La Menorca ‘slow’

Amb aquest terme, slow, s’expressa un moviment, corrent o filosofia caracteritzada a oposar-se a formes de vida que tenen la velocidad, ritmes alts i estressants i conductes o estils d’actuar que superen el que podríem entendre com el demble del dia a dia. La versió ‘slow’ neix a Itàlia a la decada dels ’80 i pretenia replicar l’americanització d’Europa en molts factors i costums foranis introduïts que prioritzen més la finalitat per aconseguir i fer les coses que no pas la manera com aconseguir-ho. L’objectiu seria la forma ràpida de fer i abastar les coses més enllà del valor i el gust de fer-les, de gaudir-les.

Aquesta filosofia slow també ha calat en el turisme i proposa una altra forma de viatjar. El turisme slow reclama una bona oferta cultural i patromonial i també va lligat als espais i entorns naturals. És un turisme que cerca la natura com a nucli central i element relaxant. Més que visitar molts llocs i veure moltes coses en pocs dies, preten moure’s més tranquil·lament i ensaborir més a fons de tot allò que fa.

El turisme slow cerca la diverstiat en contra de la homogeneïtzació de l’oferta; cerca els plats típics, les cales úniques, el paisatge idiosincràtic, la cultura peculiar, la història local... Tot, viscut de forma calmada. Cerca allò diferent que li pot oferir una destinació concreta i defuig del model estàndard que ofereixen per igual llocs com Benidorm, Santa Pola o Magaluf, per posar uns exemples coneguts. La versió slow fuig del turisme de masses.

 

El Consell de Menorca anunciava fa uns dies que també opta per aquesta modalitat turística i vol començar a promoure aquesta versió a les diferents fires internacionals. I ho farà mitjançant l’oferta d’allotjaments rurals. Una primera passa del que sembla un bona idea. Perquè és evident que si Menorca segueix oferint un turisme estàndard de sol i platja acabarà arruinant l’illa perquè, pel mateix fet insular, no podem competir amb costos al costat d’altres destinacions. Per tant, obrir alternatives és intel·ligent i el fet de voler oferir una Menorca diversa i més rica de continguts ens ha de portar a concretar també un determinat model territorial que cerqui l’equilibri económic dels sectors amb l’entorn natural i paisagístic. Oferir molt més producte local i propi faria possible que el sector terciari fes reactivar els altres dos sectors productius (ara bastant ferits) i els integraria dins un mateix model econòmic, més compensat i ordenat.

Tanmateix, a aquest model fa temps que un sector polític i de la ciutadania el reclama. I segons la consellera Salome Cabrera serà ofertat perquè hi ha demanda exterior. Joan Huguet, quan era presdient del Consell i després de ser Menorca declarada Reserva de Biosfera, va manifestar que “no es pensin alguns que Menorca ha de ser una reserva índia”. Molts, llavors, volien urbanitzar paratges i cales verges, s’oposaven a un Camí de Cavalls públic, al lliure accés a la costa... Ara, ja no parlen d’urbanitzar, veuen en el Camí de Cavalls una ruta natural d’interès i les cales verges les consideren estampes reveladores de la bellesa menorquina. Sí, una Menorca ecològica és un producte atractiu per al turisme de futur. Benvinguts siguin els que ara rectifiquen!

TripAdvisor, el major web de viatges de tot el món, ha revelat, en opinió dels seus usuaris, que Menorca és la quarta illa de l’Estat més valorada pels espanyols i la primera de les Balears. A més també diu que el 51% dels espanyols pensa visitar una illa durant 2014. Cal aprofitar-ho! A més de poder recuperar el mercat espanyol (de millor qualitat que l’estranger) es presenta l’avinentesa de poder consolidar millor el model territorial, turístic i econòmic de la nostra illa. Tanmateix, els governants haurien de revisar el seu programa d’actuacions: seguir posant més ciment a l’illa es contradiu amb la Menorca ecològica que pretén el turisme slow. La nostra illa és lenta (slow) de ritme i les carreteres sobredimensionades són per fer via. I açò no quadra gaire. Crec que la majoria dels qui vénen i els qui hi vivim, volen i volem, que aquest petit territori seguesqui sent l’illa de la calma.

Bep Joan Caasnovas Mascaró

El Iris, 28 de febrer