Ens arriben més disbarats de l’Executiu de José Ramón Bauzá. No seria gens d’estranyar que el president balear atribuís les baixes temperatures d’aquest mes de maig a la immersió lingüística aplicada fins ara a les nostres illes; o que vulgui fer creure que el Decret TIL (Tractament integrat de llengües) és un psicofàrmac antidepressiu que d’un més a un altre habilita els professors i professores a donar classes també en anglès, com si ho haguessin fet tota la vida. De fet, el delegat d’Educació a Menorca, Julián Hernández, ja ha manifestat que a la nostra illa el professorat és insuficient per acomplir aquesta norma. A més els centres docents no disposen de prou temps per redactar el projecte educatiu, fet que té a tots els claustres ben desorientats. Bon ball tenim!
Rebla el clau la nova consellera d’Educació, Joana Maria Camps, adduint que els resultats electorals avalen el Govern per dur a terme aquesta inútil involució educativa, de la qual ja s’augura un resultat catastròfic. Aquest és l’argument de la consellera Camps per executar aquest disbarat als centres d’ensenyament. I em deman si els resultats electorals també justifiquen que s’instaurin controls i investigacions per detectar si als centres escolars hi ha professors d’ideologia sospitosa. M’explic. És sabut que alguns inspectors de la Conselleria han demanat a alumnes d’instituts de Menorca si intueixen que tenen prefessors independentistes... o separatistes. Clar, deuen creure que els resultats electorals habiliten el Govern per fer neteja “ideològica”, per açò, deuen entendre que la gent que els va votar els ha manat fer aquestes ximpleries en nom de la democràcia. També ratifica la recent nomenada consellera que l’educació està sobredimensionada. Cal fer retallades a corre-cuita, peti qui peti. Açò sí, els diputats i senadors de Madrid tenen subvencionat el gin-tònic i el whisky, a 3’45 euros el got (tassó per al president Bauzá).
Potser el president farmacèutic creu que la instauració de la democràcia va ser un succedani farmacològic, quelcom semblant a un analgèsic, que va calmar el dolor que van provocar les ferides del franquisme, i que ara, dècades després i recuperat el pacient-ciutadà, els governs poden tornar a administrar grans dosis d’intolerància encara que sigui receptada en càpsules polítiques en dejú, via oral, intravenosa o rectal, o sigui, en supositoris. No president, a la salut de la nostra comunitat no li escauen sobredosis que maten, més bé li calen consultes amb diàleg per saber com és la diversitat orgànica i aplicar després el remei més adient. Açò sí seria governar. I açò seria fer política més enllà dels vots i les urnes.
Tenc molt clar que és positiu que la dreta existesqui i participi en democràcia. És més, es fa necessària, i tant! Però una dreta que tengui escrúpols, amb seny i coneixement i que no hagi perdut el sentit de l’ètica. Posats a admetre governs, prou m’agradaria que ara fos president el recordat Gabriel Cañellas o Cristòfol Soler, aquest de curta durada. Potser no parlaríem anglès fluït, però les institucions anirien vestides amb molta més dignitat.
Good morning. See you next week.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada