S’havia adormit sobre una
ampla tovallola groga, amb cara somrient, com si amb el son s’hagués emportat
la felicitat del capvespre. Tenia la pell ben morena, suposadament per les
moltes jornades de sol i platja d’aquella canícula mediterrània que colra els
cossos com cap altre lloc del món. Estava preciosa, amb el cabell mullat i els
petits auriculars ficats a les orelles; expressió facial relaxada, el cap mig
tombat a l’esquerra, cap a la meua posició, i els llavis molsuts que li
acabaven una faç perfecta. Els regalims de l’aigua salada li corrien lents pel
coll i dins aquell platjal ample només s’hi sentia la lleu remor de les ones
que morien sobre l’arena fina. Em vaig quedar mirant una bona estona aquell cos
i aquell rostre bruns sobre la tovallola groga. Vaig ficar la mà dins la bossa
i vaig treure un llibre.
La tranquil·litat de l’entorn em convidava a llegir.
Només un venedor ambulant de begudes i fruita fresca, de caminar eixancat, més
negre que un fumall i que anava i venia vora el tall d’aigua, em distreia de la
lectura plaent d’aquell plàcid moment de platja i mar:
-Aigua fresca, coca-cola, meló,
síndria, piiiiiiiiinyaaaaaaa!... Cold water, coke, melon, watermelon,
piiiiiineappleeee - vociferava aquell homenet enèrgic amb gorra i ulleres de
sol aerodinàmiques. La seua veu venia d’un costat i passava cap a l’altre com
el so d’una música en estero que corre d’un alteveu a un altre. Tanmateix, així
com el llat agut d’aquell venedor s’allunyava, jo reprenia la lectura; açò sí,
havia de començar de nou l’estrofa, perquè havia perdut el contingut. Ella
seguia estesa al sol, amb els braços estirats vora les caderes, els palmells de
les mans cap amunt i el genoll esquerra lleugeramet aixecat. Mantenia el dolç somriure a la cara i seguia
preciosa sobre aquella tovallola groga, amb aquell biquini blanc que li ressaltava
encara més la morenor de la pell. La vaig tornar a contemplar una bona estona,
del cabell fins als peus, com un badoc. Li vaig apartar a un costat un renclí
que li queia sobre l’ull. Ella ni es va immutar. No me’n podia avenir d’aquella
joia d’estiu que jeia al meu costat. I ben cert que em costava seguir la lectura.
Tot i així, la calma de la tarda en aquella cala de llum especial, tot i la veu
del venedor de fruites, em va fer entrar en una lleugera somnolència. El
llibre, poc a poc, m’anava caient sobre el pit i jo torçava el coll per
caure-hi adormit, mentre, una aura tèbia m’acaronava la cara i em descobria el
front sota el meu llarg serrell.
* * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada