divendres, 5 d’agost del 2016

Els recursos públics i el criteri hoteler


  L’Associació Hotelera de Menorca, ASHOME, demana a l’Executiu Insular que els criteris professionals prevalguin sobre els criteris polítics a l’hora de destinar els recursos obtinguts de la recaptació de l’Impost  de Turisme Sostenible (o ecotaxa, com és conegut). Òbviament, la proposta de la patronal hotelera menorquina, encara que legítima,  “garna cap a casa”. O sigui, que els projectes sorgits del nou impost els decidesquin els “professionals” del sector i no tant la representació política dels ciutadans o els seus òrgans més representatius. Jo no entendria com a massa raonable ni massa coherent que el Consell, els ajuntaments o el Govern demanassin a ASHOME que les seves decisions tinguessin més en compte l’interès general que no el dels seus propis associats. ASHOME es deu als seus afiliats; el Consell a tots els ciutadans, i els recursos són públics, no privats.




  A ASHOME, a l’igual que ara el PP, els preocupa saber com i a on es destinaran els recursos d’un impost que sempre han rebutjat. No volien la instauració d’aquest nou tribut perquè perjudicava el sector i al turista (quan no sembla que hagi estat així) i ara sí volen participar en el repartiment dels diners recaptats per l’ecotaxa. Si per ells fos ara no debatríem sobre nous projectes amb aquests recursos públics. Potser una nova manera d’entendre la política i la seva repercussió a la societat ha descol·locat alguns ‘vicis’.  Qualque cosa ha canviat respecte els anys en que el Govern donava 9 milions d’euros a empreses de TTOO “només” perquè portassin turistes a les Illes. El major sector representat marcava el pas.

  Durant molt temps ASHOME s’havia acostumat a tenir una influència excessiva en les polítiques turístiques i qualsevol iniciativa que no satisfés els interessos del gremi hoteler era una mala política (quan diu que els criteris no siguin tan polítics i més “professionals” evidencia que no li agrada la política dels actuals governs). Però també ho va fer anteriorment mostrant públicament les divergències quan s’obriren les opcions de comercialitzar activitats turístiques amb l’activitat rural i agrària, o en el cas dels habitatges turístics, dels quals ASHOME demanava la persecució a l’oferta il·legal. Fins i tot va amenaçar, l’any 2010, de dur el Consell als tribunals per aquest afer. Després va apaivagar la seua reivindicació, per ara tornar a exigir determinades decisions polítiques sobre turisme. Evidentment, ja no és el mateix ASHOME que signava convenis amb el GOB.

  Demana consens en la gestió i adjudicació dels recursos de l’Impost Turístic. I està bé, és un sector important i cal escoltar-lo. De fet, la fusió dels dos organismes de turisme, per aconseguir una única Fundació del Foment del Turisme de Menorca, més transparent i dotada d’una més ampla representació d’agents socials i econòmics, ha tingut aquesta finalitat: ser més operativa, objectiva i participada entre sector públic i privat. L’obertura participativa existeix, altra cosa és que no sigui el que agradaria a la patronal menorquina.

  ASHOME vol la política a la seva mida. És raonable que vulgui participar, però no ho és tant la seua exigència excessiva amb la destinació dels recursos públics. Més enllà dels interessos del sector hi ha l’interès general. El gener de 2015, el seu president qüestionava la promoció turística del Consell perquè la nova campanya obria expectatives a nous mercats i no ho centrava tot en els mercats tradicionals, dels quals la patronal en té el control majoritari. No sabem molt bé si açò són criteris professionals o és immiscir-se en la voluntat de fer una política turística diferent, nova.

  Els ingressos obtinguts de la recaptació de l’Impost turístic tenen la finalitat de ser reinvertits en una Menorca que vol revisar el seu model socioeconòmic. D’aquí que els recursos obtinguts pel nou tribut han de servir per millorar l’oferta turística; serveis i infraestructures, sí; però també, i de forma clara, per la preservació de la naturalesa, el patrimoni cultural i per regular la pressió humana en l’afectació del medi ambient. Perquè hem d’entendre (ja!) una Menorca que ha d’evolucionar de forma sostenible i amb altres conceptes, i perquè el principal motor econòmic, el turisme, impliqui i reactivi també els altres sectors productius de l’illa. O sigui, que el benefici del turisme no sigui només sectorial i a la mida d’uns determinats interessos, sinó, en la mesura d’allò possible, sigui un benefici estès a tota la societat illenca. És per açò que el Consell de Menorca hi té molt a dir en com es distribueix la riquesa que genera l’illa, si més no, en pot promoure el model i determinar la finalitat dels recursos públics. I clar que sí! Per açò és el representant de tots els menorquins.


Publicat al Setmanari El Iris
5 agost 2016