.7pt 9pt 21.3pt; text-align: justify; text-indent: 18pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "verdana";"><br /></span></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmB3ZLh4VhyphenhyphenK0zoV1-PG3wlFAclxwQcoNlmqsmUpaEKj8WZTqvoRvktBVjLgB_wihNLYYoaeaf-u2-30ZQWK8o2pFqoANGFGMmp_iR4FGfYflnoSu1QHrTJM47nSdk_H_w5MnjbryE6KA/s1600/pacte.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmB3ZLh4VhyphenhyphenK0zoV1-PG3wlFAclxwQcoNlmqsmUpaEKj8WZTqvoRvktBVjLgB_wihNLYYoaeaf-u2-30ZQWK8o2pFqoANGFGMmp_iR4FGfYflnoSu1QHrTJM47nSdk_H_w5MnjbryE6KA/s640/pacte.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 9pt 18.7pt 9pt 21.3pt; text-align: justify; text-indent: 18pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 9pt -2.55pt 9pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";">Estam, per tant, davant un via claríssima, apta i ràpida per poder resoldre la compatibilitat del Dret d’Autodeterminació a l’Estat espanyol. És cert que aquest dret internacional es pot contradir amb </span><span lang="CA" style="font-family: "verdana";">l’article 2 del títol Preliminar de la Constitució que afirma “...<i>la indisoluble unidad de la Nación española y patria común e indivisible de todos los españoles...”, </i>però hi ha raons per aplicar el dret internacional:<i><o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 9pt -2.55pt 9pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";">1.- Perquè és un tractat que assumeix Espanya abans d’aprovar-se la Constitució.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 9pt -2.55pt 9pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";">2.- Perquè l’article 1.1 del PIDCP (=<i>Todos los pueblos tienen el derecho de libre determinación) </i>forma part de l’ordenament jurídic intern; o sigui és llei espanyola perquè així ho especifica la Constitució segons l’article 96 (=<i>Los tratados internacionales válidamente celebrados, una vez publicados oficialmente en España, <b>formarán parte del ordenamiento interno).<o:p></o:p></b></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 9pt -2.55pt 9pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";">3.- Si l’article 1.1 del PIDCP s’interpreta com a contradictori amb la <i>“indisoluble unidad de España...”</i> es pot demanar al Tribunal Constitucional que es manifesti.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 9pt -2.55pt 9pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";">4.- Perquè si qualque contingut de la Constitució és contrari als Tractats Internacionals, s’haurà d’optar a la revisió constitucional (art. 95 Constitució).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 9pt -2.55pt 9pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";">5.- Perquè <i>“la indisoluble Unidad de España” </i>no és cap dret fonamental ni universal, i sí ho és la lliure determinació dels pobles.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 9pt -2.55pt 9pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";">6.- Perquè les constitucions democràtiques es basen en els drets fonamentals i les llibertats de la Declaració Universal dels Drets Humans i dels tractats internacionals que cada estat té signat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 9pt -2.55pt 9pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";">Així idò, la possibilitat d’un diàleg prolífic dins la legalitat constitucional i internacional és ben palesa per poder encaminar la possibilitat de convocar un referèndum de lliure determinació dins l’Estat espanyol, sigui per a Catalunya o per a qualsevol altre nació o nacionalitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 9pt -2.55pt 9pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";">Tot el que sigui predicar el contrari, són vuits i nous i cartes que no lliguen, i és només la manca de voluntat democràtica per resoldre un conflicte que s’emmarca dins l’exercici de la política. No són les lleis que fan una democràcia, és l’exercici lliure d’aquesta que farà lleis d’acord amb la voluntat popular. Però a més, aquestes lleis ja existeixen a nivell internacional i són emparades i avalades per la Constitució espanyola.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 9pt -2.55pt 9pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";">Que no ens vulguin robar la llibertat sota el filibusterisme intolerant d’una visió vuitcentista de l’Estat espanyol! Per tant, <i>Sit and talk, </i>que no hi ha cap il·legalitat manifesta.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";"><br /></span></div>
</div>
Bep Joan Casasnovas Mascaróhttp://www.blogger.com/profile/01447066617760580871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8860778456845567349.post-40187525416774416292019-09-30T21:57:00.002+02:002019-10-02T18:33:36.249+02:00Cau el teló de setembre amb la llum daurada de Líthica<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9gLb27Iys1-bviJspQ4g2U4gn8jJOqiFyJ8sSTm-0_Cdgq08CgcgTN7I9Tg0p1nuCppy08GCSuKDSqSFtnYYPurkRac5FbcssNVqHRxrajfT83mnP2tC1tZMP8gBcVL7i_pE7F2wfBlg/s1600/fumeiro.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9gLb27Iys1-bviJspQ4g2U4gn8jJOqiFyJ8sSTm-0_Cdgq08CgcgTN7I9Tg0p1nuCppy08GCSuKDSqSFtnYYPurkRac5FbcssNVqHRxrajfT83mnP2tC1tZMP8gBcVL7i_pE7F2wfBlg/s400/fumeiro.jpg" width="225" /></a><span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Líthica posa el teló al setembre. De nou, els racons enigmàtics de les pedreres de s’Hostal ens porten al gaudi del teatre. Un teatre itinerant, una proposta molt encertada que et situa a diferents escenaris, sense bambolines, tots ells naturals; racons que sempre són especials i avui amb un fil musical en directe composat de violí, de flauta i arpa i també d'una veu soprano. Diàleg i, sobretot, monòlegs per a la reflexió, per a revisar la vida, el temps i els dies en què ens correspon obrir els ulls en aquest món trabucat.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br />És el resultat de la magnífica representació escènica de <b><i>Fuerzas</i></b>, de la companyia <b><i>No som tres</i></b>. Un capvespre de llum daurada, ideal per a presenciar la posada en escena dels actors i actrius, que basen els seus textos en les històries de la mitologia grega.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp8tJTrDKRsrw_1cj9BiLLGWmy4XWWnI5z3EZiXvF0qn1Z2Qq_aAD8PRUWMaZEwIUyoCI-QX1e18zQVHq60vVdXm9mUhF9-TJAMTszcw_dYhFwT5cWAidbpQRp5I8-P3xcjjfqbakArb8/s1600/Tots.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><img border="0" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp8tJTrDKRsrw_1cj9BiLLGWmy4XWWnI5z3EZiXvF0qn1Z2Qq_aAD8PRUWMaZEwIUyoCI-QX1e18zQVHq60vVdXm9mUhF9-TJAMTszcw_dYhFwT5cWAidbpQRp5I8-P3xcjjfqbakArb8/s640/Tots.jpg" width="640" /></span></a><span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br />La vida immortalitzada, el món dels mortals; la complicitat dels humans i alhora la seua pròpia simplicitat; els pensaments que ens coaccionen i ens alliberen a la vegada; les creences i l’escepticisme; el poder de les divinitats i els seus súbdits; l’enveja i la llibertat; el poder i el càstig; la lluita dels mortals contra déus i deesses. En definitiva, la nostra mateixa vida transmesa a través dels segles que s'esdevé en l’actual bogeria del món, aquest món de reminiscències hel·lèniques que hem heretat i que, inconscients, encara mantenim. I tothom en disposa de les seues fonts i les seues influències, i tot és un camí possible, sigui dins el somni o a través de la mateixa realitat mundana. Cadascú hi troba el seu criteri per fer-hi camí, per viure-hi els dies que tenim assignats, sigui des de la psique o de la soma; des de l’esperit i l’ànima o bé des de la matèria que som i que percep les sensibilitats orgàniques.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjko_D4M5-IH_Z7tNYWbd0yvookzfwQ8AnL7YumPceXOBNFTmeqUQZWzdNXWvSJYsKgrefrWqLJ1zBKL14HxSIHVoCAvnq2LIY-26ESZgic-lz8bKvYeb36IBLaUWB9kszUru1PQIeRFig/s1600/es+magre.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjko_D4M5-IH_Z7tNYWbd0yvookzfwQ8AnL7YumPceXOBNFTmeqUQZWzdNXWvSJYsKgrefrWqLJ1zBKL14HxSIHVoCAvnq2LIY-26ESZgic-lz8bKvYeb36IBLaUWB9kszUru1PQIeRFig/s400/es+magre.jpg" width="227" /></a><span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjko_D4M5-IH_Z7tNYWbd0yvookzfwQ8AnL7YumPceXOBNFTmeqUQZWzdNXWvSJYsKgrefrWqLJ1zBKL14HxSIHVoCAvnq2LIY-26ESZgic-lz8bKvYeb36IBLaUWB9kszUru1PQIeRFig/s1600/es+magre.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Gràcies a la directora, actriu i autora del muntatge, <b>Belén Martínez</b>; als actors <b>Fabián Lisboa</b> i <b>Mario López</b>; a les actrius <b>Sandra Lucena</b>, <b>Virgínia García</b> i, de forma especial, a <b>Gemma Moll</b>, pel seu treballat creixement en les arts escèniques. Alhora, i com no, agraïments al muntatge musical de <b>Nano López</b>, amb les interpretacions en la veu prometedora de <b>Laura Fernández Moll</b>; a l’arpa de <b>Elena Armenteros</b> i la flauta i violí de <b>Gabi Soriano</b>.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="CA">En definitiva, un teló esplèndid a un mes profitós, que ha clos aquest setembre a les Pedreres de Líthica, amb la llum tènue i hipnotitzant; la llum de la Menorca daurada <o:p></o:p></span>que s'ajeu en aquest oracle clutadellenc.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Adéu estiu. Gràcies Líthica.</span><span style="font-family: "verdana";"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana";"><br /></span></div>
</div>
Bep Joan Casasnovas Mascaróhttp://www.blogger.com/profile/01447066617760580871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8860778456845567349.post-83749323907909599392019-09-05T13:10:00.003+02:002019-09-05T13:28:34.255+02:00Tarta Relena, les veus de la glòria<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #1c1e21; font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #1c1e21; font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Tancament de luxe del <b>Festival de Pedra Viva </b>a Lithica, Pedreres de s’Hostal. Brillant i magnànima l’actuació de <b>Tarta Relena</b>, un duet que va fascinar l’auditori en un vespre la mar d’agradable. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="color: #1c1e21; font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Helena Ros </span></b><span lang="CA" style="color: #1c1e21; font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">i <b>Marta Torrella</b>, dues al·lotes de Barcelona, van aterrar, voleiant, a les Pedreres per convertir aquest màgic enclavament en un oracle de les divinitats. Dues veus que presentaven el seu treball discogràfic titulat <i>Ora pro nobis, </i>on únicament les seues veus en són les protagonistes de l’espectacle. Dues cantants a capela, dues veus polifòniques que no necessiten d’instruments per acompanyar-les perquè llurs veus porten incorporada la música. Ho fan tot: melodia, harmonia, sons i ritmes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #1c1e21; font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQ3lZnWT9zO7J3EY6r0u4QBSQtclG56zCePHmW1iYYCNquAlJEJM226XbMoPub1GL9TfFqS67GYUr5IZNqmg21KSdlx0lhkUbC6fU-9e7aV_8T5qT6-sNvcNKVjBFfMPrRHO6fszo3fJw/s1600/Tarta+relena.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="393" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQ3lZnWT9zO7J3EY6r0u4QBSQtclG56zCePHmW1iYYCNquAlJEJM226XbMoPub1GL9TfFqS67GYUr5IZNqmg21KSdlx0lhkUbC6fU-9e7aV_8T5qT6-sNvcNKVjBFfMPrRHO6fszo3fJw/s640/Tarta+relena.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #1c1e21; font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #1c1e21; font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #1c1e21; font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">La proposta és basada en la música tradicional de la Mediterrània, amb peces populars corses, morisques, gregues, catalanes, mallorquines i menorquines (d’aquí, la popular <i>Cecília</i>). És, per tant, una aposta de recuperació i dignificació de les músiques mediterrànies antigues que, des dels sediments d’aquestes peces populars, revaloren la identitat dels pobles i cultures d’aquest antic <i>Mare Nostrum</i>. I açò és de lloar. Però si hi afegim la brillantor del seu cant, en queda una representació musico-cultural sublim. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #1c1e21; font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Però no només fan música amb les seues veus sinó que també emeten una fonètica perfecte en cadascuna de les llengües cantades. Una dicció fonològica encomiable, especialment en les cançons tradicionals de les Illes Balears, pel que demostren prou coneixements dialectològics per oferir-nos, així, unes representacions molt dignes i exactes i ben lligades a l’oralitat originària de cada zona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #1c1e21; font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">La posada en escena de l’esdeveniment era senzilla, però encertada. Portaven un vestit blanc fins els peus amb uns complements negres. Així, per tant, escoltar Ros i Torrella ahir entre el marès de les Pedreres de s’Hostal, era com si qualcú t’obrís les portes de la glòria; com si unes veus angelicals et convidassin a una arcàdia de sonoritat magnificent; com si haguessis accedit a un cel melòman d’on no voldries davallar durant hores i hores.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #1c1e21; font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Gràcies Marta i Helena. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #1c1e21; font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Gràcies Festival de Pedra Viva. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #1c1e21; font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Gràcies Lithica, Pedreres de s’Hostal.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="color: #1c1e21; font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span>
<span lang="CA" style="color: #1c1e21; font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></div>
</div>
Bep Joan Casasnovas Mascaróhttp://www.blogger.com/profile/01447066617760580871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8860778456845567349.post-70298418775985361872019-09-01T22:26:00.004+02:002019-10-27T02:02:58.435+02:00Reflexió d'estiu<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #1c1e21; font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Ha clos l'agost, però no l'estiu. A pesar que molts fan coincidir una cosa amb l'altra, no és així. No ho ha de ser. Amb tot, des del mes de maig podem dir que fa estiu. I han passat coses perquè aquest temps estival m'hagi sacsejat la quotidianitat més o manco establerta. Hi ha hagut pèrdues i desconfiances que, d'una manera o altra, dolen, perquè no s'acaben d'entendre. Per la forma, trista, i també per falsàries, en gran part. És una decepció per creure que hi havia més complicitat i confiança, però no hi era (<i>mea culpa</i>, potser). I aquestes coses se’t fan estranyes perquè els qui van tirar la “pedra” amaguen la mà i somriuen, com si res no hagués passat; en silenci, com en la picaresca dels jocs d’infants. I sí, va passar, perquè “la pedrada” fa mal, si més no durant un temps, fins que sana, clar. Però resten alguns dubtes: els “somriures estranys” no sé molt bé que volen dir, si inconsciència o remordiment. Tanmateix, per resoldre’ls hi hauria d’haver el diàleg, la transparència, l’honorabilitat, la humanitat, l’elegància...; o sigui allò que ens fa adults assenyats i coherents. Però no, persisteix l’”estrany somriure”... i el silenci. A més, després del sotrac, saps de qualcú (una altra decepció) que demana al nou servei de la sala posar una cortina a la porta de la cuina perquè no es vegi com funciona i el que s’hi cou. Trist, molt trist.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #1c1e21; font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4z_kCRMXHol7q4IRaghcUonysP_JIP1szQpD8mn-pExzw_pa2jGOKQq_uojs5-6JTRXefQt2ajZBJKnS1XlpfW-oOgNqnZUP91TxhgOd46Yl7XP039So6QP0rckitnFVAJtV39nv0-I8/s1600/sol+branques.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="352" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4z_kCRMXHol7q4IRaghcUonysP_JIP1szQpD8mn-pExzw_pa2jGOKQq_uojs5-6JTRXefQt2ajZBJKnS1XlpfW-oOgNqnZUP91TxhgOd46Yl7XP039So6QP0rckitnFVAJtV39nv0-I8/s640/sol+branques.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #1c1e21; font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Amb tot, no s’acaba el món i cal aixecar-se i fer camí. Sí, caminar. Perquè és sà i cura, com l’aigua de la mar. I mentre camines recuperes activitats que vas deixar fa un temps (Gràcies GleamIsland!) i, a més, vols omplir de música aquest llarg sender d’estiu que es va tòrcer a mitjans mes de juny. Caminar proporciona noves imatges, nous paisatges, que fan pensar, que t’acompanyen. Sempre he cregut que caminar per Menorca mai és caminar sol, i fer-ho amb qualcú és fer-ho en comunitat. Mentrestant, et creues amb nova gent, que saludes i coneixes. I retrobes persones conegudes que esdevenen una agradable novetat amical, per compartir bons moments de vetlades, de músiques i de somriures (Gràcies per les estones). I aquelles amistats més antigues, que encara hi són, quan, sense elles saber-ho, t’ajuden moltíssim. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #1c1e21; font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Trescar pels camins de l’estiu és fer-ho vestit de llum, necessària quan t’has vist sota un espai ennuvolat que et fa creure que perds la complicitat d'altra bona gent. Potser no era aquella la "teua" gent. Nosaltres, vosaltres i ells ens equivocam i potser d’aquí neixen els dubtes. I aquests cal espolsar-los fent una bona calada per les platges de l’estiu. I, tanmateix, seguir caminant i confiant amb qui vol compartir, amb qui no té prejudicis i s’obre al gaudi i a l’estima, com la finestra que s’obre a l’alba.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #1c1e21; font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Hi ha la llum diürna de l’estiu; hi ha els colors contra la fosca i nits de lluna plena que són fetes de músiques variades en fosquets i vespres complaents. I les nits s’han fet també molt especials. Des dels concerts de <b>Traginada </b>i el memorable <b>Pink Floyd Simfònic </b>a la plaça des Born el mes de juliol, fins a <b>Leonmanso </b>i <b>Andreu Valor </b>a Ferreries el passat cap de setmana. Entremig, <b>Coque Malla, Kiko Veneno, Guillem Soldevila, Sopa de Cabra, Shanti Gordi, Quartet Vela</b>, <b>Dos Sipiots, Cris Juanico</b>...(i qualcun més que segur que me deix) han fet que l’estiu fos més complet, tant a l’aire lliure, com en sales o claustres magnífics. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="color: #1c1e21; font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="color: #1c1e21; font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">A la música hi ha hagut també els actes de les lletres i l’art dramàtic. He participat a la reinauguració de <b>Vadllibres </b>amb una lectura poètica i en la presentació del llibre <i><b>Sons Bruts</b></i> de <b>Carles Rebassa </b>(premi Carles Riba de poesia 2018), a més d’assistir-hi en altres actes literaris i de glosat. També he assistit a les representacions dramàtico-musicals de <b>Pedra Viva</b>, a Lithica; a l’escenificació de <b><i>L’ombra de la Mola</i></b>, de <b>Josep Mercadal</b>, a Maó; a <b>Illanvers, </b>a <b>can Saura</b>, i al recital poètico-musical <b>Nura, </b>de <b>Ponç Ponç</b> i <b>Guillem Soldevila.</b> A més de qualque exposició i altres actes. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<span lang="CA" style="color: #1c1e21; font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11pt;">Hi ha a Menorca una creativitat cultural i musical ben viva, i uns talents menorquins (joves i grans) que caldria reconèixer molt millor i impulsar molt més des de les institucions, sobretot a Ciutadella, i amb més equitat des del Consell. Tenim molt i bo i els hauríem de seguir gaudint a Menorca. Amb tot, agrair a les entitats privades la feina extraordinària que fan per la Cultura durant l’estiu, tot i que caldria l’esforç per fer més dinàmic l’hivern.</span><span style="caret-color: rgb(0, 0, 0); color: black; font-family: -webkit-standard; font-size: small; text-align: start;"></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #1c1e21; font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Però hi resta encara el setembre, que a mi m’agrada dir-li <b><i>L’estiuet dels menorquins</i></b>, perquè és més tranquil, manco estressant i més nostrat, i ho té tot per gaudir. Visitar els racons de l’illa i omplir-me de música i lletres, com la trobada de <b>Poetamics</b>, plena de versos, aquest proper dijous a Sant Lluís; o a la participació a <b>Sant Patrici</b> en un recital sobre el vi, el proper dia 21. Però també d’altres plaers que segur que hi seran.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #1c1e21; font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Per tant, seguiré caminant per trobar la complicitat i la confiança; per trobar la llum de l’estiu i cercar els colors contra la fosca; i sanaré les ferides i cicatrius, i foragitaré els dubtes. Perquè sí. Per compartir somriures i converses amb una cervesa ben freda, o brindar amb el vi a les tertúlies, amb el vi de vida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Vi de vida<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Vi, una copa de vi, una copeta agraïda.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Beguem el brou vetust, el vi clàssic d’esguard,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">de música i ball, de les lletres i l’art...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Beveu el vi d’amor, que no és picat i envida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Assaborim el tast del vi que no es covard,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">que du el gust i el plaer i empeny l’embranzida;<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">que inspira i té l’aroma de musa vestida<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">que quan dansa i recita mai no es farà tard.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Aprenguem dels efectes alquímics, que els té:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">que eixampla l’esperit i tanca la ferida,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">que construeix la pau, que no mata i du el bé<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">i fa cantar poetes amb la veu lluïda.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Glopeja el vi que et mostra el somni i el sender...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Estima el vi que estima, estimat vi de vida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><b>Bep Joan Casasnovas</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;">Agost 2019</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11pt; line-height: 22px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
</div>
Bep Joan Casasnovas Mascaróhttp://www.blogger.com/profile/01447066617760580871noreply@blogger.com0