Llàntia encesa a l’esperança

    Les dades sobre la situació de l’ús social de la llengua catalana no són encoratjadores darrerament. I és per prestar-hi atenció, és clar. Tanmateix, les estadístiques sempre tenen allò de ser interpretades en funció de diferents realitats. O sigui, poden ser presentades com a una alarma, però segons altres indicadors ens poden fer veure vies per a l’esperança en la seua recuperació. No obstant açò, l’optimisme reclama l’acció. Sense lluita no hi ha futur!

 

    Ens cal l’acció, és evident. Un paral·lelisme sobre el tema el trobam en la salvaguarda del territori, encapçalada pel GOB-Menorca, però amb altres entitats de suport ben coordinades. La prova en són les campanyes ciutadanes de Via Menorca. És més que necessari el relat científic sobre les afectacions mediambientals, que hi és i ben explicat, però l’ha d’acompanyar la veu popular per fer-se visible i convincent. I els resultats són perceptibles al llarg d’aquestes darreres dècades. Arguments i acció. La llengua en aquest sentit té el relat però ve mancat de l’acció suficient, si més no a Menorca. 

“La llengua en aquest sentit té 

el relat  però ve mancat de l’acció suficient, si més no a Menorca”

La mobilització ciutadana pel territori ha reconduït decisions polítiques i consciències socials. La llengua podria aconseguir el mateix? Potser alguns diran que no, que es tracta de conceptes diferents. Molts altres creim que sí, perquè tota acció social ben engranada pot revertir una situació anòmala. Actualment, la llengua pròpia, desconsiderada per determinats governs, fretura de més acció cívica. Ens ho diu la històrica mobilització contra el TIL: tot aquell desficaci sobre la llengua en l’educació es va frenar i, a més, va fer caure ideals bàrbars. Cal no oblidar aquell intent de lingüicidi, però tampoc la importància de la força social amb l’argumentari unit com a motor. 

“Tota acció social ben engranada pot revertir una situació anòmala”

    La defensa i divulgació del patrimoni (mediambiental, geològic, prehistòric, artesanal, gastronòmic...) és fonamental per a la salut cultural. Però la llengua dels menorquins també és un patrimoni (costumari, paremiològic, toponímic, literari, dialectal, tradicional, sociolingüístic, musical...) que hem de protegir i revifar perquè és la identitat.

    Hi ha un descens en l’ús social del català. Sí. Però els indicadors també diuen que els joves tenen competències lingüístiques més que suficients per redreçar la situació. Les dades també ens indiquen que les famílies tomben el Pla de Segregació Lingüística del Govern balear als centres educatius i elegeixen clarament el català com a primera llengua d’ensenyament (juliol de 2024. A les Illes el 78,5% ; a Menorca el 89,8%). 

 

    Hi ha prou sectors socials avesats en la defensa del català que, ben coordinats, poden desenvolupar programes per a restituir les pèrdues que ens marquen les estadístiques. Hi ha una societat de futur que manifesta  amb claredat la importància en el coneixement de la llengua catalana, però hi cal l’acció. Que les dades més negatives no ens ofeguin.

 

    En les situacions emboirades, cal no perdre la fe lumínica que ens ha de guiar. M’ho diuen uns versos, de fa anys, del poeta Gustau Juan: “...la llum del fanal del carreró / com a llàntia encesa a l’esperança”.

 

    Sense lluita no hi ha futur!

 

 

Bep Joan Casasnovas

Acció Cultural de Menorca - Xerram d'on som.

Article publicat al Diari Menorca el primer de maig de 2025.