Era ben merescuda la jornada
d’estudi i homenatge dedicada a l’escriptor Pau Faner el passat dissabte per
part de IME. I és que la trajectòria del novel·lista ciutadellenc deixa una
petja significativa en l’aportació literària de Menorca en el marc de la
literatura catalana. Diuen els crítics més entesos que Faner retorna la nostra
illa a la literatura notable després d’un llarg període amb absència d’autors
destacats. Així, el novel·lista menorquí reprèn aquesta presència que havia
deixat Àngel Ruiz i Pablo, considerat el darrer referent literari que traspassà
les costes insulars.
Des que l’any 1972 Faner
publica Contes menorquins la seua
carrera com a escriptor és imparable. I ho fa amb un estil ben propi amb el
qual s’hi manté fidel sempre, tot i les crítiques inicials que li trobaven
mancances diverses, encara que li reconeixien la seua capacitat creadora i la
força de les seues figures poètiques. A pesar de tot, Faner és incorporat ja
els anys 70 del segle passat, com un referent contemporani de Menorca en els
manuals d’història de la literatura catalana. (Literatura catalana. Dels inicis
als nostres dies. Carbonell-Espadaler-Llovet-Tayadella. El Punt/Edhasa, 1979).
La seua obra ha estat
considerada de realisme màgic, de màgia realista, de surrealisme màgic, d’imaginació
desbordant, de creació fabulista,
de llenguatge al·legòric i tantes i
tantes adjectivacions que han volgut definir el seu estil i model narrador. Més
de 30 títols l’avalen, als quals s’hi arramben una llarga llista de premis,
entre els quals hi ha els més prestigiosos. A més, ha conreat tots els gèneres,
com la narrativa breu, la infantil i juvenil i, òbviament, la novel·la. També
té obra teatral que podria veure la llum en el transcurs de l’estudi sobre la
seua obra que es vol dur a terme en dates properes per part de l’Institut
Menorquí d’Estudis. No té producció de poesia pròpiament dita, però ja es ben
coneguda la seua prosa poètica que sempre ha incorporat en els seus llibres;
passatges literaris que són d’un qualificat nivell poètic. I no caldria obviar,
al marge del conreu de les lletres, la seua també important obra pictòrica.
El passat dissabte es va
retre, idò, un merescut reconeixement a la seua tasca literària on, a més de
les conferències de destacats literats com són Josefina Salord, Ismael Pelegrí,
Joan F. López Casasnovas, Margarida Cursach o Pilar Arnau (especialista en l’obra faneriana)
dissertant sobre els seus gèneres, hi hagué també un documental sobre la figura
de Pau Faner, realitzat per Joan Allès; una interessant ruta literària per la
mítica Ciutadella de Pau Faner, guiada per Miquel Àngel Limon i una taula
rodona amb escriptors actuals com Miquel Àngel Maria, Maite Salord, Esperança
Camps i Ponç Pons (no hi pogué assistir Joan Pons), que van exposar la seua
visió sobre la figura humana i creadora de l’homenatjat, els quals, tots, van
manifestar estar influenciats per l’escriptura faneriana.
Pau Faner no només ha estat un
escriptor reconegut arreu dels territoris de
parla catalana, sinó que també ha expressat en la seua obra l’estima
innegociable a Ciutadella i Menorca, les quals ha col·locat dins el marc de les
literatures fantàstiques i ha aconseguit, amb açò, que els seus relats i
passatges, que ens són tan propers, hagin esdevingut també universals.
Per tant, només em resta
acabar dient a l’autor, moltíssimes gràcies, Pau, per tot el que ens has donat.
Bep Joan Casasnovas Mascaró
El Iris, 17 juliol 2015
