Els
Protocols i el missatge de Josep Pons Lluch (5)
El diàleg en forma
d’escriptura que protagonitzen l’antropòleg cubà, Fernando Ortiz, en el text de
l’assaig (Estudio monográfico de las Fiestas menorquines, Cuba 1908), i
Mestre Benejam, autor del pròleg, deixa encara més curiositats:
“Y
voy a terminar este sencillo prólogo –seguia
Mestre Benejam- declarándome misoneísta a
mi manera, ya que de misoneísmo trata mi buen Ortiz, atribuyendo tal caràcter a
la manera de ser de los ciudadelanos (com si es sentís ferit d’orgull!).
“Distingamos, amigo Fernando. Muchos hombres rechazan las ideas nuevas
porque les perturban en su manera de ser, y no quieren oir hablar siquiera de
ellas. Otros permanecen en su quietismo por pereza de inteligencia y
enervamiento de ánimo, y no quieren tomarse el trabajo de innovar. Más otros
con espíritu moderno y avanzado –y yo pertenezco a este número- son amantes de
lo viejo porque lo ven a través de un prisma que lo embellece, aunque se hallen
convencidos de lo contrario. (...) Ciudadela constituye un pueblo morigerado (o
sigui, d’afectes moderats i de bones costums), però apático; devoto en gran parte, però frío; bien que la apatia y
la frialdad pueden ser originadas por el medio ambiente y por la falta de
estímulo”.
![]() |
Facebook - Fotos Antigues de Ciutadella |
Quin rebrot
santjoaner li surt a Mestre Joan Benejam a favor de conservar la festa, no? “Yo
soy amante de lo viejo porque lo veo a través de un prisma que lo embellece”. No crec que a Joan Benejam li sortís
així com així el pròleg, de forma casual. Pensau que Joan Benajam i Vives torna
a Ciutadella des de Blanes (on feia escola) l’any 1869, l’any que l’Ajuntament
és sotmès a la Junta revolucionària. Tenia 23 anys, i va fundar una escola
privada. En ple període revolucionari, l’any 1873 obté la plaça de Mestre
d’Escola Pública. Per tant, a ell, de perfil republicà, coneixedor i interessat
per la causa política, li seria ben coneguda la situació que va viure
Ciutadella amb aquells sis anys sense Caixer Senyor i d’alteració de la Festa
de Sant Joan.
Jaume Mascaró,
finalitza l’article que vos comentava amb una reflexió no menys interessant. “Em sembla –escriu- que hi ha en aquesta amable confrontació entre mestre i deixeble el
nucli de la història dels darrers 150 anys de Ciutadella: És Sant Joan –es
demana- una expressió de l’esperit
‘conservador’ dels ciutadellencs, o tal vegada, només un fonament, una arrel,
que fa possible la novetat i el futur sense perdre la identitat? Més de 100
anys després, el debat és obert”, conclou Mascaró.
Bé
idò, així, hem de saber entendre que les lloances que escrivia Pons Lluch sobre
la corporació revolucionària d’aquell període, (Junta Revolucionària de
Salvació i Gobierno-1868-1974) era ben sentida i sincera. Elogiava aquells
governants perquè en la manera que van poder, van intentar salvaguardar
l’esperit antic en la forma de celebrar Sant Joan, tot i que fossin de
pensament polític molt contrari a com pensava Josep Pons Lluch. També Mestre
Benejam, estimava les formes de conservar les coses antigues perquè les volia
veure a través del filtre que les embelleix. Joan Benejam també s’estimava, a
la seua manera, la Festa de Sant Joan i no la volia alterada. Va escriure Foc i
Fum, una història d’amor amb el marc de la festa com a rerefons. La va
escriure amb tot el respecte, però sense trair les seues idees. Hi va fer dir
que sonaven s’Himne des Riego, que
era un himne republicà i que mai ha estat censurat. A més, vos heu demanat mai
per què dues figures tant importants en la llarga història de Sant Joan, com
són el Caixer Senyor i sa Capellana, no hi surten a Foc i Fum? Mestre Benejam va
fer una obra amb personatges senzills, de vides senzilles, una obreta amb
direcció pedagògica per a la gent del poble. Perquè, igual que Pons Lluch,
sabia que els ciutadellencs i ciutadellenques eren la base fonamental perquè
Sant Joan es projectàs intacte a través dels temps, però sense perdre el sentit
de l’aportació popular, que la volia construïda des del criteri i estima dels
ciutadans i no mitjançant imposicions ideològiques, que hi han estat i hi són.
I ja sabeu com acaba Foc i Fum, no? “Guardem
sempre memòria, memòria d’aquest fet”. Un missatge clar al poble, encara
que és un missatge sociològic sobre com entendre el progrés i la justícia i no
en el sentit d’una lloança cega cap a la festa, ja que Mestre Benejam el que
escrivia tenia sempre un missatge clar cap a la gent, d’aquí aquesta frase tan
seua: “La persona instruïda porta al
front una llum que il·lumina ses petjades”.
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada