Tenim més arguments que Extremadura

Diuen que els menorquins i menorquines som un poble hospitalari. Potser seria bo d’esbrinar d’on ens ve aquesta virtut. Tanmateix, quelcom hi deu haver en aquesta classificació que confon hospitalitat amb obediència. La història ens explica que hem estat un poble dominat per altres potències i que sempre hem hagut de claudicar al desitjat esforç d’autoregir-nos la nostra pròpia vida.

Avui dia, aquest fet d’assumir que des de fora decideixen el que hem de ser, el que hem de fer i el que hem de pagar, és una realitat. I de fet tenim motius més que suficients per aixecar la veu. Però en tost de ser nosaltres (menorquins o balears) qui ho facem ho fan els qui manco arguments tenen. I me’n vaig a Extremadura. Sí, el president d’aquesta comunitat, José Antonio Monago, posa el crit al cel quan altres comunitats autònomes demanen al Govern central flexibilitzar el marge del dèficit autonòmic (entre aquestes, Catalunya i les Illes Balears). Diu Monago que no és just que els qui no han acomplert amb els objectius de dèficit puguin rebre la benevolència de l’Estat, en contra del qui sí ho han acomplert. Quina barra té aquest president Monago!

Clica sobre la foto per ampliar-la

Estaria bé recordar-li a aquest senyor que Extremadura és la comunitat que més xucla de l’Estat, i, a més, des de fa ja molt temps. És important recordar que Extremadura i les Illes Balears són molt similars en població; Balears té quasi 1.100.000 habitants; Extremadura 1.108.000. Però tot i açò, els beneficis de l’Estat cap a Extremadura són clarament superiors. En base a les darreres balances fiscals publicades, cada habitant de les illes paga a l’Estat una mitjana de 5.230 euros i el que inverteix l’Estat a Balears representa una mitjana de 3.600 euros per habitant. Sobre el PIB, el dèficit de Balears, entre el que paga i reb, té un resultat negatiu del 14’20%; en canvi el saldo positiu entre ‘entrades i sortides’ a Extremadura significa un superàvit 17’78%. O sigui, cada extremeny paga a l’Estat una mitjana de 3.700 euros i en reb de Madrid 6.000.

També es pot il·lustrar amb els llocs de feina de l’Administració. Balears té 55.700 empleats públics, un empleat públic per cada 20 habitants. Sabeu quants en té Extremadura? 94.000; un empleat públic per cada 11 habitants. Les dues comunitats tenen TV pública autonòmica. El pressupost d’IB3 TV l’any passat era de 26,5 milions d’euros i una despesa en personal de 2,5 milions. CEXMA, la Corporació Extremenya de Mitjans Audiovisuals, va tenir el 2012 un pressupost de 27 milions d’euros amb una despesa en personal de 8 milions. Però qui ha de retallar és Balears, mentre que Extremadura pot viure del benefici de l’Estat, que, de fet, pagam, també, els ciutadans de les Illes.

Bé, podríem seguir, però no cal insistir. Nosaltres tenim arguments per protestar i no ho feim. I així ens va!

Per tant ens hauríem d’aplicar un refrany nostre que diu: “No hem de jeure a sa palla”,  que significa que no hem de ser beneits.