Ignorància o estratègia?

El cúmul de despropòsits que anam escoltant cada setmana, sorgits de les iniciatives polítiques de diverses institucions, sembla no tenir límit. En primer lloc, fa uns mesos, coneixíem unes proposicions de lleis que instaven a canviar la normativa en matèria lingüística, però també dins l’ample marc de la legislació educativa. A ningú li ha passat per alt el que signifiquen, per exemple, la Llei Wert, o les modificacions en l’ensenyament i la nova normativa en matèria de llengües afavorides i empeses pels fins ara consellers Simón Gornés i Rafel Bosch. Iniciatives que han posat en peu de guerra la societat en general i, en concret, la comunitat educativa.

Poc després, surt a la llum pública la reivindicació d’una llengua que anomenen “bàléà”; un altre invent, un altre despropòsit, una altra barbaritat política que compta amb la condescendència del president Bauzá, que, a més, subvenciona una dubtosa entitat per dur a terme l’edició de llibres de text escolars emparant-se en les varietats lingüístiques insulars. I açò, desoint el que diu la Universitat de les Illes Balears, que segons explica l’Estatut d’Autonomia, és la màxima autoritat en matèria lingüística.

Ara, recentment, ens arriben més disbarats politics des de Les Corts d’Aragó. També s’inventen llengües com el Lapao i el Lapapyp, que són el català i l’aragonés que també es parlen a aquesta comunitat. Tot, amb la intenció de fer desaparèixer el nom propi i històric d’aquests parlars i, a la llarga, intentar eliminar la força social i l’oficialitat d’aquestes llengües.

S’han aixecat veus indignades apel·lant a la ignorància de qui promou aquestes iniciatives acientífiques que ignoren les resulocions acadèmiques corresponents. Però el que es pretén és perpetrar un atemptat políticoideològic amb l’objectiu de l’etnocidi; o sigui l’extinció descarada d’unes cultures i llengües pròpies per instaurar-ne una altra de dominant que tots ja coneixem. Tanmateix, tot és fet des de les majories parlamentàries perquè el lingüicidi estigui emparat per una suposada legalitat. I açò no és ignorància, se’n diu estratègia.

Per tant, l’execució d’aquestes polítiques no són fruit del desconeixement. Serem ingenus si així ens ho creim. Els governants impulsors saben perfectament el que fan i on volen arribar, i aprofiten ara les majories institucionals per començar a cavar fosses perquè el que volen és enterrar les cultures i les llengües que conviuen dins l’Estat espanyol; el que volen són uns pobles submisos i obedients.

Així, idò, i com diria el refrany menorquí, açò és “Tenir més barra que un ca de conills”, o sigui, no tenir gens de vergonya. Per tant, no val a badar, que vénen a per nosaltres!