Qui ens treurà de l’enfanga?

Ens queixam moltes vegades que les campanyes de Nadal s’inicien massa prest, però sembla que la campanya política cap a les eleccions del maig vinent, també ha començat. I molt abans d’hora. Les presentacions de candidats, darrerament, fa intuir que viurem una intensa carrera cap a la cita municipal i autonòmica de 2015. I tot en un escenari que ja ara esclata ben divers, en el marc d’un canvi considerable on les intencions dels ciutadans apunten a arraconar una mica (o molt, ja veurem!) els partits grans i clàssics, per cedir més protagonisme polític a altres formacions fins ara manco representades, però també, i de forma clara, amb l’eclosió de noves opcions forjades per la indignació ciutadana que demana un canvi important a les institucions. Apostes polítiques que pretenen retornar la veu al poble. I açò està bé.

Són noves proclames basades en la recuperació de les conquestes socials segrestades per la classe política corrompuda i lobbies financers afavorits i que han reduït les garanties al dret a la salut, a l’educació, a la cultura, a l’habitatge i a l’estabilitat laboral. Discursos que lideren la denúnica d’un flagrant expoli social que ha deixat desemparat un alt percentatge de ciutadans abocats a una pobresa que no es coneixia d’ençà les llargues dècades de la post-guerra. La manca d’una feina digna arrossega problemes d’alimentació (preocupants en la dieta infantil), desnonaments, embargaments o bé famílies senceres a les que també els ha entrat la pobresa energètica en forma d’alarma, ara que arriba el fred.

La gent està farta. I vol que els representants polítics els tornin una part del benestar i dignitat que es mereix. La gent sap que no tornarà a viure dins el confort de fa una dècada, però creu tenir dret a unes prestacions dignes que garantesquin les necessitats bàsiques. Només açò. I totes aquestes reivindicacions s’han canalitzat en aquest nou  discurs d’abast estatal que parla molt clar del QUÈ, però no clarifica (encara) el COM. I vet aquí que surtin dubtes, també, entre molta gent que prega pel gran canvi.

Els nous missatges polítics dels nous líders estatals parlen (en un acurat llenguatge de comunicació, açò sí) dels drets fonamentals dels ciutadans, de drets i prestacions socials. Sí. Però els qui pretenen representar i executar aquestes polítiques més a prop de casa nostra, no diuen res. Fins i tot no són ni coneguts. I els qui ho són, coneguts, es venen al partit central. I açò també hauria de preocupar.

Sí la recuperació socioeconòmica de Menorca, per posar el nostre exemple, ha de venir dissenyada de Madrid dins un programa marc estatal, crec que seguirem patint. Perquè al Govern central de torn no li interessa quina Menorca volem, li interessa només la nostra capacitat tributària.

Per tant, s’obre un semestre interessant per anar coneixent quina serà l’oferta política clara i concisa que ens parlarà de recuperar Menorca, (en tots els sentits). I recuperar-la des de la necessitat de saber que un territori petit, limitat i fràgil reclama polítiques específiques des d’un model econòmic i territorial propi, dissenyat des d’aquí i defensat i executat des de les nostres institucions. Menorca no està per vendre, està per fer. Per tant, el gran canvi ha de parlar clar i català. Els dubtes ens mantindran enfangats.

Bep Joan Casasnovas Mascaró