divendres, 28 de març de 2014

Un carrer per a Joan Seguí Alzina

   Vaig sentir dir a un historiador que encara resta molta cosa per descobrir de les dècades posteriors al saqueig turc de 1558, conegut com s’Any de sa Desgràcia. Tanmateix, sembla que es van destapant moltes curiositats que fins fa poc no havien transcendit massa.

   Entre els nombrosos personatges que intervenen en els episodis del que va significar el saqueig otomà del segle XVI a Ciutadella i el trasbals social posterior, s’han destacat personalitats de l’època que tenien un determinat poder, ja sigui per la seua confluència dins l’oligarquia de les elits econòmiques i polítiques ciutadellenques d’aquella antiga societat, ja sigui per la influència de l’estament eclesiàstic que vetlava per la justícia moral envers la fidelitat catòlica a través del Sant Ofici i el seu Tribunal de La Inquisició, institució, cal recordar-ho, de gran poder aleshores.





   El notari Pere Quintana, el Capità Miquel Negrete, el regent Bartomeu Arguimbau o el mariner Pere Capllonch, entre algun altre, en són artífexs de les gestes i tasques heròiques de la resistència de la ciutat contra la barbàrie turca. Posteriorment al setge hi destaquen també en la historiografia el Paborde Marc Martí i el jove fill de mercader i nét de mariner, Joan Seguí Alzina, ambdós per la seua empresa de rescatar captius menorquins a Constantinoble alhora que d’exercir d’espies a les ordres del rei Felip II. Martí, més tard, va ser acusat de prevaricació i d’haver fracassat, en gran part, en l’encomana de redimir menorquins esclaus.

   Tanmateix, Marc Martí va ser recompensat amb la Pabordia de Menorca, la Vicaria General i va ser nomenat Comissari del Sant Ofici. Va acumular tot el poder possible dins l’Església, a més de fer una important fortuna. En canvi el jove Joan Seguí, fet captiu i emportat a Turquia a l’edat de 12-14 anys, va ser el primer que va fugir d’aquell empori d’esclavitud i regressà a l’illa en poc temps. Anys després hi va tornar amb la missió d’alliberar menorquins i aprofundir en la situació dels esclaus. De nou a Menorca va informar dels menorquins trobats a Istambul i va remoure els fils per tornar a activar les empreses per al rescat. Les autoritats el van frenar perquè part de les noves classes socials, que s’havien apoderat de finques i bens dels captius, van impedir que Seguí reprengués el rescat d’aquells que, de tornada, reclamarien les seues propietats i pertinences. Entre aquestes personalitats, suposadament, hi estava implicat el Paborde Martí.

  Seguí va ser agredit, quasi assassinat, detingut, empresonat a Mallorca i a Madrid pel Sant Ofici, desterrat de l’illa i amb la prohibició que tornàs a Turquia. Segons els historiadors Miquel A. Casasnovas i Florenci Sastre, en el llibre De Menorca a Istambul. El saqueig turc de Ciutadella, afirmen de Seguí “que la seua biografia és, segurament, la més fascinant de les que coneixem dels menorquins de l’època”.

I llegit açò d’aquest ciutadà del segle XVI, que s’interessà de debò per retornar a casa aquells menorquins captivats; jugant-se la vida i hipotecant els seus bens per a l’empresa, i veure que personatges foscos com el Capità Negrete tenen el nom d’una avinguda, o el sospitós Paborde Martí un carrer al seu nom, no em fa pensar altra cosa que Ciutadella té un deure enorme d’homenatge i memòria històrica amb aquest ciutadellenc il·lustre, a pesar de ser un pobre mercader.

Seria raonable que els governants actuals li atorguin ara la justícia que li van negar aquelles autoritats de fa més de 400 anys. Si més no, un carrer dedicat. S’ho mereix.


Bep Joan Casasnovas Mascaró

El Iris, 28 de març 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada