És llest, aquest jove Albert Rivera, molt més que
el pusil·lànime Mariano Rajoy. Rivera és la nova dreta abillada de modernitat i
amb propostes capcioses per fer entendre que ell i el seu partit són portadors
de la regeneració política d’aquesta vetusta i anacrònica Espanya. Un Estat que
s’hi va fer en clau imperial, amb versió de regne dominant i per dret de
conquesta, perquè s’havien de combatre territoris antagònics i s’havien de
sotmetre a la raó absoluta del Monarca; aquell Estat forjat pel mal recordat
Felip V a principis del segle XVIII que actuava avalat per la resplendor del dret
diví. Rivera sembla que ha rebut el mateix raig de llum.
El líder de Ciutadans sap que pot engreixar el seu
partit furgant en la feblesa del PP i en la indignació de bona part dels fidels
conservadors, que perceben que Rajoy no fa res per “salvar” Espanya. Tot,
davant la challenge sobiranista del
Parlament més antic d’Europa, que aplicant la majoria de la cambra i la
voluntat democràtica i pacífica del seu poble -un exemple internacional amb
molt pocs precedents- ha declarat aquesta setmana encetar el procés per constituir
la República Catalana Independent.
D’aquí, que el jove Rivera presenti l’envit, tan
valent com arriscat, d’un nou model d’Estat de cara al 20-D. Una proposta de 30
punts que vol significar la regeneració democràtica, diu, i que es basa en una
nova centralització política. Planteja la revisió del model autonòmic per
tancar-lo encara més; vol abolir la legislació de les competències exclusives
de les CCAA, reduir, o retornar, les que ja tenen ara a Madrid o bé supeditar-les
a les lleis estatals. També parla d’eliminar ajuntaments proposant fusions
municipals. Diu que vol convertir el Senat en un Consell de presidents autonòmics (evidentment sota la tutela inqüestionable de l’Estat), el que representaria
convertir aquests presidents en delegats territorials. Vol abolir també les
diputacions, desconeixent si açò implica eliminar els consells insulars, que
tenen, si fa no fa, les mateixes atribucions jurídico-administratives que una diputació.
En matèria financera, la proposta de Rivera ens
acabarà d’ofegar. Quant a finançament “cafè per a tothom”, fins el punt de
suprimir el Concert Econòmic de què gaudeixen ara el País Basc i Navarra. O
sigui, imaginem el que tocarà a la perifèria de la perifèria que som nosaltres.
Adéu REB i adéu reivindicacions d’un nou finançament autonòmic, que tant bé ens
vindria. La tarifa plana serà ben plana de la maçada que rebrem. Diu voler
llimar desigualtats, potser ignorant que no és el mateix igualtat que justícia.
I d’açò, a les illes, en sabem més que ell.
Ciutadans té un detall com a ganxo electoral per a
la gent amb dificultats i els garanteix drets socials com el d’un habitatge
digne o l’accés a un bon servei sanitari, però amb lletra petita adverteix que només
serà possible amb la garantia del que permetin els comptes de resultats de la
caixa estatal. De cultura, llengua i educació, no fa falta ni que en parlem: un
nou Decret de Nova Planta.
La proposta
de Rivera és tota una declaració de principis que semblen inspirats amb els de
la fundació de la Falange Española
aquells llunyans 1933-34. Canvia la imatge de modernitat, el fons no.
En definitiva, el color taronja de Ciudadanos és
una pell de be que amaga un llop ferotge capaç de liquidar la minsa (sí, poca i
feble) obertura que ha proporcionat l’Estat de les Autonomies fins ara i ens
tornarà a situacions de regressió evidents, si més no, ben palpables per a les
Illes Balears.
Davant l’escenari polític protagonitzat per la via
sobiranista de Catalunya, fruit del menyspreu de la política espanyola, Espanya
el que necessita és ser repensada per donar respostes als reptes econòmics i
socials de les regions i nacionalitats que la composen i trobar, des de
l’exercici de la política (no cap altre), l’encaix satisfactori per a tots. El
partit d’Albert Rivera fa tot el contrari, açò seu no és regeneració
democràtica, és degeneració político-territorial. Tot i no resoldre els
conflictes, atiarà, a més, altres vies sobiranistes com podrien ser les del
País Basc i Navarra i revifarà les reivindicacions d’altres territoris ferits i
sagnants per les balances fiscals.
En definitiva, una proposta, la de Rivera, que
permetrà, encara més, que Madrid ens seguesqui dient com hem de viure i que és
allò que hem de decidir. Seria una crua segona part del que ha començat el PP
ultradretà de Rajoy.
La poca democràcia que tenim hauria de servir
perquè aquest Nadal no sigui tant gelat. Pensem-hi.
Bep Joan
Casasnovas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada