dijous, 13 de juliol de 2017

Anar al fons per conèixer millor la festa

Els Protocols i el missatge de Josep Pons Lluch (2)

En el pòrtic del llibre (protocols) Pons Lluch fa referència al llibre de les Set Sivelles, com aquell llibre imaginari, que diuen que existeix, a pesar que ningú no l’ha vist mai, i que conté, diuen, tota la saviesa i el coneixement. I parla també del llibre de les Set Sivelles exclusiu de les Festes de Sant Joan, com aquell que conté el saber i coneixement d’aquesta nostra celebració. Bé idò, en Bep Padet, va voler recopilar tot aquell coneixement sobre la Festa que li van proporcionar les incomptables hores d’investigació, o sigui la història escrita, però no oblidà el detall de la importància que hi ha tingut la gent d’aquest poble. I açò ho apunta al pòrtic del llibre: “els Protocols dels actes s’han mantingut per consideració i estima a la festa; i així curosament, per tradició oral de pares a fills, s’han perpetuat en el cor de tot santjoaner”.

El professor Joan F. López Casasnovas (1) va escriure sobre l’entusiasme i la passió que tenia en Bep Padet sobre Sant Joan. I deia el següent:

”La festa remet als nostres mites fundacionals, expressa una antiguitat i una continuïtat com a poble”. I seguia el professor: “Són mecanismes d’auto-reconeixement, mostren un ordre simbòlic, identifiquen en la mesura que donen oportunitat de participació i de sentir-se plenament ‘dels nostres’: el nostre ‘ID’, ‘allò que som’ s’afirma i consolida front ‘als altres’. La festa, amb els seus continguts i rituals concrets expressa aquest ‘nosaltres’, aquest grup ‘nostre’, autèntic, amb actes i activitats o pràctiques, unes molts tradicionals i altres més recents, que mostren formes concretes de vida o elements de cultura que se suposen diferencials. ‘No és cert tot lo que es diu’. La diferència, però, entre els mitificadors interessats i els investigadors honests es veu en el que els primers inventen, manipulen o interpreten, segons conveniències, i els altres cerquen, si és possible, les bases històriques reals. La feina de Pons Lluch, -diu López Casasnovas- no caldria dir-ho, anava per suposat en el segon sentit. Cantin papers i mentin barbes!”.

És el que va fer Pons Lluch anar al fons de la història escrita per conèixer millor les festes.

Els obstacles del període revolucionari (1868-1874)

L’autor de tota aquesta obra de Sant Joan, com ja he dit, estudià un període concret on la Festa va perillar, segons ens explica al llibre “Sis anys sense Caixer Senyor a les Festes”, el període revolucionari de la Junta de Salvación y Gobierno, autoritat que es va situar per damunt de l’Ajuntament i que l’obligava en determinades disposicions. Aquell ajuntament sotmès a l’etapa revolucionària va celebrar Sant Joan cada any. I ho va fer seguint tots els protocols d’elecció que s’havia acostumat a fer des de temps antic. Amb açò no va canviar res. Fins i tot es va admetre que el degà eclesiàstic nomenàs Caixer Capellà, amb alguns inconvenients per part de qualque prevere, però, al final, sempre es van celebrar amb ‘capellana’. Allò que va trastocar l’ordre més antic és que la Junta de Salvación y Gobierno disposàs que la Festa de Sant Joan fos com sempre s’havia celebrat, però en què enlloc de nomenar un noble com a Caixer Senyor fos elegit al seu lloc un membre de la Corporació Municipal sota el nom de Mayordomo Mayor:

“La Junta de Salvación y gobierno de Ciudadela de Menorca comunica al Ayuntameinto que en las corridas de San Juan, haga de Mayordomo o caixer un individuo del Ayuntamiento nombrado por la misma corporación, pero que no pertenezca de ninguna manera a la llamada clase noble, cuyo privilegio no debe consentirse en la época actual”. És un despatx del 3 de novembre de 1868, del president de la Junta de Salvación, Camilo Mojón.

Com molts sabreu, o suposareu, la classe noble va reaccionar molt malament a aquesta disposició. Gabriel Squella i Martorell, elegit l’any anterior com a Caixer Senyor per al bienni 1869-70, va organitzar un Sant Joan al lloc de son Granot de Ferreries, sense tenir oposició per part de la Junta de Salvación. La casa Squella guarda una carota d’aquella diada. L’any 1870, Gabriel Olives Saura, Comte de Torresaura, va organitzar un Sant Joan a Son Saura, però aquesta vegada la celebració va ser avortada per una ordre de la Junta revolucionària, que hi va enviar un parella de Guàrdies Civils advertint d’organitzar una reunió que no estava autoritzada. La festa quedà suspesa i no es va fer cap altre Sant Joan alternatiu que no fos el de Ciutadella.

(continuarà...)

.....

(1) JOSEP PONS LLUCH: CONVICCIONS I ENTUSIASME.
Homenatge de l’Ajuntament de Ciutadella, amb motiu del centenari del seu naixement

Dissertació del professor Joan F. López Casasnovas al Saló Gòtic l’1 d’octubre de 2010.

.......

Publicat al Setmanari El Iris - 14 de juliol de 2017


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada