Els Protocols i el missatge de Josep Pons Lluch (7)
Van passar 140 anys d’aquell
contratemps de 1703 i de nou Sant Joan havia perdut esplendor i bona part de la
puresa antiga. D’aquí que novament, les autoritats locals, que feia poc
formaven part del nou Ajuntament -una volta abolit l’Antic Règim de les
Universitats l’any 1835, van fer constar, debatent de les festes el 30 de juny
de 1843, el següent:
“Se han introducido
en ellas algunes prácticas y abusos que convendría tal vez reformar, y poner en
observación otras que seria bien hacer revivir, acordó el Auyuntamiento nombrar
y nombra una comisión... para que tomando en cuenta con su ilustración todo lo
relativo a la citada fiesta se ocupe en la formación de un reglamento o
estatutos que sirvan en lo sucesivo de Norte y guía a los que han de dirigir la
citada función.”
 |
| Imatges d'en primer. Festes de Sant Joan |
La comissió va estar formada per
persones expertes dels diferents estaments. Llavors la festa va ser refeta però
només per recuperar l’esplendor d’antany. Aquí hi trobam l’excepció que 25 anys
després va ocórrer el fet polític del període revolucionari, que ja hem
comentat i que va significar molta preocupació.
Si de 1703, amb l’Scriptura Pública, van
transcórrer 140 anys fins que no es va redactar un nou ordre de com fer Sant
Joan, des de 1843 han passat, curiosament, quasi 140 anys, concretament 134,
fins que no hi ha una nova revisió, que són els Protocols de Josep Pons Lluch
de 1977. Potser Pons Lluch no representava pròpiament l’Ajuntament, però n’era
l’arxiver municipal i membre de la Junta Municipal de Sant Joan. Sempre,
emperò, es va basar en la substància antiga. I açò també ho deixa escrit al
pòrtic d’aquests Protocols:
“Quant a
l’esdevenidor, deixam unes pàgines en blanc (açò era a la primera edició), per
poder-hi anotar les reformes o canvis que per evolució puguin sorgir en el
pervenir (o el que hagi pogut oblidar-se), quedant, emperò, resguardat al
mateix temps el que pugui menysprear-se; ni manco anul·lar-se el seu passat com
tampoc el present; pauta que hem pretès seguir en la formalitat del llibre de
les Set Sivelles, exclusiu de les Festes de Sant Joan”.
Segurament hi havia coses en la presa de decisions
sobre la Festa en què no hi estava d’acord. Fets dels quals no s'hi mostrava
massa favorable, com l’any 1966 amb la declaració de “Fiestas declaradas de Interés
Turístico-Nacional”, promogudes pel Ministerio de Información y
Turismo, per posar un exemple. Per altra banda, no sé que en pensaria ara Pons
Lluch del fet que la Junta Municipal de Sant Joan s’hagi suprimit (o s’hagi
inutilitzat); ell que en va ser membre fundador de la mateixa. En Bep Padet
també ens volia fer veure que havíem d’actuar per saber recuperar coses
perdudes i ho volia fer saber al poble, més enllà del que poguessin fer les
autoritats un moment donat de la història.
Un altre historiador, Florenci Sastre Portella, prou coneixedor també de les Festes;
escriu en el pròleg del llibre de Pons Lluch “Sis anys sense Caixer Senyor”:
“Quin és
el secret de la pervivència de Sant Joan? Jo crec –diu Sastre Portella- que és la conjunció de dues voluntats: la de les nostres autoritats
(primer la Universitat, i després l’Ajuntament), que lluitaren per mantenir-la
contra els seus detractors, que n’hi va haver i no foren pocs, i la del poble,
que se la va fer seua i la va integrar en la seua personalitat
col·lectiva”. Considera també Sastre
Portella la importància de les cròniques antigues i l’empremta dels Jurats
(autoritats) però destaca també la consideració del poble. Més avall, en el
mateix pròleg Sastre parla clar i diu: “la
festa ha de ser de tots els que se l’estimen, no d’un grup partidista. L’estudi
que en fa d’aquests sis anys anòmals Pons Lluch és exhaustiu (es refereix
al període revolucionari). Cal llegir-lo
amb atenció i treure’n profit.
Cal
llegir-lo amb atenció i treure’n profit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada