divendres, 25 d’abril de 2014

Hem salat 700 anys. Quina por hi ha ara?


   Malament va aquella comunitat, territori, nació, país o estat que obvia els seus intel·lectuals, científics i acadèmics que vetlen pel progrés social, cultural, educatiu i econòmic. Segurament, com ja ha demostrat la història, la gent d’una comunitat que dóna l’esquena a funcions tan raonables i cultes, restarà condemnada a patir un retrocés constatable. I exemples n’hi ha a betzef.
  
   Però al marge d’aquestes premises (que les societats modernes tenen clar), el pitjor és que els continguts de baixa vilesa arguïts, a més d’encaminar-se contra el coneixement científic, pretenen la supressió de l’idioma propi, esborrar la pertinença i enterrar la història. I açò té un nom: etnocidi; o sigui, l’extinció d’una cultura. I dins el marc d’aquesta estratègia, que sempre han utilitzat els governs repressors, més indignant és que s’empri la tergiversació de les obres científiques o acadèmiques que han permès l’evolució i cohesió de les societats pacífiques i civilitzades.

   Els qui ara s’erigeixen en promotors de les variants insulars de la llengua catalana saben perfectament (bé, potser alguns no ho sàpiguen encara) que la croada per protegir i promoure el menorquí té de tot manco finalitat lingüística. Allò que diuen “defensar” ja fa moltes dècades que està establert. I, a més, fa anys que els escriptors, centres de divulgació científica, entitats culturals i organismes diversos utilitzen aquesta forma variant que, sense deixar de ser una modalitat característica i pròpia de les Illes Balears, funciona amb un codi escrit unificador, estàndard i normatiu, que permet la convivència respectuosa dins el marc de la llengua comuna, la catalana. El paraestàndard balear existeix, com també existeix al País Valencià.


   Amb l’excusa de rompre aquest consens acadèmic, aconseguit fa prop d’un segle, i amb la intenció de reduir el prestigi lingüístic i secular de l’idioma propi, que alguns grupuscles acientífics vulguin, ara, imposar l’article salat en l’escriptura i comunicació formals (quan mai, durant els set segles d’història literària i administrativa d’aquestes illes, ha estat així, ni cap organisme científic ho avala) té un altre objectiu clar i molt allunyat de finalitats lingüístiques revisores.

   Emprar el nom i l’obra de Francesc de Borja Moll per justificar les barbaritats que es proposen és insultar la trajectòria de l’il·lustre filòleg ciutadellenc, l’obra magna del qual ha estat reconeguda a nivell internacional; mentre que la proposta del grupuscle indocumentat (i dels governants que l’empren de titella) no té ni el més mínim suport de la Universitat que tenen al seu costat. Tanmateix, el propi Francesc de Borja Moll té prou explicat quan i com s’ha d’emprar l’article salat. Caldria llegir-lo a fons.

   No el volem perdre, a l’article salat, clar. Durant més de 700 anys no l’hem perdut, tot i haver utilitzat l’article literari en l’escriptura. Per què l’hauríem de perdre ara? Quina por hi ha? Pensau: quina deu ser la raó d’aquest despropòsit?



Bep Joan Casasnovas Mascaró                      
Setmanari El Iris - 25 abril 2014


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada