Ja torna de bell nou la Festa gran de Ciutadella, la que ens omple, la que ens satisfà, la que ens revifa l’adolescència i la joventut, la que ens porta records enyoradissos dels que ja no tenim al nostre costat. És la festa dels majors, dels adults, dels joves i dels infants. I és, a més, una celebració polièdrica amb gustos gairebé per a tothom. Els múltiples vessants que ens ofereix Sant Joan donen abast a totes les preferències i plaers, hagut i per haver. “Hala triau i remanau!” diu en Carrelet a Foc i Fum.
L’actualitat i el passat de la Festa també són presents en aquests dies previs abans de la disbauxa i celebració. I per alguns, també es posa damunt la taula del debat el futur. I és que aquesta vetusta festivitat que encara manté l’antiga ciutat del ponent menorquí -i durant segles la capital de l’illa- poua de molt endins. I concretament en aquest camp de la història s’hi lliga la tradició, els constums, la cerimònia de commemorar uns actes arcaics que apareixen puntuals retornats de l’avior. I és que Sant Joan commemora, però també celebra, que no és ben bé el mateix. Podríem dir que aquesta Ciutadella de començament del segle XXI ha articulat, per a molts, una festa que construeix un paradigma clar, ampla i impune per a la pura diversió, on la cerimònia queda fora del marc participatiu, és secundari. Altres situen la seva actiud festiva dins l’àmbit d’uns components d’ordre, respecte a la tradició, de cercar o reviure emocions, i des del goig de presenciar-los. Potser és des d’una visió d’antropologia cultural, que es desplega amb una determinada conducta o expressió social. Tenim allò heretat, transmès, i ho vivim amb aquest fil connector, on, alhora, la diversió també és un complement prou potent, perquè no oblidem que les festes de participació són alhora espais i moments d’alliberament.
Molt probablement, podríem dir que Sant Joan ha sofert la seva major transformació des de la segona meitat del segle passat i de forma remarcada durant les darreres dues dècades. I ha canviat tant en l’aspecte protocol·lari com en el sentit lúdic i participatiu. Quan ens demanam quin Sant Joan tradicional podrem fer en un futur, tenint sempre en compte els canvis que implica una societat que progressa, caldrà demanar-nos també si serà possible que la festa actual pugui suportar el pes demogràfic i de densitat que pateix ara el reduït nucli antic de Ciutadella durant 48 hores. La Festa està en perill i com més prest ho sapiguem assumir, més prest tindrà solució, si és que en té.
Però, és que torna de bell nou la festa gran de Ciutadella i aquest proper cap de setmana arriba el pròleg d’aquesta celebració, commemoració, cerimònia costumista i disbauxa desenfrenada, antiquíssima i actual alhora. I durant aquest dies ens caldrà reservar l’anàlisi sociològica per amollar el ritme del gaudi, posar la sella a la rauxa i galopar entre suors i rialles i entre emocions i empaties. I hi posarem imaginació, i també una mica de màgia. Perquè quan ens ho dicta l’ànima, la Festa es fa una expressió humana profundament sentida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada