dilluns, 29 de juliol de 2013

Juliol de "Terra cremada"



Sempre diuen que la Festa de Sant Joan enceta l’estiu i, d’aquelles festes passades, sembla que ha transcorregut molt temps. D’ençà d’aquells cavalls endiumenjats pels carrerons antics de Ciutadella ha passat poc més d’un mes. Ja tenim un juliol més, o un manco, depèn. Tot és relatiu, com també ho és la forma com volem culpar les decisions preses sobre l’actualitat recent. Fins i tot pens que la indignació que provoca la crítica situació social, econòmica i política fa que moltes persones s’expressin de forma irada i instantània davant els fets. La gent està ‘cremada’ i, a més, sembla que el foc ferotge de les marines s’està convertint en un tòpic estival.




El brutal incendi d’Andratx fa mal al cor i, de pas, aquest dolor és rematat amb la informació dels incendis provocats (diuen) a Menorca. El cantant ciutadellenc, Cris Juanico, ho ha expressat avui a les xarxes socials amb una frase curta, però de missatge pregon: “si crema sa terra, me crem jo”. És inevitable no patir en veure com un territori fràgil i limitat, com el menorquí o el mallorquí, es faci cendres pel deliri malaltís de la piromania. O bé també podria ser pel fet incívic de no saber ser responsable i caut en llocs i zones susceptibles d’esdevenir catàstrofe de gran abast i que poden malmetre el tan necessitat medi ambient, el qual sempre hem de respectar sense cap tipus de condició. I és que nosaltres som part dels ecosistemes. En som indefugibles. A més dels ‘malalts del foc’, també és fa necessària revisar la negligència amb la que algunes persones campen pels boscos, però també, i de forma rigorosa,  el presumpte negligir de les autoritats polítiques.

Els retalls de personal que ha sofert l’Administració pública de les illes és un fet que cal ser considerat i debatut; criticat des de l’esfera política, però també des la mateixa societat civil. I tant! Pagam impostos per ser servits justament. Però en açò de jugar a fer ‘festerets’ per les marines verges del nostre territori cal cercar els culpables entre els autors, en primer lloc, i si cal, llavors, en les mesures de seguretat i control administratius perquè la prevenció i/o extinció del foc desbordat siguin ràpides, adequades i eficients. N’hi ha que ja culpen el Govern de la propagació dels focs. I no hi tenc res a dir si ho fan amb arguments prou sòlids. El que no cal és que les autoritats institucionals esquivin responsabilitats i mentesquin, o diguin pardalades fora mida. No serveix absolutament per res aquesta actitud prepotent.

S’haurà de discernir si les mesures i personal destinat als boscos i marines de les illes són suficients. Pens que són molt millorables. Però açò xoca amb el fet que el Govern sí disposa de prou personal per controlar les activitats artístiques i musicals estiuenques produïdes al carrer durant aquest estiu. Que alguns inspectors interrompin les actuacions per demanar documents d’identitat als músics actors i demanar-los la documentació legal de les seves empreses, surt de la que hauria de ser un lògica política d’eficiència. Fins i tot treballen en horari nocturn! Hores extres? Què pretenen aquests ‘controladors-comissaris’ governamentals? Segueixen vexant la Cultura que ens alegra les xafogoses nits dels nostres estius? Potser si fossin destinats a vigilar diversos indrets de les zones boscoses d’aquestes illes farien un millor servei a la ciutadania, i no a encalçar els qui, quasi per gust, fan música per les places. Per al Govern, “hi ha bojos que atempten contra el patrimoni”. El president balear demana “col·laboració ciutadana per prevenir incendis” i també “mà dura contra aquests piròmans”. Però segueix enviant “comissaris-inspectors” per seguir ‘cremant’ la cultura i iniciatives pròpies de cada poble i de la seua gent.

Jo pens que cal deixar florir la Cultura i preservar millor el territori. Ells, els del Govern vull dir, ho entenen ben al revés. Talment els otomans del segle XVI, que destruïen pobles i cultures amb l’anomenada “Terra cremada”. I totes aquestes coses, em creguin, no fan que l’estiu em véngui feliç i relaxat, com ho són les ones fràgils que pentinen l’arena blanca.

Ara veurem com ve l’agost!

dilluns, 22 de juliol de 2013

Un adéu memorable a Ciutadella

Ja T’ho Diré tornà a il·lusionar la seva gent en un concert que restarà
per sempre a la història de la banda menorquina
El grup ciutadellenc Ja T’ho Diré aconseguí que unes 3.600 persones tornassin a viure unes hores de felicitat musical després de 10 anys sense la presència de la banda menorquina sobre els escenaris. Més de dues hores i mitja ininterrumpudes de cançons i bona música portaran als més nostàlgics a reviure aquella joventut de dos o tres lustres enrere i també van fer possible que tota una nova generació de joves fessin realitat aquell somni de veure per primera vegada el conjunt de Ciutadella en acció.  Un excels repertori dels temes més coneguts i populars, de lletres màgiques i melodies encisadores foren corejades insistentment pel públic, fent palès que l’estima als Ja T’ho Diré segueix ferma i demostrant que no els han oblidat.


Foto: David Arquimbau. Diari ARA-Balears

La zona verda de Son Grabiel, en el polígon industrial de la ciutat del ponent menorquí, fou l’espai ample i còmode on el grup decidí oferir un preciós regal a una gernació de gent que havia reclamat i esperat amb entusiame el seu retorn. Un retrobament puntual de només cinc actuacions que culminà de la millor manera divendres a Ciutadella. Deu anys després de la seva dissolució la petjada dels “Ja T’ho” és manté ben viva. I és que la banda ciutadellenca havia format part de la vida de molta gent durant molts anys.

El grup va néixer l’any 1986 i després de cinc anys de donar-se a conèixer per tots els racons de Menorca decidí emprendre l’aventura catalana que els havia de fer molt més grans. Instal·lats a l’Empordà des de 1991 mai van oblidar Menorca i les illes Balears, on sempre hi van siguir cantant, a més de recórrer amb notable èxit tota Catalunya amb no poques incursions pel País Valencià i França. Es van convertir en una genuïna marca musical amb un clar segell menorquí. Els 9 treballs discogràfics i els sis guardons i premis obtinguts per la seva valorada feina certifiquen la grandesa d’un grup amb 17 anys continuats de carrera.

La posada en escena del conjunt el passat divendres va ser la de les grans ocasions. Una luminotècnia i un so extraordinaris amb un escenari voluminós flanquejat per dues pantalles gegants van fer possible que el concert arribàs més clar, sensible i directe als espectadors. Això va permetre primers plans dels músics sobre l’escenari i per tant sentir-los més propers en molts sentits.



La nit musical s’encetà amb la cançó “Hi ha color” i fou poc després amb el tema “Per a tu” -una de les més esperades- que el públic s’endinsà en l’essència de Ja T’ho Diré. Començaven a surar records, enyorances i alegries d’uns anys que molts guarden amb un somriure feliç. I fou en aquest moments quan la banda aturà de sonar perquè Cris Juanico recordàs a dues persones recentment traspassades que van formar part de l’equip durant molts anys: Jordi Coll i Jordi Masferrer ‘Nino’, dos mànagers que havien treballat dia a dia amb els menorquins. “M’Allunyaré”, un poema del forneller Guimersind Riera musicat fa temps per Ja T’ho Diré va ser la cançó dedicada als dos companys que ens havien deixar. Una balada preciosa i sentida per tothom.


Era, a més, el moment on la banda menorquina oferí les versions en acústic, abanderat per “Si véns”, un dels ‘himnes’ que van cantar plegats els milers d’espectadors. Era l’ecuador i el moment àlgid del concert amb temes com Suspés en l'aire,  Per on surt es sol,  Serà joliu o Tenc es cor calent.

Una de les novetats del concert fou en la cançó “A poc a poc vas dibuixant”, ja que van pujar dalt l’escenari el Cor Gòspel de la Fabrica de Músics de Ciutadella per aportar més veus al tema. La coral tornaria a repetir un poc més tard en una altra cançó.

En una breu pausa, Jesús Moll ‘Fly’, va presentar a Toni Pastor, el músic mallorquí que ha revisat el repertori musical durant aquesta minigira de retrobament, a la que tampoc hi faltà Miquel Brugués, el sisè membre del grup d’ençà la seva incorporació l’any 1997.

El tram final de l’actuació va ser un aplec de les cançons més originàries de Ja T’ho Diré. Temes com Ei, Joan! , Quan jo te toc tu te fons, Mirall màgic o M'al·lucina van delectar als presents. Però l’esclat de la nit fou amb el popular i ja clàssic “Així i tot”, on tot el recinte de Son Gabriel va ser un autèntica festa. Però era la cançó que tancava el concert. Tanmateix, i com era d’esperar, el reclam de la gent obligà al conjunt a fer un ‘bis’ amb tres temes més i va ser el moment en què es van enlairar, des de dalt l’escenari, un castell espectacular de serpentines de colors per a grata sorpresa dels presents.

Oriente, El último verdugo i Joan barrina van posar punt i final al retrobament de la banda de pop-rock més important que ha donat Menorca. Titi Saurina, Miquel Brugués, Sente Fontestat, Carlos Pons, un carismàtic Jesús Moll ‘Fly’ i un entregadíssim Cris Juanico van aconseguir fer feliços als seus fidels seguidors, posant un adéu memorable al seu retorn i afegir una pàgina més en la preciosa història del mític conjunt de Ciutadella.

(Publicada al Diari ARA-Balears)