dilluns, 29 de juliol del 2013

Juliol de "Terra cremada"



Sempre diuen que la Festa de Sant Joan enceta l’estiu i, d’aquelles festes passades, sembla que ha transcorregut molt temps. D’ençà d’aquells cavalls endiumenjats pels carrerons antics de Ciutadella ha passat poc més d’un mes. Ja tenim un juliol més, o un manco, depèn. Tot és relatiu, com també ho és la forma com volem culpar les decisions preses sobre l’actualitat recent. Fins i tot pens que la indignació que provoca la crítica situació social, econòmica i política fa que moltes persones s’expressin de forma irada i instantània davant els fets. La gent està ‘cremada’ i, a més, sembla que el foc ferotge de les marines s’està convertint en un tòpic estival.




El brutal incendi d’Andratx fa mal al cor i, de pas, aquest dolor és rematat amb la informació dels incendis provocats (diuen) a Menorca. El cantant ciutadellenc, Cris Juanico, ho ha expressat avui a les xarxes socials amb una frase curta, però de missatge pregon: “si crema sa terra, me crem jo”. És inevitable no patir en veure com un territori fràgil i limitat, com el menorquí o el mallorquí, es faci cendres pel deliri malaltís de la piromania. O bé també podria ser pel fet incívic de no saber ser responsable i caut en llocs i zones susceptibles d’esdevenir catàstrofe de gran abast i que poden malmetre el tan necessitat medi ambient, el qual sempre hem de respectar sense cap tipus de condició. I és que nosaltres som part dels ecosistemes. En som indefugibles. A més dels ‘malalts del foc’, també és fa necessària revisar la negligència amb la que algunes persones campen pels boscos, però també, i de forma rigorosa,  el presumpte negligir de les autoritats polítiques.

Els retalls de personal que ha sofert l’Administració pública de les illes és un fet que cal ser considerat i debatut; criticat des de l’esfera política, però també des la mateixa societat civil. I tant! Pagam impostos per ser servits justament. Però en açò de jugar a fer ‘festerets’ per les marines verges del nostre territori cal cercar els culpables entre els autors, en primer lloc, i si cal, llavors, en les mesures de seguretat i control administratius perquè la prevenció i/o extinció del foc desbordat siguin ràpides, adequades i eficients. N’hi ha que ja culpen el Govern de la propagació dels focs. I no hi tenc res a dir si ho fan amb arguments prou sòlids. El que no cal és que les autoritats institucionals esquivin responsabilitats i mentesquin, o diguin pardalades fora mida. No serveix absolutament per res aquesta actitud prepotent.

S’haurà de discernir si les mesures i personal destinat als boscos i marines de les illes són suficients. Pens que són molt millorables. Però açò xoca amb el fet que el Govern sí disposa de prou personal per controlar les activitats artístiques i musicals estiuenques produïdes al carrer durant aquest estiu. Que alguns inspectors interrompin les actuacions per demanar documents d’identitat als músics actors i demanar-los la documentació legal de les seves empreses, surt de la que hauria de ser un lògica política d’eficiència. Fins i tot treballen en horari nocturn! Hores extres? Què pretenen aquests ‘controladors-comissaris’ governamentals? Segueixen vexant la Cultura que ens alegra les xafogoses nits dels nostres estius? Potser si fossin destinats a vigilar diversos indrets de les zones boscoses d’aquestes illes farien un millor servei a la ciutadania, i no a encalçar els qui, quasi per gust, fan música per les places. Per al Govern, “hi ha bojos que atempten contra el patrimoni”. El president balear demana “col·laboració ciutadana per prevenir incendis” i també “mà dura contra aquests piròmans”. Però segueix enviant “comissaris-inspectors” per seguir ‘cremant’ la cultura i iniciatives pròpies de cada poble i de la seua gent.

Jo pens que cal deixar florir la Cultura i preservar millor el territori. Ells, els del Govern vull dir, ho entenen ben al revés. Talment els otomans del segle XVI, que destruïen pobles i cultures amb l’anomenada “Terra cremada”. I totes aquestes coses, em creguin, no fan que l’estiu em véngui feliç i relaxat, com ho són les ones fràgils que pentinen l’arena blanca.

Ara veurem com ve l’agost!

2 comentaris:

  1. Molt bon i lúcid article, Bep Joan. Gràcies per les teves reflexions, sempre tan interessants.

    ResponElimina
  2. Gràcies Pere. Ho hem de seguir dient, on sigui, quan sigui.

    ResponElimina