Mollisme

El títol d’aquest article és manllevat. És d’un altre escrit que Acció Cultural de Menorca va publicar el 2016 sota la firma de Francesc Florit Nin. Pretenia al·ludir a una mena de corrent que dona importància i sentit a la difusió i continuïtat de l’obra del lingüista Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella 1903 - Palma 1991). Ben mirat, la seua obra és prou vigent per a mantenir l’esforç en la recuperació íntegra d’una llengua de cultura que ens atorga la personalitat.

 

Per abastar la seua perseverança caldria partir d’un aforisme d’Ovidi que Moll establí com a lema de la seua editorial -gran difusora de la nostra literatura-: “Dura tamen molli saxa cavantur aqua”. Una expressió llatina que ve a dir que “Encara que dura, la roca es perforada per l’aigua molla”. També s’ha traduït com a “la gota que forada la roca”. És la constància que fa que el degoteig incessant acabi perforant el sòlid. 

Recordar la feinada de Moll ens encoratja a no perdre l’esperança. Ell no la va perdre mai. De fet, la Institució Francesc de B. Moll, va néixer amb aquesta finalitat: la de revifar la personalitat i el treball acadèmic de l’il·lustre ciutadellenc. Però també per a empènyer la normalització de la llengua a la plenitud. De fet, aquest fou el principal objectiu de Moll. I seguir el seu estel s’hi escau per moltes raons.

 

Enguany fa 34 anys del seu decés, i d’aquí pocs dies s’acompliran 122 anys del seu naixement, el proper 10 d’octubre. Va obrir els ulls al món al número 3 del llavors carrer del Nord (actualment l’avinguda du el seu nom). A aquesta casa s’ha duit a terme una reforma i ha desaparegut la placa de la façana que l’Ajuntament de Ciutadella hi col·locà al seu dia per honrar la seua memòria (Fill Il·lustre de Menorca, Medalla d’Or i Fill Il·lustre a la seua ciutat natal). És de suposar que la llosa que el remembra tornarà a l’enfront de la llar on va néixer (ho vull recordar perquè els oblits són freqüents!).         

 

Recordar la feinada de Moll ens encoratja 

a no perdre l’esperança. Ell no la va perdre mai.

Per altra banda, la Institució Francesc de B. Moll, des del seu inici, té programat obrir un espai a Ciutadella on s’hi desenvolupin accions per memorar la seua tasca i figura, però també, i sobretot, per continuar en l’impuls de la recuperació de la llengua nostrada. Així es va comunicar per la Institució, tanmateix, encara no se n’ha vist cap resultat al respecte i és de sentit comú que la corporació municipal i també la institució insular s’hi impliquin decididament. Seria esperançador. És important aquest tipus de centre per projectar iniciatives i per implicar moltes altres entitats afins. La participació de la societat civil és fonamental davant l’animadversió que viu el nostre idioma per part de sectors prou coneguts. L’Espai Moll a Ciutadella ha de ser una font que ragi constantment en l’objectiu de foradar la “roca adversa”; no des de l’estridència, sinó des de la perseverança i el treball, com Moll ens va mostrar.

 

La seua obra és prou vigent per a mantenir 

l’esforç en la recuperació íntegra 

d’una llengua de cultura que ens atorga la personalitat.

“Encara que m’hagi mort no em faran callar. El que he escrit hi serà”. Són paraules del poeta mossèn Jacint Verdaguer en els seus darrers dies de vida, després d’una trajectòria farcida de pressions per silenciar-lo. Ens són útils per a nodrir la tenacitat. Verdaguer ens llegà també un aforisme en el seu jaç de mort que, tot i que pugui semblar antagònic al d’Ovidi, no deixa d’encoratjar-nos: ”Totes les ones del mar no poden rompre un gra d’arena”. És la resistència. I és, també, el mollisme.

 

Que l’Espai Moll a Ciutadella sigui una realitat molt prest.

 

Bep Joan Casasnovas

....

Article publicat per Acció Cultural de Menorca al diari Menorca. 2 octubre 2025.