divendres, 4 d’agost de 2017

L’antigor vista des del filtre que l’embelleix


Els Protocols i el missatge de Josep Pons Lluch (5)

El diàleg en forma d’escriptura que protagonitzen l’antropòleg cubà, Fernando Ortiz, en el text de l’assaig (Estudio monográfico de las Fiestas menorquines, Cuba 1908), i Mestre Benejam, autor del pròleg, deixa encara més curiositats:

“Y voy a terminar este sencillo prólogo –seguia Mestre Benejam- declarándome misoneísta a mi manera, ya que de misoneísmo trata mi buen Ortiz, atribuyendo tal caràcter a la manera de ser de los ciudadelanos (com si es sentís ferit d’orgull!).  “Distingamos, amigo Fernando. Muchos hombres rechazan las ideas nuevas porque les perturban en su manera de ser, y no quieren oir hablar siquiera de ellas. Otros permanecen en su quietismo por pereza de inteligencia y enervamiento de ánimo, y no quieren tomarse el trabajo de innovar. Más otros con espíritu moderno y avanzado –y yo pertenezco a este número- son amantes de lo viejo porque lo ven a través de un prisma que lo embellece, aunque se hallen convencidos de lo contrario. (...) Ciudadela constituye un pueblo morigerado (o sigui, d’afectes moderats i de bones costums), però apático; devoto en gran parte, però frío; bien que la apatia y la frialdad pueden ser originadas por el medio ambiente y por la falta de estímulo”.

Facebook - Fotos Antigues de Ciutadella

 Quin rebrot santjoaner li surt a Mestre Joan Benejam a favor de conservar la festa, no? Yo soy amante de lo viejo porque lo veo a través de un prisma que lo embellece”. No crec que a Joan Benejam li sortís així com així el pròleg, de forma casual. Pensau que Joan Benajam i Vives torna a Ciutadella des de Blanes (on feia escola) l’any 1869, l’any que l’Ajuntament és sotmès a la Junta revolucionària. Tenia 23 anys, i va fundar una escola privada. En ple període revolucionari, l’any 1873 obté la plaça de Mestre d’Escola Pública. Per tant, a ell, de perfil republicà, coneixedor i interessat per la causa política, li seria ben coneguda la situació que va viure Ciutadella amb aquells sis anys sense Caixer Senyor i d’alteració de la Festa de Sant Joan.

 Jaume Mascaró, finalitza l’article que vos comentava amb una reflexió no menys interessant. “Em sembla –escriu- que hi ha en aquesta amable confrontació entre mestre i deixeble el nucli de la història dels darrers 150 anys de Ciutadella: És Sant Joan –es demana- una expressió de l’esperit ‘conservador’ dels ciutadellencs, o tal vegada, només un fonament, una arrel, que fa possible la novetat i el futur sense perdre la identitat? Més de 100 anys després, el debat és obert”, conclou Mascaró.

 Bé idò, així, hem de saber entendre que les lloances que escrivia Pons Lluch sobre la corporació revolucionària d’aquell període, (Junta Revolucionària de Salvació i Gobierno-1868-1974) era ben sentida i sincera. Elogiava aquells governants perquè en la manera que van poder, van intentar salvaguardar l’esperit antic en la forma de celebrar Sant Joan, tot i que fossin de pensament polític molt contrari a com pensava Josep Pons Lluch. També Mestre Benejam, estimava les formes de conservar les coses antigues perquè les volia veure a través del filtre que les embelleix. Joan Benejam també s’estimava, a la seua manera, la Festa de Sant Joan i no la volia alterada. Va escriure Foc i Fum, una història d’amor amb el marc de la festa com a rerefons. La va escriure amb tot el respecte, però sense trair les seues idees. Hi va fer dir que sonaven s’Himne des Riego, que era un himne republicà i que mai ha estat censurat. A més, vos heu demanat mai per què dues figures tant importants en la llarga història de Sant Joan, com són el Caixer Senyor i sa Capellana, no hi surten a Foc i Fum? Mestre Benejam va fer una obra amb personatges senzills, de vides senzilles, una obreta amb direcció pedagògica per a la gent del poble. Perquè, igual que Pons Lluch, sabia que els ciutadellencs i ciutadellenques eren la base fonamental perquè Sant Joan es projectàs intacte a través dels temps, però sense perdre el sentit de l’aportació popular, que la volia construïda des del criteri i estima dels ciutadans i no mitjançant imposicions ideològiques, que hi han estat i hi són. I ja sabeu com acaba Foc i Fum, no? “Guardem sempre memòria, memòria d’aquest fet”. Un missatge clar al poble, encara que és un missatge sociològic sobre com entendre el progrés i la justícia i no en el sentit d’una lloança cega cap a la festa, ja que Mestre Benejam el que escrivia tenia sempre un missatge clar cap a la gent, d’aquí aquesta frase tan seua: “La persona instruïda porta al front una llum que il·lumina ses petjades”.

Continuarà... 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada