El temps s’hi ha quedat a viure. És el contrast radical amb el que ofereix l’estressada plaça des Born, actualment, i que té ben al seu davant. Forma part d’una època on el temps era relaxat, assossegat, on tot semblava avançar de forma encalmada. No debades, aquest temps aturat s’inscriu també dins el seu embolcall arquitectònic, una mena de patrimoni àulic ara ben valorat, sobretot com a oferta de visitants, però també com a preuat patrimoni cultural local.
Espaiós i tot ple d’estances, amb una gran sala que reflecteix la sumptuositat primicera de l’antiga aristocràcia, el casal construït al llarg del carrer que condueix al centre neuràlgic de ciutat vella; un palau nobiliari que encara la plaça des Born, la principal de les antigues capitals dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó (Palma i Barcelona també la tenen); on bornaven antigament els antics cavallers armats.
Un temps de cavallers i mossons, tal com va escriure Joan Benejam a Ciutadella Vella: “Es cavallers, que formaven sa noblesa d’aquesta illa, residien casi tots a Ciutadella, en ses seues cases-palaus que encara existeixen (...) Eren es majors propietaris i es qui duien es “pondo” de Ciutadella. Sa primera vara de batle casi sempre la duia un cavaller...”.
Cas Conte (Palau del Comtat de Torre Saura) és, alhora, un lloc de novel·la. I de secrets. Estança de règies visites, com la dels monarques Isabel II i Alfons XIII i molts altres prohoms de classe que tingueren en el palau comtal uns dies d’acollida. Quants misteris deuen guardar cadascuna de les cambres!
A Ciutadella tothom coneix cas Comte, però no sé si molta gent gran hi ha estat mai. Ma mare era una d’aquesta persones. Li feia il·lusió veure el palau. I dit i fet i som partits cap a cas Cònter! Ha xalat molt de veure tanta sumptuositat: coberteries, vaixella, ceràmiques, domassos, cortinatge, llits amb dosser, cofres, quadres, sala de lectura i biblioteca, fumador i sala de jocs, sala de música, cuina, menjador, quartos de roba, vestits d’home i dona, etc.:
–I aquest devia ser es vestit de “La Condesita”. Que no ho trobes?
També la cotxeria de la planta baixa, amb tot de carruatges antics, on hi havia una galera:
-Mira, una galera! Es conco en Pau en tenia una. Una vegada vam anar a ses festes des Migjorn amb sa galera.
- Què?
- Sí, vam partir molt dejorn, de molt bon matí. Feia fosca negra encara. Hi vam fer hores per arribar!
No em digueu que el temps, llavors, no era una virtut dilatada! (i ara es queixen que el Jaleo-Bus no té prou freqüències. Mare de Déu!).
Ma mare no va viure aquella època de Cavallers i mossons però quasi (va néixer 9 anys després de morir Joan Benjeam). Sí que va viure, emperò, la preeminència que encara tenien els senyors, però la va viure des de la classe pobre, des de baix, amb una altra visió ben diferent. Ara, amb 93 anys, ha tingut l'oportunitat de visitar aquest casat noble que tant prestigi social tenia quan era filleta.
El temps passa. Cert. Però hi ha llocs on el temps transcorre més a poc a poc. I hi ha gent que en té una altra dimensió del temps: la que dona el record i la memòria. I sense queixes.
I qui sap si s'ha vist imaginada, per uns moments, en La Condesita de Torre Mascaró!
...
PS: Cas Comte té renom a Ciutadella. Sembla el títol més important de la noblesa illenca, però no ho és. Té un rang inferior. L'ordre nobiliari és: Rei, Duc, Marquès, Comte i Baró. Idò sí!. Coses de 'Cavallers i mossons'
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada