Leonmanso

Ja té un públic fidel, seguidors de les seus creacions, de les seues actuacions, de la seua música peculiar i sincera. En Llorenç Marquès va crear un dia un artista que es diu Leonmanso. Fa uns anys va voler aprendre a sonar la guitarra i li va agafar bé el gust, pel simple plaer de sonar i cantar. I va compondre cançons que va envernissar amb notes, ritmes i lletres ben curioses i que va conjuminar amb un estil ben personal. A més, completament desinhibit, les va oferir als seus coneguts més propers.

Algunes d’aquestes extrovertides aparicions van començar els Nadals, quan va agafar la guitarra i es va plantar a la Plaça des Pins per començar a sonar. I d’allà va recórrer els carrers del nucli antic de Ciutadella per anar arreplengant un bon nombre de seguidors somrients que van pujar al vagó de la seua proposta. Eren cançons diferents, estrambòtiques per a molts, i amb més d’una lletra surrealista que, esperonada pel ritme, es van imbuir d’una sonoritat simpaticota ben plena d’originalitat. Músiques i lletres aferradisses, de tarannà obert i sense prejudicis.  (Visualitzau el vídeo aquí)

Nadal de 2012. 

Va seguir, animat per un públic que li va agrair la seua oferta. I va continuar fent cançons i lletres. I es va promocionar a través de les xerxes socials. I fidel a la seua convençuda personalitat de Leonmanso, va fer vídeo-clips que penjà a YouTube per reafirmar les seues aspiracions; no més enllà d’aquelles que el poguessin mantenir feliç en allò que un dia va descobrir i en la que s’hi sentia a gust i realitzat: cantar amb una guitarra i compartir-ho amb la gent.

Leonmanso vesteix artistícament una persona senzilla, propera, amable, atenta i simpàtica. Característiques que també es reflecteixen en les seues actuacions; d’humor sà, ple de matisos, d’una ironia britància extraordinària, d’una lletra radicalment quotidiana i urbana, d’influències musicals que xuclen del folk amb pinzellades de country; de vivesa rítmica, però d’altres suaus i més meloses que també vessen el sentit més humà. Perquè amb elles també s’emociona el propi autor. Un estil personalíssim que ell mateix ha autodefinit i batiat com a freak-folk.

El seu darrer traball, presentat a Ciutadella divendres passat, és una fidel consolidació de tot allò que ha anat creant. I la resposta i entusiasme de la gent descriu que la seua popularitat va creixent, com també va creixent la seua posada en escena. Músics com Guiem Soldevila i Lluís Gener, a més de tota la colla de Delên, van embolicar, amb encert, una presentació que ha fet gran Leonmanso. 

Aquest nou disc, Jardins de Brutes Basses, ha tingut l’impuls del nou segell discogràfic ciutadellenc, Velomar Records, dirigit per Quim Torres, que, juntament amb la col·laboració d’un grapat de bons amics, han polit i acaronat  un treball que mereix tot bon reconeixement. Perquè Leonmanso fa riure entre cançons, sí. Però també, i sobretot, perquè la seua proposta artística en el seu conjunt et fa passar dues hores la mar d’agradables. En tots els sentits. I quan açò passa és perquè el cantant t’ha fet arribar, lleuger, el seu producte. I el resultat no potser altre que l’encert. Enhorabona.

Bep Joan Casasnovas

Setmanari El Iris - 23 gener 2015