Els
Protocols i el missatge de Josep Pons Lluch (2)
En el pòrtic del
llibre (protocols) Pons Lluch fa referència al llibre de les Set Sivelles, com aquell llibre
imaginari, que diuen que existeix, a pesar que ningú no l’ha vist mai, i que
conté, diuen, tota la saviesa i el coneixement. I parla també del llibre de les
Set Sivelles exclusiu de les Festes de Sant Joan, com aquell que conté el saber
i coneixement d’aquesta nostra celebració. Bé idò, en Bep Padet, va voler
recopilar tot aquell coneixement sobre la Festa que li van proporcionar les
incomptables hores d’investigació, o sigui la història escrita, però no oblidà
el detall de la importància que hi ha tingut la gent d’aquest poble. I açò ho
apunta al pòrtic del llibre: “els
Protocols dels actes s’han mantingut per consideració i estima a la festa; i
així curosament, per tradició oral de pares a fills, s’han perpetuat en el cor
de tot santjoaner”.
El professor Joan F. López Casasnovas
(1) va escriure sobre l’entusiasme i la passió que tenia en Bep Padet sobre
Sant Joan. I deia el següent:
”La festa remet als nostres mites fundacionals, expressa una
antiguitat i una continuïtat com a poble”. I seguia el professor: “Són
mecanismes d’auto-reconeixement, mostren un ordre simbòlic, identifiquen en la
mesura que donen oportunitat de participació i de sentir-se plenament ‘dels
nostres’: el nostre ‘ID’, ‘allò que som’ s’afirma i consolida front ‘als altres’.
La festa, amb els seus continguts i rituals concrets expressa aquest
‘nosaltres’, aquest grup ‘nostre’, autèntic, amb actes i activitats o
pràctiques, unes molts tradicionals i altres més recents, que mostren formes
concretes de vida o elements de cultura que se suposen diferencials. ‘No és cert tot lo que es diu’. La
diferència, però, entre els mitificadors interessats i els investigadors
honests es veu en el que els primers inventen, manipulen o interpreten, segons
conveniències, i els altres cerquen, si és possible, les bases històriques
reals. La feina de Pons Lluch, -diu López Casasnovas- no caldria dir-ho, anava per suposat en el segon sentit. Cantin papers i mentin barbes!”.
És el que va fer Pons Lluch
anar al fons de la història escrita per conèixer millor les festes.
Els obstacles del període revolucionari (1868-1874)
L’autor de tota
aquesta obra de Sant Joan, com ja he dit, estudià un període concret on la
Festa va perillar, segons ens explica al llibre “Sis anys sense Caixer Senyor a
les Festes”, el període revolucionari de la Junta de Salvación y Gobierno, autoritat que es va situar per
damunt de l’Ajuntament i que l’obligava en determinades disposicions. Aquell
ajuntament sotmès a l’etapa revolucionària va celebrar Sant Joan cada any. I ho
va fer seguint tots els protocols d’elecció que s’havia acostumat a fer des de
temps antic. Amb açò no va canviar res. Fins i tot es va admetre que el degà
eclesiàstic nomenàs Caixer Capellà, amb alguns inconvenients per part de
qualque prevere, però, al final, sempre es van celebrar amb ‘capellana’. Allò
que va trastocar l’ordre més antic és que la Junta de Salvación y Gobierno disposàs que la Festa de Sant Joan
fos com sempre s’havia celebrat, però en què enlloc de nomenar un noble com a
Caixer Senyor fos elegit al seu lloc un membre de la Corporació Municipal sota
el nom de Mayordomo Mayor:
“La
Junta de Salvación y gobierno de Ciudadela de Menorca comunica al Ayuntameinto
que en las corridas de San Juan, haga de Mayordomo o caixer un individuo del
Ayuntamiento nombrado por la misma corporación, pero que no pertenezca de
ninguna manera a la llamada clase noble, cuyo privilegio no debe consentirse en
la época actual”. És un despatx del 3 de novembre de
1868, del president de la Junta de
Salvación, Camilo Mojón.
Com molts sabreu, o
suposareu, la classe noble va reaccionar molt malament a aquesta disposició.
Gabriel Squella i Martorell, elegit l’any anterior com a Caixer Senyor per al
bienni 1869-70, va organitzar un Sant Joan al lloc de son Granot de Ferreries,
sense tenir oposició per part de la Junta
de Salvación. La casa Squella guarda una carota d’aquella diada. L’any
1870, Gabriel Olives Saura, Comte de Torresaura, va organitzar un Sant Joan a
Son Saura, però aquesta vegada la celebració va ser avortada per una ordre de
la Junta revolucionària, que hi va enviar un parella de Guàrdies Civils
advertint d’organitzar una reunió que no estava autoritzada. La festa quedà
suspesa i no es va fer cap altre Sant Joan alternatiu que no fos el de
Ciutadella.
(continuarà...)
.....
(1) JOSEP PONS
LLUCH: CONVICCIONS I ENTUSIASME.
Homenatge de l’Ajuntament de Ciutadella, amb motiu del centenari del
seu naixement
Dissertació del professor Joan F. López Casasnovas al Saló Gòtic l’1
d’octubre de 2010.
.......
Publicat al Setmanari El Iris - 14 de juliol de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada