divendres, 8 de juliol de 2016

Son Catlar, una joia prehistòrica


  Fa molt anys ja havia llegit i sentit a dir que el Poblat prehistòric de Son Catlar és d’un gran valor patrimonial. Un extens jaciment arqueològic que manté gairebé intacta la muralla ciclòpia que l’envolta, de 900 metres de perímetre; o sigui, de poc més de 60.000 metres quadrats de prehistòria enterrada. Tanmateix, a més de l’espectacular mur perimetral amb torres i bastions adjacents, hi són visibles tres talaiots (quatre en diuen algunes fonts), una sala hipòstila, algunes restes de cercles d’habitatge i un recinte de taula que és el més gran de Menorca, únic amb dues entrades. També la Taula la consideraven la més gran de l’illa, però està escapçada i el capitell desaparegut. Estam parlant d’un assentament prehistòric amb uns talaiots datats entre els anys 850 i 550 abans de Crist (o abans de la nostra era, con es diu ara) i amb evolucions diverses. Se li atribueix presència romana i islàmica i, recentment, les exploracions fetes també li atribueixen influència púnica, a l’igual que a molts altres jaciments arqueològics de Menorca. Sembla ser que la influència púnica a Menorca és més del que se sabia fins ara, a contar pels experts.









  
  Son Catlar és una joia prehistòrica perquè, segon els entesos, s’hi presumeix un extens tresor arqueològic. Tanmateix, ha tingut una minsa consideració perquè les circumstàncies han fet que sigui un lloc poc excavat per tot el que pot representar. En gairebé un segle s’hi han fet ben poques investigacions. En feim memòria.

  L'any 1923 es va excavar el recinte de taula (F. Hernández Sanz); el 1957 va ser excavada una sala hipòstila (J.M. Serra i J. Flaquer); el 1958 va ser restituïda la llinda de l'entrada i s'hi va fer una petita excavació (L. Pericot i V Tolòs). El 3 de juliol de 1960 el Poblat talaiòtic de Son Catlar va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional, segons J. Mascaró Passarius). L’any 1995 s’aixecà un enderroc vora el portal d’entrada, es va consolidar el portal i es va fer una excavació del corredor interior (O. Pons). Si més no, aquestes són les intervencions més destacades fetes a Son Catlar durant quasi un segle. L’any 2005, el Consell Insular de Menorca va declarar la protecció de tot el jaciment prehistòric (BOIB 25 de juliol/2005). I malgrat la importància, l’extensió, la muralla i la monumentalitat del poblat, no va ser inclòs en el llistat de jaciments arqueològics per a la Candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial per la UNESCO. Qualcú hauria de donar més explicacions.




  
  El passat dissabte vaig tenir l’ocasió de visitar de nou Son Catlar i hi vaig trobar un equip que treballava en l’excavació d’un parell de les torres de la muralla. És una grata satisfacció saber que un equip d’arqueòlegs i historiadors (Proyecto Modular d’Alacant) s’interessen per aquest enorme assentament de la nostra prehistòria. Tanmateix em resta el dubte de si serà una intervenció esporàdica, perduda entre tants anys, com fins ara, o bé serà l’inici d’un projecte d’investigació i excavació multidisciplinària més ample que posi sentit, continuïtat i interès al valor que representa un dels poblats prehistòrics més grans de les Illes Balears.


  Davant la moguda que genera la Menorca Talaiòtica i el seu nomenament a Patrimoni Mundial de la Humanitat, Son Catlar no pot quedar-se arraconat, oblidat i sense projecte investigador seriós i rigorós a curt i mig termini. I són les administracions públiques i els organismes acadèmics corresponents qui haurien de posar fil a l’agulla per anar destapant aquest tresor que amaga Son Catlar, una ciutat prehistòrica d’un alt valor cultural que mereix molta més atenció de la que se li ha donat fins ara.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada