L’assistència a una Trobada de Fotos
Antigues de Ciutadella, celebrada a Sant Miquel, em va situar per uns intants
en el passat, quan tot era diferent; no només les robes que vestien els nostres
avantpassats, sinó la configuració dels espais, dels carrers i, sobretot, del
territori. El canvi urbanístic ha estat molt notable. El progrés és una
evidència constatable quan mires fotografies de fa dècades. A moltes de les
fotos s’hi endivina una vida pobre, de dificultats, en alguns casos de misèria,
però no en totes, ni sempre.
Grup de Fotos Antigues de Ciutadella |
Els avenços tecnològics aconseguits
fins ara ens han portat a una societat més còmoda, més fàcil, amb més garanties
socials, especialment en la salut, l’educació, les comunicacions, el transport
o l’empresa manufacturera, entre d’altres. Tanmateix, a moltes fotos velles
s’hi perceben també moments d’una vida simple i lleugera amarada de felicitat i
benestar, de proximitat i de valors socials que, potser, en bona part, hem
perdut. I les bones estones i el gaudi de la gent anava molt associat a la
disposició dels espais i del territori, sobretot aquelles activitats d’oci i
bulla més properes a la costa, però també en altres paratges i indrets més
interiors. El camp i la mar, d’una o altra manera, formen part de la nostra
vida. La forma de ser i de fer de la gent va lligat amb l’entorn i el paisatge
on viu. Malmetre o malbaratar el medi físic, és malmetre o malbaratar el
desenvolupament de les persones com a éssers culturals i socials. L’entorn d’un
lloc forma part del patrimoni cultural del lloc. I canviar el territori és
modelar la idiosincràsia de la gent, del poble.
|
Les fotos antigues ens expliquen que,
com a societat, hem sabut millorar moltes coses, però en la gestió del
territori no n’hem sabut prou. S’han pres decisions que no van pensar (ni
pensen ara) amb un valor que anam perdent: una determinada qualitat de vida
dels qui residim a Menorca. L’explotació urbanística ha destrossat en excés
entorns i espais. I en nom de l’ingrés econòmic hem perdut bona part del gaudi
grupal, de la tranquil·litat i del benestar d’antany. Fins i tot ens han pres
molts indrets i paisatges.
És cert que el turisme representa avui
dia el major motor de l’economia menorquina; és cert que hem avançat en moltes
coses, però deformar el territori no és progrés. Ni econòmic ni social. Vivim
millor ara? En algunes coses sí, és evident; però les fotos antigues diuen que
en el XXI moltes coses no han millorat. Fins s’han perdut. La febre
constructora i d’oferta turística desmesurada no s’han regulat prou bé i han
motivat uns canvis que ens han enterrat molts valors socials i culturals de la
vida menorquina. En aquest aspecte, on és el progrés?
Bep
Joan Casasnovas Mascaró
Col·laboració a El Iris 22 agost 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada