Mestre d'aixa, un antic ofici en vies de desaparició

   El Casino 17 de gener, en marc del Cicle Xerrades d’un temps antic, va oferir el passat divendres una interessant xerrada sobre un tema que ha perviscut en el temps, però no sabem fins quan perdurarà. Parlam de la tasca d’un Mestre d’aixa, un ofici antic, mil·lenari, que sempre ha tingut presència a Ciutadella, però que, com moltes coses d’en primer, potser toca a les acaballes d’una dedicació que es va transformant, perquè també es transforma la societat en què vivim. La modernitat, avalada per la tecnologia, ens condueix a deixar aquells coses antigues dins la capsa dels records i a convertir-les en una memòria que ens indica qui vam esser i com vivíem devora la mar.

 

  L’experimentat Miquel Huguet, ara jubilat, però que encara viu el seu ofici amb tota la passió que comporta haver estat un artesà en la construcció d’embarcacions de llenya, ens va explicar la seua experiència sobre el seu ofici que ens garanteix no oblidar què ha representat aquesta professió, millor dit, aquest ofici, avarat als molls de baixamar. I és que, els que som illencs, tenim la mar per bandera marinera; més ben dit encara: com deia el poeta i amic Pere Xerxa, “els qui vivim a la mar tenim per pàtria una barca”.

 

  I de fer barques tracta l’ofici de Mestre d’aixa, i en Miquel Huguet es sap un tros llarg d’açò. Ens contava que de 1984 fins 2015 (poc més de 30 anys) ha construït una barca cada any. Els seus coneixements en aquest art manual l’han duit a fer xerrades, conferències i trobades arreu de Catalunya: Cadaqués, Figueres, l’Escala, Masnou, Port Olímpic, Cap de Blanes... Altrament, també ha difós els seus coneixements a Sant Sebastià, al Centre Tècnic de Vigo i, com no, al Centre de la Mar de Menorca, a Maó. Però també ha intercanviat experiències  amb mestres d’aixa portuguesos, gallecs i d’altres menorquins. La seua tasca ha figurat a llibres, reportatges i programes televisius, prova de la importància d’una dedicació artesanal que ara va camí de desaparèixer per mor dels nous sistemes de fabricació i amb nous materials com la fibra, el metall, el plàstic i altres elements. Ens afirmava que a tot l’Estat espanyol només queden 15 mestres d’aixa. I un d’ells, el tenim aquí. 

  És per açò que va ser un goig i un plaer comptar amb Miquel Huguet per aprendre coses interessants d’un temps passat. I una dada curiosa: era la primera vegada que oferia una xerrada a Ciutadella sobre l’antic ofici de mestre d’aixa. Hauríem, des de diferent instàncies, tenir cura de persones que ens aporten uns coneixements que no hauríem de deixar perdre, tant pel que fa a les interessants tècniques de construcció de barques de fusta, com per tot el riquíssim argot que encara conté. Un important ofici amb un cabal lèxic que s’hauria de compilar per deixar-ne constància de tant abundant tresor lingüístic.

  Gràcies Miquel per la teua valuosa dissertació. I gràcies també a la Junta Directiva del Casino Nou per emprendre aquest tipus de xerrades tan interessant i divulgatives.