Del blau al taronja: els Ciutadans de la Falange

Sense ser un profund coneixedor del moviment falangista, sí he llegit algunes coses i des de fa molts de temps, quan era més jove, em vaig interessar per saber què distingia la Falange Espanyola del règim franquista pròpiament dit.

La Falange era un moviment nacionalsindicalista, contrari al capitalisme, si més no al seu inici, radicalment catòlic, defensava aferrissadament la unitat inqüestionable d’Espanya ("España es una unidad de destino en lo universal", venia escrit als Estatuts o acta fundacional de la Falange); advocava per una política vertical autoritària que restringia l’actuació i llibertat de la gent (la Falange proposava decidir per tothom des de la verticalitat de l’Estat i del Poder) i també a favor d’un ensenyament adoctrinat. L’educació es tenia en compte a la Falange, però marcava el que s’havia d’aprendre, a diferència d’altres moviments conservadors i feudalistes que preferien la ignorància del poble. (Joan Benejam, com a pedagog, hi va deixar molts esforços per contravenir la ignorància de la gent que volia la classe terratinent). La Falange, així com anticapitalista, era fortament antimarxista. Els 27 punts del programa la Falange Espanyola de las JONS de 1934, són clars en aquest sentit.

Albert Rivera (C's) i José Antonio Primo de Rivera (La Falange 1934)

Així idò, entre moltes altres qüestions, la Falange proposava:

-       Defensa dels drets socials de la gent, però des d’un criteri més bé vertical, a través d’un sindicat d’Estat.

-       Els treballadors eren un valor social que calia emparar, però no admetia insurreccions obreres de cap tipus ni rebel·lies ni protestes, a la vegada que admetia l’organització comunitària  en classes socials.

-       El capitalisme i totes les seves branques econòmiques eren un corc que malmetia la salut moral del poble. Els falangistes eren anticapitalistes, però radicalment catòlics: “Déu és la raó del món i la Falange l’executa a la Terra”, recollia el seu ideari). D’aquí que determinades doctrines conservadores de l’Església coincidien amb l’ideari de la Falange i encara ara hi coincideixen en els sectors més retrògads. El catolicisme conservador era (és) la doctrina moral, el de la Falange era la doctrina política.

Tot i que bona part d’aquestes idees formaven part de l’Espanya predictatorial dels anys 20 i 30 del segle passat, moltíssima gent hi veu similituds en els postulats ideològics que expressa actualment Ciutadans/Ciudadanos.

Un fet que abandera també C’s (a l’igual que ho feia la Falange) és el combatre la corrupció de tot tipus. Açò també repercutia en ser una organització -tot i que feixista- contraria a l’especulació i, per tant i en certa mesura, defensora del territori. Ara, tanmateix, aquest punt darrer, no sé si se li pot atribuir a C's.

Tanmateix, al marge d’alguns punts, C’s, a l’igual que la Falange, sobreposa la unitat d’Espanya a qualsevol altra cosa. Recordau “La Pàtria espanyola, única, indivisible, etc...” . Aquesta premissa s’ha fet palesa arran del procés català, quan Ciutadans ha deixat d’atacar la corrupció del PP per anar-hi de braceti en la intervenció a Catalunya amb el 155, també, desgraciadament, amb la implícita connivència del PSOE.

Bé idò, Albert Rivera i C’s van emergir com una renovació d’uns ideals de dreta social, més repressora que oberta, que pretén adaptar-se a l’esquifida democràcia d’ara. Però també se li veu no poques pinzellades falangistes, més quan en les situacions actuals molta gent s’ha de llevar la careta. Recordem el que deia la Falange en la seva fundació:

“Si nuestros objetivos han de lograrse en algún caso por la violencia, no nos detengamos ante la violencia. Bien está la dialéctica como primer instrumento de comunicación, pero no hay más dialéctica admisible que la dialéctica de los puños y de las pistolas cuando se ofende a la justicia y a la Patria”.

No sona açò a la situació dels darrers mesos? Fins i tot davant la repressió a Catalunya, Rajoy ha estat més prudent (no gaire més) que Albert Rivera, el qual no s’ha cansat d’esperonar el Govern espanyol per intervenir i reprimir amb més duresa les institucions, entitats i formacions sobiranistes. És l'ultranacionalisme patriòtic espanyol que segueix mostrant intolerància a altres idees democràtiques. C’s d’Albert Rivera va néixer moderat amb la imatge de renovació, però ja s’ha vist tot el que amaga aquest partit polític i quin és el projecte que té per a l’Estat espanyol.

Rivera com el falangisme, és imperialista. El programa polític de C’s reclama la igualtat entre tots els individus, però ni vol sentir parlar de drets de les regions o nacionalitats. Amb aquesta proposta vol restaurar l’imperi espanyol. D’aquí que la capciosa reforma de la Constitució que reclamen pretén desmuntar l’Estat de les Autonomies; eliminar els Drets forals d’Euskadi i Nafarroa i el seu concert econòmic; vol mancomunar ajuntaments, reformar el senat per substituir-lo com la cambra dels presidents autonòmics sota la tutela exclusiva de l’Estat, el Poder central; apoderar el Govern de Madrid i eliminar un bon nombre de competències concedides a les autonomies (açò ho diu el seu programa electoral). O sigui, anihilar els organismes de decisió política que permet l’actual ordenament jurídic. El Règim del 78, que establia l’obertura autonòmica d’Espanya, ell, Albert Rivera, vol reformar-lo per restringir-lo, per tancar-lo i fer-lo uniforme. C’s, contrari a la corrupció del PP (via per on li podria treure vots), és ara el més fidel adlàter i escuder de Rajoy en la defensa a ultrança de la unitat d’Espanya, sigui amb els mètodes que siguin, com postulava la Falange. La repressió és el seu camí: “pero no hay más dialéctica admisible que la dialéctica de los puños y de las pistolas cuando se ofende a la justicia y a la Patria”.

L’adoctrinament que C’s afirma es fa a Catalunya, País Valencià i Balears, no és altra cosa que la imperiosa mania de treure-li les competències per controlar-los els sentiments, emmordassar la llibertat d’expressió; també partidari d’intervenir els Mossos d’Esquadra perquè és la policia desobedient al ‘Règim’. Altrament, a C’s tenen pressa per reprimir els drets diferencials adquirits per les regions i nacionalitats de llengua i cultura no castellanes. La prova de les presses és el que venen insinuant fa un temps però que s’ha vessat recentment amb l’efervescència i eufòria espanyolista: anular l’oficialitat de la llengua catalana a la funció pública i a l’ensenyament.

No és casual, per tant, que els moviments civicopolítics sorgits a aquests territoris, juntament amb els grupuscles politicolingüístics, hagin trobat en l’argumentari de d’Albert Rivera i de C’s el paraigües perfecte i coincident d’una més ampla cobertura dels seus idearis a Menorca i a les Illes. De fet, són empesos i tutelats, a l’ombra, pel propi C’s. Els ‘naranjitos’ han usurpat l’exclusivitat de defensa de la indivisible unidad de la Nación Española que tenia fins ara el PP. A través dels atacs constants a l’idioma català arreu del Països Catalans (països que ells neguen, però que ara els fan més visibles que mai) mostren de nou el mirall falangista i l’ideari de José Antonio Primo de Rivera, el fundador de la Falange. L’article de Marc Pons a ElNacional.cat “Quan Primo de Rivera va voler aniquilar el català” és una calcada coincidència entre els desitjos d’aquell dictador i la finalitat de Ciutadans.

És obvi que els patrons falangistes de 1934 i el franquisme posterior no són un patró exacte al model polític de C’s, però quasi. S’hi troben, malgrat ho neguin, un bon cúmul de similituds. Un patró, aquell, remodelat ara, és clar, per adaptar-lo a aquest inici del segle XXI. Tanmateix, són molts articulistes, mitjans informatius i polítics actuals que també hi veuen coincidències.

La formació d’Albert Rivera i les entitats civils que li fan la feina social al partit, ho negaran. Perquè no els convé extreure aquell model d’imatge anacrònica i fosca que va donar cobertura al cop d’Estat franquista. El blau, el negre i el roig de la Falange l’han pintat d’un modern taronja, però no ho dubtin, són els Ciutadans de la Falange.