No hi ha
dubte que la reacció de la ciutadania a les retallades socials i a l’austeritat
desproporcionada que ha aplicat la dreta governant ha ocasionat un terrabastall
que ha sorprès tant al poder regent com als partits i formacions opositores.
Aquelles indignacions, de ja fa uns anys, han anat evolucionant en moviments de
resposta que clamen per un canvi i per la recuperació de la dignitat. Els
governs del Partit Popular intuïen que aquests serien moviments efervescents
que es diluirien en poques setmanes. Però no ha estat així. I a més de
solidificar-se, s’han canalitzat amb força a través d’una nova formació que
aspira a liderar i a unir tota la ràbia social continguda. Es tracta de
Podem/Podemos de Pablo Iglesias.
Els
sondejos, les manifestacions i la popularitat d’aquesta cúpula de joves professors
ja ha preocupat, en gran manera, al PP i, per tant, als poders econòmics de
l’Estat. Però també ha inquietat (i no poc) al PSOE (l’històric partit que
fundà l’altre Pablo Iglesias el 1879). Un PSOE actual que ha perdut bona part de
la seua vigoria i que constata que ja no és l’única alternativa al PP, com
sempre s’havia autoconvençut. Podem/Podemos s’ha convertit en un seriós
aspirant a desbancar el govern de dretes, com també a furtar l’alternativa
eterna de la qual ha pressumit sempre el Partit Socialista. Podem/Podemos és
adversari polític dels dos.
No obstant
açò, la nova força transformadora que encapçala el jove Iglesias també ha
descol·locat a les “altres” esquerres. En primer lloc, i en l’àmbit estatal, a
Izquiera Unida. La formació de Cayo Lara i el jove Alberto Garzón ha vist com
Podem/Podemos li ha près el discurs i l’espai que tenia l’antiga coalició. No
només açò, sinó que la irrupció de Podemos a nivell estatal ha provocat, fins i
tot, debilitar l’engrenatge intern d’Izquiera Unida. Els programes o projectes
politics d’uns i altres són gairebé bessons, però Podemos ha utilitzat un
llenguatge comunicacional diferent, directe i clar que ha batut a IU per
golejada i ha malferit el PSOE.
Poc després
de les eleccions europees de l’any passat, Izquierda Plural (les famílies pròximes
a Izquiera Unida) s’alçaren com a tercera força política espanyola amb el 9’9%
(més d’1.500.000 vots i 6 escons), triplicant resultats anteriors i superant
Podemos amb més de 300.000 vots (7’7%). Llavors, IU va estendre la mà a Podemos
per caminar junts, però aquest li negà l’abraçada. No pensaven els primers que
la nova formació d’Iglesias li furtaria tants vots a dia d’avui. El fet està enfonsant
IU i reforça Podemos. Així, sembla evindent que Podemos puja amb estimació de
vot (23-27%, molt a prop de PP i superant el PSOE; ambdós baixen considerablement) mentre Izquierda Unida minva significativament (4’8%;
perd més de la meitat dels vots 8 mesos després de les europees).
Tanmateix,
els moviments de previsió electoral de Podem/Podemos no són tan fermes a les
nacionalitats i regions històriques d’aquesta banda del Mediterrani. A
Catalunya, és ERC la que es postula com a primera força; al País Valencià, tot
i seguir davant PP i PSOE, Podemos ocupa el tercer lloc molt equiparat a Compromís,
qui duplica vots i supera Esquerra Unida. A les Illes, a més també de
l’aparició notable de Podem, que apunta a una notable presència, caldrà veure
l’empenta que tindrà la nova plataforma MÉS i si Esquerra Unida de les Illes
recuperarà cadira al Parlament. La formació soberanista de MÉS tendeix a
augmentar, encara que no se li defineix clarament l’increment; tot el contrari
que EU que va reduint les opcions d’entrar a les institucions.
Aquesta
preocupació ha duit a Esquerra Unida a cercar companyies en el trajecte cap a
la cita del mes de maig. Ara demana unitat d’acció entre les forces
d’esquerres, però excloent el PSOE. Tanmateix, quan l’agrupació MÉS va obrir un
procés unitari de forces progressistes, Esquerra de Menorca s’hi mostrà
reticent i no s’hi apuntà. A la candidatura unitària d’Ara Maó, ha optat per
quedar fora i presentar-se en solitari a aquest municipi. Només a la agrupació
d’electors de Junts per Lo (on també hi ha el PSOE) s’hi ha adherit i també
sembla que a Sant Lluís. Els projectes unitaris, emperò, ja funcionen des de fa
anys a Es Mercadal i Ferreries, amb el nom d’Entesa de l’Esquerra, on han
desaparegut les sigles de partit.
Ningú dubta de la presència de Podem a Menorca, però genera encara dubtes sobre el seu
“projecte menorquí” (desconegut), més encara quan suren friccions internes per
causa d’un feble procés constituent en el sí dels Cercles que ha duit a
desautoritzacions mútues. Tot i així, la mateixa esquerra menorquina recela del
que farà Podem a Menorca. També el veuen com un llop que els pot mossegar. O
sigui que la carrera electoral està esgavelleda per tot arreu. El col·lectiu
MÉS és, a dia d’avui, el que més estable es mostra dins el bullit de
l’esquerra, digam-li, “minoritària”.
La força amb
la que puguin entrar a les institucions Podem, Esquerra de Menorca o MÉS,
dependrà del grau de declivi que obtenguin PP i PSOE (que el tindran) però també
del missatge clar, ferme i convincent que donin a la ciutadania totes aquestes
forces que pretenen canalitzar la desafecció que viu la gent des de fa massa
temps.
La campanya
electoral d’enguany serà de les més llargues i interessants. Sens dubte.
Bep Joan
Casasnovas
Article publicat a El Iris
6 de febrer de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada