dijous, 16 de juliol de 2015

La força literària de Pau Faner

Era ben merescuda la jornada d’estudi i homenatge dedicada a l’escriptor Pau Faner el passat dissabte per part de IME. I és que la trajectòria del novel·lista ciutadellenc deixa una petja significativa en l’aportació literària de Menorca en el marc de la literatura catalana. Diuen els crítics més entesos que Faner retorna la nostra illa a la literatura notable després d’un llarg període amb absència d’autors destacats. Així, el novel·lista menorquí reprèn aquesta presència que havia deixat Àngel Ruiz i Pablo, considerat el darrer referent literari que traspassà les costes insulars.




Des que l’any 1972 Faner publica Contes menorquins la seua carrera com a escriptor és imparable. I ho fa amb un estil ben propi amb el qual s’hi manté fidel sempre, tot i les crítiques inicials que li trobaven mancances diverses, encara que li reconeixien la seua capacitat creadora i la força de les seues figures poètiques. A pesar de tot, Faner és incorporat ja els anys 70 del segle passat, com un referent contemporani de Menorca en els manuals d’història de la literatura catalana. (Literatura catalana. Dels inicis als nostres dies. Carbonell-Espadaler-Llovet-Tayadella. El Punt/Edhasa, 1979).

La seua obra ha estat considerada de realisme màgic, de màgia realista, de surrealisme màgic, d’imaginació desbordant, de creació fabulista, de llenguatge al·legòric i tantes i tantes adjectivacions que han volgut definir el seu estil i model narrador. Més de 30 títols l’avalen, als quals s’hi arramben una llarga llista de premis, entre els quals hi ha els més prestigiosos. A més, ha conreat tots els gèneres, com la narrativa breu, la infantil i juvenil i, òbviament, la novel·la. També té obra teatral que podria veure la llum en el transcurs de l’estudi sobre la seua obra que es vol dur a terme en dates properes per part de l’Institut Menorquí d’Estudis. No té producció de poesia pròpiament dita, però ja es ben coneguda la seua prosa poètica que sempre ha incorporat en els seus llibres; passatges literaris que són d’un qualificat nivell poètic. I no caldria obviar, al marge del conreu de les lletres, la seua també important obra pictòrica.



El passat dissabte es va retre, idò, un merescut reconeixement a la seua tasca literària on, a més de les conferències de destacats literats com són Josefina Salord, Ismael Pelegrí, Joan F. López Casasnovas, Margarida Cursach o Pilar Arnau (especialista en l’obra faneriana) dissertant sobre els seus gèneres, hi hagué també un documental sobre la figura de Pau Faner, realitzat per Joan Allès; una interessant ruta literària per la mítica Ciutadella de Pau Faner, guiada per Miquel Àngel Limon i una taula rodona amb escriptors actuals com Miquel Àngel Maria, Maite Salord, Esperança Camps i Ponç Pons (no hi pogué assistir Joan Pons), que van exposar la seua visió sobre la figura humana i creadora de l’homenatjat, els quals, tots, van manifestar estar influenciats per l’escriptura faneriana.

Pau Faner no només ha estat un escriptor reconegut arreu dels territoris de  parla catalana, sinó que també ha expressat en la seua obra l’estima innegociable a Ciutadella i Menorca, les quals ha col·locat dins el marc de les literatures fantàstiques i ha aconseguit, amb açò, que els seus relats i passatges, que ens són tan propers, hagin esdevingut també universals.

Per tant, només em resta acabar dient a l’autor, moltíssimes gràcies, Pau, per tot el que ens has donat.



Bep Joan Casasnovas Mascaró

El Iris, 17 juliol 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada