dilluns, 6 de setembre de 2021

Pèl de Gall, els hereus de Ja T’ho Diré

 

És sabut de l’eclosió musical (i cultural, en general) que viu l’illa de Menorca. La quantitat d’artistes és més que notable en moltes disciplines. I la força que aconsegueixen adquirir alguns d’ells és remarcable, feta a base de treball i esforç que ve alimentada per la fe i la passió que hi posen a les seues creacions i projectes. I en podríem parlar de molts.

 

Però em sembla adient parlar, en concret, del conjunt Pèl de Gall, una banda molt crescuda els darrers anys i que pren embranzida per ser un nou referent del rock i el pop menorquí. Darrerament, creen  entusiasme i causen satisfacció. I perquè fan pensar en altres èpoques de brillantor musical a la nostra illa. Causen la sensació i la certesa que són els hereus de Ja T’ho Diré; els que han agafat, de qualque manera, el relleu a qui ha estat la millor banda que ha tingut Menorca. Potser a qualcú li semblarà exagerat i incomparables els dos conjunts, però apareixen com els continuadors més pròxims del que van representar els Ja T’ho, òbviament salvant les distàncies en el temps. Tenen l’esperit de les emocions, provoquen les vibracions que ha de tenir una banda estimada a través de la seua idiosincràsia, viuen i fan viure el que senten, connecten amb passió, música, lletres i imatge escènica... Per açò esdevenen els hereus de Ja T’ho Diré.



Fotos facebook PdG

En aquest sentit, Pèl de Gall tenen l’encert de la creació pròpia, íntegra i sòlida; canten a l’illa, per a l’illa i des de l’illa; però amb tot allò d’universal que té la creació musical i el missatge que emanen les seues lletres; amb influències i amb motivacions, però allunyats d’imitacions; amb els seus valors i els seus entorns canten la quotidianitat, la innocència i la vitalitat de llurs vivències; de sentiments, emocions i la percepció transmesa de la seua joventut, talment tots tenim la nostra joventut com un valor de força. En podríem parlar molt dels seus missatges musicals, però es faria molt llarg.

 

Van aparèixer l’any 2009 per començar com gairebé tots els cantants i conjunts: fent actuacions per aquí i per allà, en el seu entorn més proper; amb els amics, a les festes... A poc a poc, van expandint el seu projecte, pugen a escenaris i a espais més amples, acumulen seguidors i passen a l’edició discogràfica. Tenen fe. I ganes. Saben què volen fer i tot allò que volen sentir: viure aquest camí i fer la seua pròpia música. La repercussió que tenien als inicis, encara en àmbits més reduïts, els portà a ser valents i a editar dos treballs en aquells primers anys: Ho saps que ho sé (2011) i Rock’n cresta (2014). Tot en l’esforç voluntariós de créixer i engrandir-se. Dos treballs musicals fets des de l’autoedició. Perquè la il·lusió els complementa la manca de recursos en aquells primers anys. Empènyer i fer camí, que ganes no en falten!

 

 És a partir de 2017 que revisen la seua projecció i status com a banda. Un cop de timó decisiu per seguir obrint senders de música i mercat amb un considerable públic que els avala. Treballen més i millor la qualitat i aposten per créixer de forma més professional, la qual els du a estudis de renom en el món discogràfic. Expressen una acurada i correcte comunicació per a la seua difusió i aposten pels videoclips i els singles per a les promos. És un viratge interessant cap a la serietat com a formació. Amb l’àlbum Totes ses deixades són perdudes (2017) irrompen per a destacar-se en l’espai de l’oferta insular. Mantenen la transgressió en les seues lletres per envidar determinades morals de la societat, amb un llenguatge clar i directe propi de la joventut; com ho van fer, també, Ja T’ho Diré i tantes i tantes grans bandes estatals i internacionals.





Volen créixer perquè saben el què volen. I no aturen. La força del rock els empeny, (i amb peces de rock dur!) amb qualque balada que sempre ajuda a respirar envers la seua vitalitat i energia escènica. L’any 2020 apareix A sa vostra salut, que ratifica les aspiracions de Pèl de Gall. Tanmateix la pandèmia vírica els creà un tallafocs imprevisible al seu decidit recorregut, com a la resta de la societat. Amb tot, el conjunt no es tanca i manté una notable presència a través de les xarxes socials i altres canals, amb audiovisuals d’acurada realització, atractius, vitalistes i plens de contingut. Amb la Covid-19, tots els motors s’han mantingut engegats, tot a l’espera de rompre les limitacions. 

 

El 2021 apareix Un directe diferent, que recull l’extraordinari concert (de 20 temes) duit a terme al Teatre Principal de Maó, enguany. Una ballesta que els reafirma encimbellats d’alt l’ona musical; els col·loca en l’escenari més desitjat i els obre un camí ple de bones perspectives. El grup el lidera Francesc ‘Frank’ Pons, (guitarra i veu), Ernest Martí(guitarra), Biel Janer (teclats), Xavier Martí (baix) i Edu Florit (bateria). En podeu saber més a la seua web.




 

és que el dinamisme enèrgic en els directes els fa seductors, interessants i meravellosament potents en l’actual panorama musical insular, però ja amb molta projecció exterior. Ho prova que els darrers temps han actuat a la resta de les Illes, a Catalunya i al País Valencià en diverses ocasions. Tenen marca, tenen força, proposen un producte molt genuí, amb creació i llengua pròpies, i els seus components es buiden a dalt de cada escenari. A pesar de les mesures sanitàries, el seu fantàstic i darrer concert as Freginal de Maó, amb més de 800 persones, prediu la trajectòria que encara tenen per endavant. 

 

És evident que després dels Ja T’ho Diré, el conjunt que millor hereta el rock-pop menorquí és diu Pèl de Gall.

 

Sort i ventura!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada